Revista electrònica Quincacau 25 març 2015 – Escola d’Enginyeria: què ha de passar perquè la Gerència s’impliqui?

Escola d’Enginyeria: què ha de passar perquè la Gerència s’impliqui?

Com molts de vosaltres ja sabeu, l’Escola d’Enginyeria es troba en un procés d’avaluació de riscos psicosocials. Aquesta avaluació s’ha endegat després de molts entrebancs i gràcies a l’empenta i compromís dels delegats de prevenció i sindicals. I no és posa en marxa “gratuïtament”, hi ha dades objectives que justifiquen la gravetat dels fets que estan passant a aquest Centre.

Més de 20 persones han marxat els darrers anys i continuen marxant o provocant que la gent marxi. En alguns casos, el desequilibri emocional que pateixen les persones –algunes en tractament mèdic- té efectes negatius molt més enllà de l’àmbit laboral i afecta també a les relacions familiars, socials i també a l’autoestima, sense la qual no som persones.

L’empresa sap el que ha passat els darrers anys, però ningú no fa res. Hi ha persones (“càrrecs”) que es senten “intocables” i nosaltres ens preguntem, com és possible que persones que permeten, si no indueixen, comportaments obertament hostils respecte als treballadors que comanden, continuen exercint amb total impunitat? Com és possible que ningú (gerència/equip de govern) no faci res? Cal que es produeixi alguna desgràcia personal “visible” i “traumàtica” per prendre les mesures, que fa molt de temps, s’havien d’haver pres?

Ja fa un temps, vam escriure un article, “Semàfors vermells a la UAB (link)”, on denunciàvem el que estava succeint a l’Escola d’Enginyeria. Ingènuament, des del CAU, esperàvem que el Gerent obrís una “investigació”, però no, el nostre gerent va adreçar un escrit al CAU expressant el seu malestar pel contingut de l’article. Què li preocupa al Gerent, que el què es denuncia sigui cert, i hagi de prendre alguna mesura?, o què es faci públic, que a la Universitat que ell dirigeix hi ha actituds despòtiques vers els treballadors pels responsables dels Centres?

Estem cansats anímicament perquè la Gerència incompleix les seves obligacions, i això repercuteix negativament, en les condicions laborals (físiques i psicològiques) dels treballadors. Perquè “egoistament”, el Gerent, en la recerca d’una major productivitat, hauria de saber que uns treballadors motivats i ben liderats tenen una potencialitat “infinita” en els processos que desenvolupen i en l’atenció a l’usuari. No es pot mirar cap a una altra banda quan hi ha treballadors que, en l’exercici de les seves responsabilitats, pateixen o perceben la por de què alguna cosa dolenta els hi pot passar.

Sabem, perquè ho hem comentat amb treballadors i ex treballadors de l’Escola d’Enginyeria i coincideixen en afirmar que el què ha passat tornarà a passar si res no canvia.

Senyor Gerent, vostè no pot excusar-se de la seva responsabilitat amb l’avaluació de riscos psicosocials ara en marxa. Com ja ens va dir, fa uns mesos, un alt càrrec del seu equip, el què està passant a l’Escola d’Enginyeria “no és un tema de prevenció si no d’actuació immediata”. Faci-li cas, segurament encertarà.

Els CAU no ens agenollarem ni ens rendirem, perquè el nostre compromís amb els treballadors i amb la veritat està per sobre de la “raó” d’una persona, per molt a amunt que estigui dins la jerarquia de la UAB.

Animem a tots els treballadors que us sentiu maltractats, que patiu angoixa o ansietat o no pugueu dormir bé, per temes relacionats amb les vostres condicions laborals, que ho parleu amb qualsevol secció sindical o membre de la Junta, que conegueu o amb qui es sentiu més còmodes. Ningú no està sol a la Universitat davant de potencials situacions d’“assetjament laboral”.

Proposta de matrícula gratuïta pel PAS

Us presentem la proposta que presentarem al proper plenari del Comitè d’Empresa del PAS-L. Considerem que ha arribat el moment de recuperar un dels drets més ben valorats, pel conjunt de treballadors del PAS, i que ens van treure amb les retallades. Si voleu llegiu el document (LINK 1 -acord matricula-CAU)

 

ASSUMIR RESPONSABILITATS.

SENYOR RECTOR, SENYOR GERENT: SI ALGUN COL·LABORADOR SEU FA MAL A LA UNIVERSITAT O A LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA, VOSTÉS HAN D’ASSUMIR TAMBÉ LES SEVES RESPONSABILITATS.

Estem cansats que el Rector i el Gerent –o els seus col·laboradors- facin errors greus en la seva gestió i se’n vagin de “rositas”. S’ha acabat!! Hem d’exigir que se’n facin càrrec (Responsabilitat Aquil·liana)

Què passa si la UAB decideix no reclamar factures per un import de 3 milions d’Euros?, no ha d’assumir aquest “ERROR” algú?

Què passa si s’està signant convenis onerosos quan la naturalesa del conveni es que no hi hagi interès patrimonial? (les portes giratòries)

Què passa si es signa un contracte administratiu, per obres, i el valor estimat del contracte es un 150% inferior al cost final de l’obra?? O no es fa respectant la normativa de riscos laborals.

Aquestes preguntes, entre d’altres, apareixen quan ens preguntem qui es el responsable final, quan es produeixen aquests “despropòsits”. Ho és, únicament, el responsable concret de la “mala actuació”? o hi ha també altres responsable

És fa evident pensar que el gerent o al Rector no deixarà de reclamar als deutors de la Universitat factures per valor de 3 milions d’euros, ni signarà directament els contractes administratius, ni….. però tenen la seva part de culpa in eligendo o in vigilando. Parlem de la coneguda com a responsabilitat aquil·liana.

Moltes vegades, hem denunciat, que es col·loquen a persones, manifestament incompetents en llocs estratègicament claus per l’organització. Els motius d’aquests nomenaments, res tenen a veure amb la capacitació professional o amb els mèrits com a gestors d’equips de treballs o amb la seva visió estratègica sobre cap a on s’encaminen les Universitats.

Precisament per això, ens preguntem, per què es “col·loquen” en aquest llocs claus a persones, l’únic mèrit professional de les quals és un “servilisme” i una “fidelitat” absoluta a les persones que ell creu que li poden ajudar en la seva trajectòria professional. Aquestes persones no tenen escrúpols i per aconseguir el seu “càrrec”, no dubten en convertir-se en “espies” o en “desprestigiar” a companys o competidors, tant se val, no “coneixen” a ningú, i anirien a quatre potes pels passadissos, si pensessin que això seria valorat pels seus caps. El seu objectiu és el ascens. Una vegada obtenen el “càrrec”, la feina ja la farà un altre… ells ja cobra un “sueldazo”.

Per tant, si aquestes persones, en l’exercici de les seves responsabilitat, causen un dany a la Universitat o a la Comunitat Universitària, algú més enllà d’ells hauria d’assumir la seva responsabilitat. En aquest sentit, és responsabilitat de la Gerència, el control, seguiment i vigilància, si s’escau, de les funcions que tenen encomanades aquestes persones claus per la Institució.

Estem una mica cansats que els GRANS gestors de la Universitat no es responsabilitzin de les seves errades. Ara és la nostra, demanem responsabilitats, si cal, davant de la justícia !!! ( tal i com ells actuen, un exemple és la denúncia i la participació com acusació popular de l’Equip de Govern en el procés judicial obert per les mobilitzacions estudiantils de fa un temps).

És possible que el Gerent no hagi escollit correctament als seus col·laboradors, però ha de respondre d’aquesta elecció per no existir la deguda vigilància o control i causar un dany a la comunitat i a la universitat. Aquesta responsabilitat es pot extrapolar a molts altres casos. Si, per negligència, un “cap” causa un dany a un treballador (us en recordeu de l’article de “semàfors vermells“), denunciem als jutjats!!!, no només al “cap” negligent, sinó també al Gerent o al Rector, per responsabilitat aquil·liana .

No podrem netejar la UAB de pràctiques abusives si els responsables no assumeixen la seva part de responsabilitat, amb la seva dimissió o, si s’escau, amb la que determinin els tribunals de justícia.

 

Protesta al Parlament 2011: segons el tribunal Suprem, tots a presó.

Us fem a mans del comunicat que la IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya), de la que en formem part els CAU, ha fet al respecte de la sentència del Tribunal Suprem sobre la protesta al davant del Parlament del 15 de juny de 2011. Hem de recordar que la protesta es feia en contra dels pressupostos de la Generalitat. Aquests pressupostos presentats pel govern de CiU i recolzats pels seus companys de viatge en aquell moment, el PP, introduïen les retallades més grans de la història de la autonomia catalana.  LINK 2 – Comunicat IAC Sentència Suprem 
Darrera actualització de dimecres, 25 de març de 2015 11:39