• Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Home

Art2-Full informatiu Quincacau - Desembre - 2016

Correu electrònic Imprimeix PDF


LA DESMEMÒRIA: RECUPERAR UN DRET SENSE PERDRE UNS ALTRES.

A voltes de nou amb la negociació (la no-negociació) del calendari laboral, cal prendre perspectiva sobre l’evolució de tants i tants drets que hem anat perdent des de que l’estament dominant va decidir que la res pública seria qui hauria de pagar els efectes de la crisi.

Així, hem vist com tots els serveis públics patien tota mena de retallades salvatges, mentre que el col·lectiu de treballadores públiques ha estat el primer —encara ho és— a rebre aquests terribles efectes materialitzats en pèrdua de salari, de drets i de força en la negociació. I tot fa pensar que malament aconseguirà ‘sortir de la crisi’, si és que mai se surt, mentre d’altres sectors semblen haver surat per sobre les retallades, fins i tot han sortit reforçats, augmentant guanys i prebendes.

Encara hi ha una cosa pitjor: la sensació de que no podem fer res per a revertir la situació. Aquest tarannà en el que semblem haver caigut, renunciant a qualsevol mena de lluita. Això és el que fa que acceptem les retallades com a inalterables. I això, també, és el que ens du a percebre el retorn d’engrunes miserables com si fossin veritables avenços en el salari, la jornada, la conciliació, etc. La jornada de set hores i mitja (les més de cent hores anuals que treballem de franc) són un clar exemple: hem passat d’una lluita sindical ferotge a la successiva acceptació de mesures ‘pal·liatives’ (augment de la flexibilitat, minuts de cortesia, programa d’iniciatives de millora...) com si fossin la solució real. Però el cas és que la veritable solució és la lluita sindical forta, unida i exigent amb l’acompliment dels compromisos i el rescabalament de tots els drets perduts. Hem de foragitar del cap que aquestes mesures pal·liatives és quelcom que ‘ens estan donant’. Hem de deixar de pensar que ja ens està bé fer setmanes de 37,5 hores si ens mantenen la flexibilitat, perquè és això, precisament el que ells volen que pensem.

La veritable raó de l’augment de la jornada és la reducció dràstica de la plantilla. No ens enganyem, quantes més hores treballem, menys treballadores seran necessàries. I, evidentment, qui ja ha patit l’efecte d’aquest parany són els col·lectius més febles: el personal temporal. Això ja és prou greu en sí mateix, però pot anar a pitjor si pensem qui poden ser els següents.

Ara, amb aquesta falsa negociació del Calendari de 2017, se’ns ofereix pal·liar minsament el dret perdut —les hores que no podem dedicar a les nostres famílies o a la nostra vida, els calés que deixem de guanyar— a costa d’un altre dret que hauríem de tenir igualment: el de la formació. Voleu dir que no és una presa de pel? És clar que apostem per una formació de qualitat de totes les treballadores de la UAB, però aquesta no ha de tenir relació amb la jornada o al calendari, només ha de tenir a veure amb un PAS cada cop més professional i eficient.

Evidentment, els CAU-IAC creiem que ha arribat l’hora de fer memòria i d’obligar a fer memòria a aquells que no han trigat ni un minut a executar les retallades, i ara tenen tots els miraments del món per a dur a terme qualsevol mesura que les recuperi. No hem de parar de recordar als executors de les retallades que l’estafa de treballar més hores a canvi d’un salari més baix i amb menys drets, ja s’ha acabat. Els hem de recordar, totes i tots, que ja n’hi ha prou de tanta mentida.

"podem començar per enganxar aquest cartell al nostre lloc de treball, rellotge de fitxar, espais comuns..."

Cartell_CAU_35h.jpg

Darrera actualització de dijous, 15 de desembre de 2016 09:06  

Facebook.gif