Revista electrònica Quincacau 23 abril 2015 – Les oposicions a l’escala administrativa a tocar

Les oposicions a l’escala administrativa a tocar

A la comissió negociadora de divendres passat, la JPF va tornar a reclamar la desaparició de l’escala auxiliar administrativa i la convocatòria immediata d’oposicions a l’escala administrativa.

La gerència estima que, actualment, poques places catalogades com a auxiliars administratives mantenen un perfil d’aquesta escala. Considera que la majoria poden passar a l’escala administrativa, però no totes.  És per això que necessita fer un estudi per tal d’identificar-les.

Respecte a la convocatòria d’oposicions, finalment en aquesta reunió es va arribar a un principi d’acord que encara està pendent de la redacció definitiva i  de la seva signatura. El preacord contempla la convocatòria a oposició d’un mínim de 60 places el segon semestre d’aquest any. També es crearà una comissió tècnica en la que la gerència i la JPF identificaran si encara hi ha places amb el perfil i les tasques d’auxiliar administratiu. Des dels CAU considerem que no se’n trobaran.

El primer semestre de 2016 es convocaran la resta de places de l’escala auxiliar administratiu identificades com de perfil d’administratiu. Així podrem tancar el procés d’oposicions a tota l’escala.

Actualment, la Relació de Llocs de Treball (RLT) contempla unes 118 places d’auxiliars administratius i la plantilla efectivament ocupada és de 90 auxiliars administratius.

Des dels CAU valorem aquest principi d’acord com a positiu. Una vegada tinguem el redactat definitiu demanarem en el sí de la JPF que es convoqui una assemblea per informa a tot el personal afectat i així mateix ens pugui donar la seva opinió sobre el principi d’acord. Si teniu consultes o dubtes al respecte podeu contactar amb nosaltres mitjançant el correu electrònic cau@uab.cat.

 

RETALLAR LA GESPA A COPS DE DESTRAL

Al darrer Consell de Govern s’ha donat per tancat un procés que l’Equip de Govern va iniciar fa un any: el tancament de l’Escola Bressol Gespa. Ha estat un procés llarg i agònic, on l’Equip anava donant cops de destral cada vegada que veia indicis de revifada: la Generalitat no ens paga, els pares tenen d’altres opcions, cal fer obres, l’activitat no te llicència…

Aquest equip s’ha permès, fins i tot, menystenir un acord del Claustre que podria haver aconseguit continuar amb el servei. No va permetre ni que se sotmetés a votació. La pregunta que cal fer-se ara és: de que serveix el Claustre? Aquells que el van titllar de “circ” potser no son uns extremistes, més aviat són realistes.

Tancar un centre escolar de més de 40 anys de vida amb un programa d’ensenyament de gran nivell, és més que tancar un negoci, és perdre patrimoni: patrimoni educatiu construït dia a dia, infant a infant, per totes les persones que durant aquests anys han treballat a la gespa, les que la van crear i les que la van ajudar a créixer i desenvolupar-se. Hi ha persones que han fet tot el cicle formatiu al campus de la UAB: Gespa, Escola Bellaterra, Institut i UAB, el que els ha creat un vincle molt especial amb el nostre campus.

Quan prioritzem economia per sobre d’educació estem caient a la trampa dels sectors més neoliberals d’aquest país, que són els mateixos que disminueixen el pressupost a les nostres universitats. Cal donar-los la raó i fer el joc tancant centres educatius?

La gespa és la nostra gespa, la de la UAB, la que transmet valors socials i ambientals que altres centres no poden oferir perquè el seu entorn i les persones que els gestionen són uns altres.

Des del dia 13 d’abril de 2015 el campus d’excel·lència de la UAB és menys excel·lent pel que fa a patrimoni de valors i d’educació.

Els CAU agafem el compromís de recordar a tothom el que ha fet aquest Equip de Govern, d’estar vigilants amb l’ús que es farà de l’espai que ara ocupa l’Escola Bressol Gespa, i de fer propostes per recuperar aquest senyal d’identitat de la nostra institució. NOSTRA.

L’Apolítica de recursos humans a la UAB

Si ens centrem amb la definició de política com “manera d’actuar, de conduir un afer” o “habilitat en el tracte amb les persones”… ens adonem que  tristament en alguns casos no és això el que es fa a la UAB a l’hora de tractar i resoldre situacions conflictives. Si anem al nucli de la situació a la UAB, ens referim a:

– És una bona política deixar que en un centre es produeixi un sagnat constant de persones cap a altres llocs de treball i no es faci res per aturar-ho?

-És una bona política que uns caps no apliquin les mesures correctores que s’han prescrit, i que quan el conflicte degenera només en siguin culpables les víctimes?

– És una bona política tenir persones eternament en “comissions de serveis” el que provoca inseguretat a les persones que les ocupen i desencís a les persones que voldrien poder optar a fer camí en la carrera professional?

– És just que auxiliars interins facin la feina que haurien de fer gestors i/o administratius perquè aquestes places estant vacants i no es convoquen?

– És conseqüent que a la UAB es celebri el dia del campus saludable mentre hi ha persones de baixa laboral per motius de salut provocat per situacions d’estrés i mobbing i que tothom miri a una altra banda en lloc de resodre’ls?

Tenim l’estructura universitària i els òrgans de gestió adequats per poder fer front a aquests conflictes: una àrea de prevenció i assistència, un comitè de seguretat i salut, sindicats, delegats sindicals de prevenció, una unitat de salut laboral, una àrea de recursos humans, l’observatori de la desigualtat, un síndic de greuges etc…. Com pot ser que tot i així continuem tenim llocs amb conflictes endèmics que provoquen malalties als nostres companys?

No serveix de res tenir les eines si ens manca la voluntat i el convenciment de la seva utilitat.

Darrera actualització de dijous, 23 d’abril de 2015 10:07