Revista electrònica Quincacau 16 Desembre 2014 – Posicionament dels CAU respecte el Conveni i l’acord de les pagues extres

Posicionament dels CAU respecte el Conveni i l’acord de les pagues extres

Companyes, companys:

No és res nou que els CAU no vàrem signar el VI Conveni Col·lectiu del PAS Laboral de les Universitats Públiques, per motius que ja vam fer públics al seu moment, entre d’altres, perquè els annexos, esdevinguts en disposicions transitòries, donen el vist-i-plau a les retallades que els governs estatal i autonòmic han anat aplicant i, sobretot, perquè comprometen la capacitat de negociació i de recuperació dels drets laborals perduts. Tot i així, no podem estar-nos de dir quelcom quan s’empitjora encara més el contingut del mateix, i quan, pel que sembla, totes les parts tenen clar que aquesta solució no serà acceptada per l’autoritat laboral, qui acabarà denunciant.

Un exemple clar és la modificació de l’article 12.2 (que fa referència expressa a com actuar quan es canvien les condicions de treball). En el redactat, fins i tot al Vè Conveni, ja quedava clar l’òrgan competent per a dirimir i resoldre discrepàncies sobre qualsevol aspecte que podien formular les parts. En el darrer redactat aprovat es fa una referència explícita a la nova Reforma Laboral: és un clar exemple de acceptació, per part dels signants, de les imposicions de les Gerències.

El canvi realitzat, en quant la «creativa» solució de la taula d’afectacions sobre disposicions transitòries per diferents articles del conveni, també, al nostre parer, empitjora la possibilitat d’aconseguir la recuperació de tot allò que teníem.

Tanmateix, en referència al tema del canvi de 15 a 14 pagues, la situació encara és més greu: durant molts mesos CCOO i, especialment, UGT, han estat reclamant els diners meritats durant l’any 2013. Fins ara. Però en l’acord signat a negociadora del Conveni del 10 d’octubre hi ha un parell de coses que necessiten d’aclariment:

  • La fórmula utilitzada per a fer els càlculs contempla les dates compreses entre l’1 del mes següent que es cobrava la paga extra, i el 30 de novembre. No entenem el motiu: les pagues extres les meritàvem des de el dia 1 del mes que la cobràvem, fins el 31 de desembre, data en la qual es fa el canvi de sistema. Tampoc no es contempla el mes de desembre de 2013, on ja vam meritar un mes de la paga extra de 2014. Així doncs, no son 7 mesos si no 12, els que caldria comptabilitzar.
  • El valor sobre el qual es realitzen els comptes és el salari base i els triennis del moment de fer el pagament, no pas els de 2013. És cert, tot fa pensar que, d’aquí uns anys, aquesta quantitat serà més gran però, ho serà realment? Si deixem de banda possibles modificacions i reduccions salarials, així com la constant pèrdua de poder adquisitiu respecte l’IPC, qui ens assegura que una quantitat indeterminada de diners d’aquí uns anys (variable en funció de les persones) no serà menor que a data d’avui?
  • Aquests diners cotitzaran a la Seguretat Social i es tindran en compte a l’hora de calcular la base de cotització? Què faran, entretant, les Gerències, amb aquests diners?

No hem pogut analitzar, encara com es desenvoluparan els mecanismes per a fer efectius aquests pagaments (si seran automàtics o el treballador/a haurà que reclamar), si d’aquí uns anys es podrà reclamar quantitats del 2013, cas que cap Gerència decidís no fer el pagament, o sota quin concepte es faran aquests pagaments.

Al nostre parer aquest acord té molts elements difícils d’entendre, i moltes incerteses com per poder donar-hi el vistiplau. És per això que continuem defensant que el que les Gerències de les universitats han de fer és satisfer aquestes quantitats meritades i no cobrades pels treballadors. Tanmateix, volem expressar que, finalment, el redactat resultant del VIè Conveni, és substancialment diferent al que les Gerències i algunes forces sindicals van signar al Juliol. Prou diferent com per què aquestes modificacions siguin presentades i debatudes entre les treballadores afectades.

REVISANT EL MANUAL D’APLICACIÓ SOBRE JORNADA LABORAL, HORARIS I PERMISOS DEL PAS DE LA UAB:

El passat 13 d’octubre, una comissió de treball formada pels agents socials i la gerència vàrem iniciar un calendari de reunions que té com a objectiu la revisió de la normativa sobre jornada laboral, horaris i permisos del personal d’administració i serveis de la UAB.

Ja l’any 2012 s’havia començat aquesta feina de revisió, tanmateix alguns canvis normatius vàrem aturar el procés, i és ara quan la gerència ens ha presentat un nou document que segons ens han explicat adapta les normatives de control de presència a la normativa vigent, així com els acords de la mesa Concilia.

Fins al moment, a les reunions de treball que hem mantingut, la tasca fonamental ha consistit en anar revisant cada apartat del document punt per punt, fent una lectura minuciosa del text, per tal de perfilar-lo i millorar-lo al màxim en tots els aspectes possibles.

Ara ens queda el més complicat, posar-nos d’acord i negociar un manual que, a banda de la norma, pugui recollir amb sensibilitat i sentit comú totes les situacions que afecten les persones que treballem dia a dia a la UAB. Un manual que ens garanteixi la igualtat entre tots/es els treballadors/es i que faci patent que estem treballant en una institució que valora a les persones i és sensible amb les seves necessitats.

Des del CAU us volem demanar que, si teniu qualsevol suggeriment, proposta o necessitat que penseu que es podria incorporar al nou manual per tal de millorar-lo i/o completar-lo, ens les feu arribar al més aviat possible. Ara és el moment per fer-ho.

 

INICIATIVES DE MILLORA: UN PROGRAMA QUE NO HA DE FALTAR EN UNA EMPRESA D’EXCEL·LÈNCIA.

Fa uns dies vaig assistir a la reunió de la Comissió d’Iniciatives de Millora. Encara falta per perfilar pocs criteris, com per exemple, com s’inclouen en el programa aquelles persones que estan de baixa, com ho han de sol·licitar, si s’augmenta el període per aquelles que s’havien adscrit però es troben de baixa en el moment de presentar la proposta….

Al marge d’aquests petits detalls tècnics, el programa en si mateix, ha estat un èxit de participació. I a més, hi ha hagut molt bones propostes que gerència es planteja implantar o desenvolupar.

La bona acollida del programa i la voluntat de la part institucional de prorrogar-lo l’any vinent, va fer que es planteges la possibilitat d’ampliació de les hores concedides fins a 55h (actualment 40).

Des dels CAU volem encetar accions de millora perquè les propostes del programa 2015 siguin propostes on es millorin les condicions laborals dels treballadors de la UAB.

 

La Gespa. El Bressol de la conciliació de la vida familiar i laboral, en perill de tancament.

A dia d’avui, gairebé tots vosaltres esteu assabentats del perill de tancament de l’escola Bressol. És molt trist que el que molts equips de Govern, fins i tot l’actual, han utilitzat com bandera per donar la imatge de la UAB com a universitat de Campus, amb tot tipus de serveis, ara es vulgui forçar el tancament.

Fins i tot, en això, l’Equip està actuant malament. Enlloc de tenir la valentia de dir que volen tancar l’Escola, busquen excuses per no quedar malament. Reduir l’aportació de la UAB en més d’un 50% i proposar, per a compensar-ho, pujar les quotes de les famílies fins als 460€ i reduir els salaris dels treballadors és inacceptable, i provocarà una marxa de totes les famílies que no poden assumir el cost del servei i, si no hi ha nens, ja no fa falta escola i es pot tancat sense soroll.

Si, és cert, la missió de la UAB no és destinar diners a una escola Bressol, però tots sabem que hi ha diners destinats a altres coses que no son Ensenyament universitari, o investigació i potser no son tant assenyats. Segur que trobarem a moltes persones que prefereixen una Escola Bressol que una Festa Major, un concurs de “Dragones y Mazmorras”, un …..

Segur que tu, que esta llegint això, en coneixes altres.

CASTA i DELINQÜENTS

Ja fa un temps que sentim la paraula “casta” sobretot relacionada amb la classe política i els seus escàndols de corrupció. La irrupció i posada en escena d’aquesta paraula és gràcies a un grup d’intel·lectuals universitaris (CASTA d’Universitats), que porten “la veu del poble” als mitjans de comunicació i a més, ens mostren una altra forma d’entendre la política i l’organització civil.

Jo, com ells, treballo en una universitat i en la meva trajectòria professional i de vida he comprovat l’existència de dos tipus de corruptes, el delinqüent comú i el delinqüent intel·ligent. El delinqüent comú és producte de la brutalitat i de la frustració social, meitat víctimes i meitat victimaris, el seu mètode i finalitat és tan mediocre, que acostuma a finalitzar la seva vida a la presó o mort. En canvi, el delinqüent intel·ligent, no té excuses socials, és un hipòcrita que amb cada cop dessagna la societat, es vesteix de polític, policia, … o professor. El corrupte Intel·ligent, és el psicòpata de l’economia, és aquell que té la intel·ligència sense ànima, sense valors, amb un talent innat per la corrupció (corrupte i corruptor).

Des de que estic a la UAB, se qui són la CASTA i qui els delinqüents intel·ligents. Perquè, no us sorprèn com s’escull al Rector????, em direu que és molt democràtic que el PDI tingui el vot ponderat i que valgui tant, tant, que coronen al rector a la seva conveniència, després no ens ha de sorprendre que entre amiguetes passi el que passa, i passa al mateix que a la societat, que paguen el dèficit els col·lectius més febles: el PAS i els Estudiants.

A la Universitat també hi ha el delinqüent intel·ligent vestit de professor, que pensa que els diners destinats a un projecte, son seus, sí, sí, seus!!, i comencen a explorar mecanismes per legitimar els diners que es volen gastar: visa, dinars de treball (ara amb la normativa de atencions socials és més difícil), reunions amb empreses….. viatges. Desvien els fons públics en favor dels seus interessos particulars.

Mireu, hi havia una professora, argentina, que volia que el seu projecte pagués el bitllet d’avió a Argentina al juliol (quina casualitat!!!), d’una persona que no estava vinculada al projecte, era el seu fill!. Un altre cas, p.e., us en recordeu quan ens van baixar el sou un 5%?, doncs per no baixar el 5% a determinats treballadors, un delinqüent intel·ligent vestit de professor va signar que un grup de treballadors havia anat a Alemanya (sense tiquets d’autopistes, tiquets de benzina,…. sense justificació del viatge), varies vegades l’any, i així, compensar amb l’import d’aquests viatges la baixada de sou (que intel·ligents!!!). Tot, evidentment sota el vist-i-plau de la gestora (instigadora intel·lectual i cooperadora necessària).

Un cas que a mi em deixa estupefacte és el de un professor que a més de la seva nòmina, sabàtics, treballar 8h setmanals, no haver de venir a la uni…. li fèiem, des del departament, pagaments puntuals de 80.000€ (són els diners de les seves portes giratòries: convenis amb empreses, màsters propis, spin offs), i després son tant intel·lectualment malèfics que ens volen regatejar si hem de tenir dos dies de regularització més o menys en el calendari laboral, no és per riure????

La CASTA Universitària posa en els llocs claus persones afins i encobridores dels seus actes i em direu, i com ho fan, són llocs de lliure elecció??, poden ser llocs de lliure elecció o no, si no ho són, trauran una convocatòria pública “feta a mida” de la persona destinada, tot sota una aparença de legalitat, no???. Aquesta CASTA universitària es capaç de deixar propina (25€, imagineu-vos el cost del sopar un divendres nit) de la visa institucional, o sigui, de les retallades de les nostres pagues extres, de sou, dels nostres plus campus o menjador…… No és una vergonya???

Companys, jo i molts més, us podríem explicar moltes… Aquí també hi ha CASTA i delinqüents intel·lectuals, es taparà, s’investigaran…. o hi haurà un 15-M universitari

 

Solidaritat amb els estudiants mexicans desapareguts a Iguala

Des de la nostre Secció Sindical volem fer pública la nostre condemna a la desaparició dels 43 estudiants universitaris a la ciutat d’Iguala de la Independencia (Estat de Guerrero). Volem expressar també la nostra solidaritat a les famílies i amics de les víctimes i a tota la comunitat universitària mexicana. Aquests fets han deixat commocionats a tots aquells que, d’una o altre manera, en sentim units a nivell universal en el que representen els valors universitaris; en la ciència, la cultura, la recerca i el coneixement. La pèrdua d’aquests 43 membres ens deixa un dolor molt profund a tots els membres de la nostre comunitat. És per això que volem fer arribar aquest missatge de suport a la societat mexicana mitjançant el seu consolat a Barcelona i la Direcció General per la immigració del govern de Catalunya.

Demanem als treballadors de la nostre universitat, a través de les seves seccions sindicals, a tota la comunitat universitària de la UAB, a través del seu rector, i a la representació universitària de Catalunya, a través de la Xarxa Vives d’Universitats, facin arribar missatges de suport en aquests moments tant dramàtics i terribles que estan vivint els nostres companys i companyes de Mèxic, tant d’estudiants, professorat, com del personal d’administració i serveis.

Estem amb vosaltres, no us oblidem, tenim 43 motius d’estima per no perdre l’esperança.

Secció Sindical dels CAU-iac a la UAB

 

 

 

Darrera actualització de dimarts, 16 de desembre de 2014