Revista electrònica Quincacau 5 març 2015 – 8 de març, dia de la dona treballadora. Per què commemorar-lo?

8 de març, dia de la dona treballadora. Per què commemorar-lo?

Res no ens agradaria més que no haver de reivindicar cada any el dia de la dona com una jornada de lluita per sensibilitzar-nos que encara, al segle XXI, les dones no gaudim dels mateixos drets i llibertats que els homes.

Coneixem bé, i de prop, com les conseqüències de la crisi s’han deixat sentir més en els col·lectius endèmicament més dèbils: dones i infants i com aquesta situació ha agreujat les diferències socials i de gènere. Observem que s’està fent un pas enrere en drets que creiem consolidats ( a causa de la precarietat laboral tornem a patir discriminació per gènere i edat a l’hora d’accedir a un lloc de treball, menys sou per igual feina, penalització laboral de la maternitat, etc…)

Això és així a casa nostra i tots ho coneixem i ho patim, però ara i aquí volem fer presents les dones víctimes dels conflictes bèl·lics, que tant poques vegades prenen protagonisme en els mitjans de comunicació.

Si fem una mirada més àmplia veurem que el nostre segle presenta, a nivell mundial, les mateixes xifres de refugiats que en el transcurs de la segona guerra mundial. L’any 2014 s’estimava que en el món hi havia 46,3 milions de persones desplaçades (de les quals el 48% són dones i nenes) a causa de conflictes bèl·lics i polítics.

segons l’article publicat, el gener de 2015, a Género y Paz , núm. 4, (publicació de l’Escola de Cultura de Pau), (i que us convidem a consultar http://escolapau.uab.cat/genero/img/ge04e.pdf), en un debat celebrat el mes d’octubre en el si del Consell de Seguretat de l’ONU, es van destacar els innumerables reptes als que s’enfronten dones i nenes desplaçades: dèficits en matèria de protecció, el greu impacte de la violència de gènere i de la violència sexual, violacions dels drets humans, impossibilitat d’accedir a serveis bàsics com l’educació i la salut així com ser excloses quan es prenen decisions sobre la seva situació o els problemes que les envolten.

Creiem que convé recordar aquestes situacions perquè, sovint, pel fet que es donen lluny del nostre món no les sentim nostres i, per tant, no som conscients ni de la seva gravetat ni dels milions de dones que en són víctimes.

Us convidem a participar als actes organitzats per les diverses entitats en defensa dels drets de les dones i us encoratgem que el dia 8 recordeu també a les dones-víctimes dels conflictes armats.

 

20 de Febrer DIA MUNDIAL DE JUSTÍCIA SOCIAL

L’Assemblea General de les Nacions Unides proclamà el 20 de febrer de 2007 com el dia Mundial de la Justícia Social i la OIT (Organització Internacional del Treball), un any després, declarà la justícia social com motor principal en la protecció dels drets dels treballadors i del treball decent.

Entenc la Justícia com l’ entenia Santo Tomás d’Aquino, l’hàbit pel qual, l’home li dona a cadascú el que li és propi mitjançant una voluntat constant i perpetua. Donar a cadascú el que és seu, és la base del pensament social, i només a partir d’això podem comprendre el concepte de “tenir dret” i per tant la valoració de la conducta correcta i del correcte de la situació. Accions dirigides a assegurar a una persona el que li és propi, constitueixen una conducta correcta i per tant, una situació serà Justa, si a través de la conducta correcte dels altres, que la fan possible, se li dona a cada persona (treballador) el que li pertoca. I és en aquest punt on una Institució com la UAB, no respon a les expectatives d’excel·lència.

CINC PROFESSORS de l’Àrea d’Economia, el mes de març, hauran cobrat el màxim que la llei marca sobre pagaments puntuals (140.000€/persona). La nítida percepció d’ injustícia és creixent.

Aquesta informació obre les preguntes: Existeixen hores materials perquè aquests professors puguin, treballar a la UAB i fora?????

Hauria de cobrar la UAB un cànon més elevat?, per què s’oposen els professors a aquest augment?!!!

Ni el Sr. Blesa amb les targetes Black va cobrar tant en tres mesos.

Un altre cop s’utilitza el sistema i els recursos de tots per la avarícia personal. I després ens volen regatejar el cobrament del plus campus, del plus menjador , de l’ajuda al transport…..

Als treballadors ens treuen sou i altres, s’aprofiten dels recursos del sistema

El sistema estatutari de la UAB, es un sistema desigual, que propicia que un grup privilegiat s’aprofiti del seu predomini per fixar accions que només beneficien a aquest col·lectiu.

 

ELS ASPECTES POLÈMICS DEL MANUAL D’APLICACIÓ SOBRE JORNADA LABORAL, HORARIS I PERMISOS DEL PAS DE LA UAB, A NEGOCIACIÓ.

Com ja vam informar, el passat 13 d’octubre, una comissió de treball formada pels agents socials i la gerència, vam reprendre la revisió del manual d’aplicació de la normativa sobre jornada laboral, horaris i permisos del PAS de la UAB, endegada el maig de 2012.

L’objectiu ha estat presentar una proposta d’actualització que recopilés la normativa vigent, però també aspectes que no havien estat recollits en relació a la regulació i l’aplicació de drets, així com sobre els circuits i procediments.

En aquest procés, els agents socials hem intentat incorporar al manual tot allò que hem considerat beneficiós pels treballadors/res, sempre procurant que la normativa recollida respectés les lleis vigents, com ara el pla concilia, així com els acords ja existents que hem vist apropiats i justos.

Tanmateix, han hagut alguns aspectes que no s’han pogut modificar en el marc de les reunions mantingudes per la comissió de treball. Aspectes en els quals no hem pogut arribar a un concert i que hauran de passar una negociadora per tal d’arribar a un acord el més proper a les nostres expectatives.

Des del CAU considerem que la regulació de la jornada laboral i els permisos, és un aspecte molt sensible que ens afecta a tots/tes i que és l’única via, que en aquests moments de retallades, pot motivar al treballador/a, garantint-li unes condicions que li permetin almenys conciliar de la millor manera la seva vida laboral i familiar.

Per aquest motiu confiem i esperem que la gerència també valori la importància que té arribar a un acord que garanteixi una harmonització de les responsabilitats laborals i familiars, aconseguint així una millora de la satisfacció i la motivació personal, benèfica per la salut, el benestar i la qualitat de vida dels treballadors/res, i que alhora enfortirà la seva motivació i el seu compromís.

 

El teletreball a la UAB, teledirigit pels caps amb l’anuència de RRHH.

Com ja es va informar al PAS, la JPF i el comitè han decidit abandonar la comissió de seguiment del programa de teletreball de la UAB. El que es pretenia que fos una comissió executiva i decisòria s’ha convertit en una simple comissió informativa on les demandes dels agents socials no són tingudes en consideració.

La JPF i el comitè plantejaran a la propera reunió de negociació amb la gerència que es tracti la qüestió de la comissió de seguiment del programa de teletreball, doncs no estem disposats a que continuï sent una simple comissió on RRHH informa, a posteriori, del que està fent i els agents socials siguin uns simples convidats de pedra. Interpretem que aquesta forma d’actuar de RRHH mostra que volen que aquest programa no progressi, que sigui minoritari i afecti només al PAS que cada cap estimi oportú. En aquests moments, en el programa de teletreball hi participa el 4% del PAS funcionari. Se’ns fa molt difícil creure que només 1 de cada 25 PAS-f està interessat en teletreballar. Des dels CAU constatem que el sistema d’accés al teletreball del PAS que utilitza la UAB és restrictiu i minora les voluntats d’adscriure-s’hi. Ens expliquem:

El fet que no estiguin definits a la plantilla del PAS els llocs que es consideren com a teletreballables facilita que cada cap ho pugui establir de la forma que vulgui i ells esdevenen els responsables absoluts de que un PAS pugui teletreballar:

  • Poden decidir si el seu àmbit s’integra o no al programa de teletreball. Si és que no, ningú es pot acollir al programa.
  • Poden decidir si un lloc de feina s’ajusta o no al teletreball.
  • Poden decidir la idoneïtat o no d’un PAS per a teletreballar.
  • Poden decidir a quin PAS prioritzen sobre d’altres del seu àmbit a l’hora d’acceptar, o no, la seva integració al programa.
  • Quan un cap denega una sol·licitud, l’afectat no té cap instància superior on poder mostrar el seu desacord.

No ens sembla la fórmula més transparent i dinamitzadora d’abordar un programa de teletreball. Els CAU des de la JPF i el comitè continuarem insistint en que l’accés al teletreball per al PAS de la UAB ha de ser més “garantista” i participatiu.

Darrera actualització de dijous, 5 de març de 2015 09:23