Vicerector, DIMISSIÓ!!!

La incapacitat i desídia del vicerector de Personal d’administració i serveis en la gestió dels riscs psicosocials del PAS de la UAB, ens obliga a exigir la seva immediata dimissió.

El vicerector de Personal d’administració i serveis és també president del CSS (Comitè de Seguretat i Salut). És evident, doncs, que la màxima responsabilitat política en la gestió dels riscs laborals recau en els seus càrrecs. La gestió dels riscs psicosocials per part de la UAB es pot qualificar com a nefasta. El vicerector és el responsable polític de que la UAB es negui a considerar com a accidents de treball els derivats dels riscs psicosocials, de que les 28 mesures correctives del Servei d’ocupabilitat no s’hagin implementat i de la situació d’accidentabilitat, que supera el 25% de la plantilla del PAS, a l’Escola de postgrau.

Tots som coneixedors de la problemàtica, respecte a riscs psicosocials i malestar en el PAS, que s’arrossega a l’Escola de postgrau de la UAB des de l’arribada de l’actual direcció. Des de la nostra Secció sindical ja hem plantejat diverses vegades aquesta problemàtica, fins i tot en el Claustre.

Sembla més que evident que la generació real de l’actual problema és l’actitud de la mateixa direcció, amb un tracte cap el personal que no encaixa amb la cultura sociolaboral de la nostra institució. Així ho hem plantejat a la gerència, al CSS, al vicerectorat corresponent i a la rectora. Tothom, mínimament conscient d’aquesta problemàtica, coincideix amb quin és el seu origen: des de membres de la gerència, les administracions de centre, caps d’àrea i una gran part de l’equip de govern. Sembla que tothom n’és conscient excepte la rectora i el vicerector de PAS.

Reunits a final del 2017, la mateixa rectora ens va demanar paciència i es va comprometre a donar solució a aquesta situació. Les propostes de la rectora ─substitució de la secretaria tècnica─ no han donat el resultat esperat. D’altra banda, l’avaluació de riscs psicosocials, sol·licitada fa temps, i el compromís de la gerència, s’ha anat endarrerint en el temps.

Des de la Secció sindical entenem que ha passat massa temps i que cal una actuació immediata a l’Escola de Postgrau que acabi amb la situació de desprotecció del PAS. Aquesta és una responsabilitat directa dels càrrecs assumits, tant des del vicerectorat de PAS, com des de la presidència del CSS: és obligació de càrrec preocupar-se tant del bon funcionament i qualitat dels llocs de treball del PAS com de la seva salut i seguretat, física i psicològica (obligació extensiva a tota la comunitat universitària).

Hem de recordar que l’actual situació ha derivat en una accidentabilitat en riscs psicosocials, que ha afectat a més del 25% de la plantilla, unes xifres insostenibles. Ens trobem doncs davant d’un incompliment de les obligacions per part de l’empresa en matèria preventiva que podria ser sancionada.

Entenem que, a hores d’ara, cal exigir l’assumpció d’aquestes responsabilitats: no és comprensible la inhibició que s’està produint en aquest aspecte. Per això, l’onze d’octubre vam exigir una intervenció immediata, liderada des la responsabilitat institucional, que conduís a la substitució de la direcció de l’Escola de postgrau. Vàrem comunicar que, de no fer-se d’aquesta manera, exigirem responsabilitats polítiques tant al claustre com davant de tota la comunitat universitària.

Per deixar les coses ben clares i que la “cortesia” institucional no generi cap dubte: vàrem exigir la substitució de la direcció de l’Escola de Postgrau o la dimissió del vicerector de PAS i president del CSS.

Exclusivament amb l’objectiu de donar espai i aire per tal que, des de l’equip de govern, es pogués trobar una solució satisfactòria que fos compatible amb el nostre objectiu de substitució de la direcció de l’Escola, vàrem comunicar que no faríem pública la nostra posició al respecte fins a principis de novembre. Malgrat això, i no havent pogut veure cap actuació directa a l’Escola de postgrau que inclogui la substitució de la direcció, la Secció sindical fa públic el seu posicionament al respecte exigint cessaments o dimissions.

Però, a aquesta irresponsabilitat i desídia institucional que patim des de fa anys, s’hi suma el desgavell inadmissible del Servei d’ocupabilitat. El juliol del 2017, es va tancar l’avaluació de riscs psicosocials del Servei d’ocupabilitat: els resultat de l’avaluació va proposar 28 mesures correctives, 11 amb la qualificació de prioritat moderada i 17 de prioritat alta. Aquestes mesures correctives tenien com a responsables d’implementació, clarament definits, els segments més alts de l’estructura orgànica de l’empresa: gerència, àrea de personal, unitat de formació, vicerectorats etc.

Les mesures correctives proposades no han estat implementades o no han estat comunicades, i es troben ja fora dels terminis establerts. Els diferents terminis d’implementació es van començar a exhaurir el setembre de 2017. L’últim termini d’implementació era previst per l’octubre d’enguany (2018).

Aquesta situació d’incompliment de terminis es va informar al CSS a la sessió del passat 15 d’octubre. Preguntat el president del CSS (i actual màxim responsable polític del personal PAS com a vicerector) quines mesures proposava per pal·liar aquesta situació per a fer front als riscs greus detectats contra la salut psicosocial de les persones del citat servei, la presidència va proposar de fer una nova avaluació. Considerada, des de la part social, inadmissible aquesta proposta de dilació, que desempara a les persones treballadores del servei, la presidència va afirmar que no s’havia llegit els informes… Cap altre membre de la part de l’empresa del CSS va poder aportar cap proposta d’implementació de mesures correctives.

Fins a la data d’avui l’empresa no ha realitzat cap esforç, proposta, acció o iniciativa destinada corregir les deficiències detectades o “posar-se al dia” amb els terminis d’implementació de les citades 28 mesures.

Tot això se suma al fet de que la UAB es nega a considerar com a accidents de treball els derivats dels riscs psicosocials. Aquesta negativa implica que, els accidents no es reconeixen, no apareixen a les estadístiques, no s’investiguen, no es proposen mesures correctives i, per tant, no existeix política ni preventiva ni de salut psicosocial. Això s’ha posat de manifest al CSS. La representació de les persones treballadores ha proposat mesures respecte a circuïts de diagnosi-tractament-investigació-propostes-correcció i processos de seguiment de mesures correctives que han estat sempre desestimats per l’empresa sense presentar propostes alternatives.

Tota aquesta situació de deixadesa suposa greus riscs per a la salut de les persones treballadores, uns riscs que, des de la responsabilitat sindical, hem de denunciar. El conjunt de totes aquestes irregularitats podrien suposar un incompliment dels articles 14 i 42 de la 31/1995 8N (Ley de Prevención de Riesgos Laborales), 12 de la 5/2000 4A (Ley sobre Infracciones y Sanciones en el Orden Social)i el 316 del codi penal. Tot això ha obligat als CAU-IAC, conjuntament amb la CGT i la UGT, a presentar denúncia a la Inspecció de treball i ens obligarà, també, a posar aquest fets en coneixement de fiscalia.

Des del juny del 2016 el vicerectorat de PAS ha tingut prou temps per a abordar una problemàtica tant dolosa com la que afecta a la salut laboral psicosocial del conjunt del PAS. Aquesta responsabilitats no s’ha assumit i, a més, s’han defugit amb formes que considerem desidioses incompetents. Per això exigim que les responsabilitats de l’actual vicerector de Personal d’administració i serveis i president del CSS s’encarreguin a alguna altre persona de la comunitat universitària que tingui les voluntats i les capacitats de responsabilitzar-se de la seguretat i salut física i psicosocial de les persones.

Secció sindical dels CAU-IAC a la UAB