• Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Home

Art5-Full informatiu Quincacau - Març - 2017

Correu electrònic Imprimeix PDF

“Vergonya, cavallers, vergonya”

Una persona treballadora de la UAB, pertanyent al col·lectiu del Capítol VI, ens fa a mans aquesta reflexió entorn el Plus Campus, la qual volem compartir amb vosaltres.

Novament, es posa sobre la taula l’existència de plantilla de primera i plantilla de segona. Com ja va sent habitual, la plantilla de segona som el personal de capítol VI que ara, amb tot el rebombori sobre el pagament del plus campus arrel d’una sentència del Tribunal Suprem, es torna a fer palès que no tenim els mateixos drets que els nostres companys i companyes. A diferència de la resta de PAS-L, nosaltres no el cobrarem.

Per mirar d’entendre aquest disbarat, em poso a investigar-ho tot plegat i, a mesura que vaig descobrint els intringulis, em cabrejo cada vegada més. Per situar-nos: el plus campus és un complement salarial propi de la UAB que deriva d’un antic plus de productivitat. Sovint, aquests tipus de complements són recollits en els convenis col·lectius i són d’aplicació general, però aquest no seria el cas. El capítol VI MAI hem cobrat el plus de productivitat o plus campus.

I això? Doncs fent una petita cerca, em trobo amb un acord entre l’equip de govern i el Comitè d’Empresa, del març del 1997, pel qual s’acorden les bases per a l’aplicació del plus campus al conjunt  del PAS de la UAB. Literalment, especifica que “l’esmentat Plus Campus el percebrà tota persona que s’incorpori com a treballador de la UAB”. Fins aquí, tot bé. El problema és que no hi ha hagut ni un sol treballador/a de capítol VI que l’hagi cobrat mai, des de la signatura de l’acord  fins que la UAB va aplicar la retallada d’aquest plus, al 2012.

Per què? Fent un exercici d’anàlisi de tot plegat, arribo a la conclusió que és per la conjunció de dos elements que marcaran la trajectòria del capítol VI de la UAB: l’oblit del col·lectiu i la desídia de gestors, govern i representants de treballadors/es. Segurament, el 1997 el col·lectiu del capítol VI no havia fet el salt en quant a la visibilització que tenim ara (en gran part gràcies a la mateixa autoorganització de les treballadores i treballadors, val la pena remarcar-ho) i si una cosa no és visible és que no existeix, per a ningú. Passen els anys i el col·lectiu prenem més forma i més força, però la deixadesa instal·lada en les estructures de representació de la plantilla fa que ningú es qüestioni per què si un capítol VI té els mateixos deures que un capítol I, no li són d’aplicació els mateixos drets.

Quan arriben les retallades a la Universitat, òbviament el plus campus és un dels drets que cauen (entre molts d’altres). Aquí comencen les mogudes per a reclamar el que és nostre. Bé, d’alguns. De sobte, i amb el col·lectiu de capítol VI sortit de l’armari, els sindicats se n’adonen que potser ja començaria a ser hora que es reclamés el dret també per al personal laboral temporal. S’inicien vàries vies judicials que sorprenen fins i tot als mateixos jutges, que hagin passat 15 anys sense que ningú reclamés res... 

Com deia l’extingida Plataforma de Capítol VI, sostenim la Universitat des de la precarietat i això hauria de ser intolerable tant pels representants de la institució, com pels representants de les treballadores i treballadors. Cal tenir present que som la meitat del PAS-L i, tot i que en els darrers temps s’han començat a revisar els drets d’un col·lectiu abastament maltractat per la Universitat, estem a anys lluny del que pertocaria en una institució que s’autodefineix com a democràtica.

En definitiva, “vergonya cavallers, vergonya!”

Darrera actualització de dilluns, 6 de març de 2017 09:06  

Facebook.gif