• Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Home

Art1-Full informatiu Quincacau - Octubre - 2016

Correu electrònic Imprimeix PDF

Som 45.000!

"La comunitat universitària no pot obtenir una resposta del poder expressada en forma de displicència i anorreament de la seva protesta. Els principis rectors de la universitat són menystinguts i ignorats." Carta d'un membre de la comunitat universitària pel procés penal conegut com a "27 i més". els CAU-IAC creiem adient compartir-la.

 

Vull que la comunitat universitària basi les relacions entre seus els membres en els principis que la mateixa universitat promulga en els seus estatuts.  La UAB es proclama com una entitat autònoma que es manifesta, entre d’altres accions, pel seu autogovern. Són els òrgans de govern de la UAB els que han de vetllar per la seva autonomia i pel compliment de les lleis.

Macintosh HD:Users:Koki:CAU:UAB likes.jpgEls estatuts de la UAB afirmen que la seva acció s’inspira en els principis de llibertat, democràcia, justícia, igualtat i solidaritat. I són especialment garantits els principis de llibertat d’expressió i de reunió dins dels recintes i campus de la universitat,  el dret a la informació i el dret a la participació de tots els membres de la comunitat.

La UAB s’orienta vers la cultura de la pau, el respecte dels drets humans i el progrés social, el respecte del medi ambient i el desenvolupament sostenible i la renúncia explícita a la recerca orientada directament a finalitats militars.

Malgrat aquests fonaments ideals, que encaixen amb una universitat de caire progressista, assistim astorats a la passivitat, la submissió i fins i tot la complicitat amb les agressions contra la universitat pública.

La universitat s’ha tornat un ens depenent d’uns pressupostos de tall reaccionari, d’unes lleis universitàries que l’orienten al servei dels poderosos, on els estudis  universitaris han passat de ser un ascensor social a una fàbrica de precariat qualificat.  La relació de greuges és llarga i han convertit la universitat en un ens cada cop més desprestigiat i servil.

Poques vegades s’assisteix al dramàtic espectacle on els sectors més reaccionaris de la pròpia universitat prenen la iniciativa, s’embolcallen en el poder que li confereixen uns òrgans de govern que ja fa temps que han deixat de representar al conjunt de la comunitat universitària, i inicien una persecució contra les veus dissidents amb tots els mitjans legals al seu abast.

El procés obert contra els 27 per les mobilitzacions pel pla Bologna s’empelta amb vigor en aquest esperit de revenja. Quan una part de la comunitat universitària utilitza els canals de representació com el Claustre per defensar els seus drets i els principis d’una universitat pública, no pot obtenir una resposta del poder expressada en forma de displicència i anorreament de la seva protesta.

No ha d’estranyar doncs, que la frustració derivi en fórmules d’expressió més contundents i molt menys matisades, com van ser les vagues universitàries i l’ocupació d’alguns edificis del campus. El resultat concret d’aquelles protestes no va modificar l’atrinxerament dels poders, dins i fora de la universitat, amb l’agreujant de l’obertura de processos judicials contra persones triades de forma arbitrària entre els col·lectius que protestaren.

Davant d’aquests fets hom es pregunta si realment necessitem una nova reforma d’estatuts, doncs els principis rectors de la universitat són menystinguts i ignorats. Potser, aquests nous estatuts haurien de proclamar que la universitat ha esdevingut una entitat sotmesa als dictats pressupostaris dels governs, i a les almoines de les entitats privades. Potser caldria reflectir-hi també que l’acció universitària s’inspira en els dictats dels que circumstancialment ostenten el poder, en la indefensió davant la justícia, en la desigualtat, en la manca d’oportunitats i l’egoisme.

Haurem arribat ja a un estadi on la universitat renuncia a la llibertat d’expressió, penalitza el dret de reunió amb finalitats contràries als poders i limita el dret a la informació i a la participació dels seus membres? Veritablement la universitat opta per la intermediació i el diàleg en els conflictes?  Roman encara la universitat com un refugi, un santuari contra l’agressió als drets de les persones ? Ha deixat de ser un ascensor social?

Són dubtes i qüestions transcendents pel futur. El procés contra els 27 esdevé una frontera que la comunitat universitària no pot deixar traspassar a les forces més reaccionàries de dins i de forma de la universitat.

Un judici plantejat com una represàlia contra persones seleccionades per atemorir la dissidència. Una absència de proves justificatives del seu encausament. Una judicialització de la vida universitària que transforma les illes de llibertat que eren les universitats, en penals aïllats on les normes de convivència han quedat obsoletes i anquilosades davant el moment de canvi que demana la societat moderna. Unes penes inadmissibles i totalment desproporcionades ja que no hi ha proves que demostrin una actuació delictiva dels acusats. Unes acusacions que demanen penes totalment desproporcionades contra els que no s’ha trobat cap prova ni demostrat cap acte delictiu.

Demanem una universitat que retorni als seus orígens, oberta al món, que obri pas a uns temps nous i que es fonamenti la seva actuació en els seus veritables principis estatutaris. Un primer pas per a fer-ho seria el posicionament de tots els membres de la comunitat universitària al costat dels 27.

No som 27, som 45.000!

Paco Muñoz-Gutiérrez

Darrera actualització de dimarts, 18 d'octubre de 2016 08:14  

Facebook.gif