Revista electrònica Quincacau maig 2016 – ELECCIONS RECTORAT: PER UN CANVI DE DIRECCIÓ.

ELECCIONS RECTORAT: PER UN CANVI DE DIRECCIÓ.

Els CAU-Iac ens hem situat en clara oposició a l’actual equip de Govern. És per això que, com és natural, ens posicionem a favor d’un clar canvi de direcció en la gestió de govern de la nostra universitat.

 

 

A l’inici de la campanya electoral ja vàrem deixar clar quines eren les condicions de mínims per a poder-nos situar en la posició de donar suport a alguna de les candidatures. A la recta final de la campanya entenem que es necessari que totes les persones de la comunitat universitària es posicionin de forma responsable i proactiva, malgrat el baix nivell democràtic d’aquest procés electoral que ja hem denunciat.

Es per això que fem una crida a la renovació i al canvi institucional. Us encoratgem a decidir el vostre vot en funció del que considereu que es millor pel conjunt de la comunitat universitària i dels valors que defensem: el vot per una de les dues candidatures presentades, el vot en blanc, o una abstenció crítica i responsable.

Tot i que pensem que s’ha de denunciar que aquest sistema electoral està dissenyat per a que el professorat funcionari sigui el col·lectiu autènticament decisori, entenem que la petitíssima quota de capacitat decisòria que correspon a la resta de la comunitat universitària no s’ha de menystenir: utilitzem-la per construir el que entenguem que pot ser una UAB millor, o com a mínim per posicionar-nos!

Aprofitem per a re-enviar-vos els nostre posicionament des del model d’universitat pública que defensem.

 

Condicions pel suport dels CAU a les candidatures

  1. Àmbit Universitari
  2. Àmbit UAB
  3. Equip de govern
  4. Estudiantat
  5. PDI
  6. PAS.

 

  1. Àmbit Universitari.

1.1. Compromís amb la construcció d’una universitat pública al servei de les persones, amb consciència de classe treballadora, gratuïta i a l’abast econòmic de totes les classes socials. L’accés a l’estudi no pot dependre ni de l’origen social, ni del patrimoni familiar o els seus recursos, ni obligar a ningú assumir deutes per a l’estudi. Entenem la formació com una inversió social responsabilitat de tots i de la que, tots, ens en beneficiem com a societat.

1.2. Compromís de construcció d’una universitat compromesa amb la construcció nacional, motor i reservori de la ciència, la cultura, la llengua, el coneixement i la recerca en el seu àmbit territorial.

1.3. Compromís amb una universitat compromesa amb el seu entorn; motor de desenvolupament econòmic i social, sostenible i compromesa amb el medi ambient i compromesa, també, amb una mobilitat social i sostenible.

1.3.1. Especial compromís de treball cooperatiu amb l’entorn de proximitat als campus de la UAB, amb especial sintonia amb la comarca vallesana. Aquest compromís s’ha de reforçar encara més amb el que es comú amb la ciutat de Cerdanyola, principal acollidora dels espais UAB, superant les dificultats d’entesa que han caracteritzat aquestes dues institucions els darrers anys. El compromís d’integració de la UAB a la ciutat de Cerdanyola s’ha de prioritzar amb especial èmfasis.

1.4. Compromís amb un model d’universitat pública de gestió pública. Compromís amb la reconversió dels serveis externalitzats en servis de titularitat públic, de gestió pública i amb plantilla de l’administració pública.

 

  1. Àmbit UAB

2.1. Compromís de retirada immediata de la UAB com a acusació particular del cas “27 i +” i sol·licitud al jutge de l’arxivament de l’expedient.

2.2. Compromís amb el Claustre de la UAB:

2.2.1. Reconeixement del Claustre UAB com a màxim òrgan de representació de la comunitat universitària assumint com a pròpies les seves decisions, amb el compromís “moral” de considerar-les vinculants i aplicar-les.

2.2.2. El rector es comprometrà a sotmetre’s a la ratificació vinculant del Claustre de la UAB i, en cas de no superar-la, convocar noves eleccions.

2.2.3. L’equip de rectorat es comprometrà a assumir com a pròpies les resolucions i decisions del Claustre i aplicar-les.

2.2.4. Compromís amb un sistema basat en la radicalitat democràtica en el procés d’elecció del Síndic de Greuges de la UAB.

2.3. Una UAB compromesa amb una autonomia universitària real desvinculada d’hipoteques polítiques amb consells socials vinculats a interessos polítics i/o oligàrquics, que puguin estar al serveis de plantejaments neoliberals, classistes, elitistes o patriarcals.

2.4. Compromís en la lluita “implacable” contra l’assetjament (tant moral com sexual) en l’àmbit de l’estudi i la recerca, en el lloc de treball (i en tot el Campus en general) amb l’objectiu de convertir la UAB en un referent d’empresa “lliure d’assetjament”. Compromís de treball negociat (i en base a la negociació col·lectiva quan escaigui) entre tots els agents de representació.

2.5. Compromís de canvi en la línia de comunicacions del Campus, retornant a la tradició de transparència informativa que ha caracteritzat a la UAB. Renovació clara de les directives polítiques de treball de l’Àrea de Comunicació.

2.6. Compromís de desvincular la UAB de la recerca i el desenvolupament armamentista.

2.7. Compromís polític de vincular la UAB, i ser-ne model i exemple, en la cultura de la pau, els desarmament i la solució negociada, acordada i consensuada dels conflictes a tots els nivells: des de l’àmbit personal al mundial.

2.8. Compromís de vincular la UAB en la cooperació, desenvolupament, solidaritat i lluita reivindicativa de totes les persones i pobles que defensen els drets de ciutadania; més enllà dels interessos polítics i geo-estratègics. I fer-ne model i exemple com a institució.

2.9. Compromís amb un campus saludable i esportiu; en fer extensiva la salut a totes les persones del Campus.

2.9.1. Compromís per a que la activitat esportiva, com a eina de desenvolupament personal, estigui a disposició i servei de totes les persones del Campus de forma gratuïta, i no sigui objecte de negoci.

2.9.2 Compromís amb una alimentació saludable a l’abast de totes les persones del Campus, que no sigui objecte de negoci per part de la UAB. La UAB es comprometrà amb uns serveis de menjadors saludables i de qualitat i a no treure benefici econòmic de la despesa en alimentació dels seus usuaris de la comunitat universitària.

2.10. Millora en seguretat i salut en base a una política basada amb la negociació i l’acord amb la representació dels organismes unitaris:

2.10.1. Revisió negociada amb els organismes unitaris de la composició del Comitè de Seguretat i Salut (CSS) i del seu reglament, en base a lleis i normatives.

2.10.2. Inclusió d’una partida pressupostària específica en el pressupost UAB per a la implementació de mesures correctives derivades d’avaluacions de riscs.

2.10.3. Creació d’un circuït de seguiment de la implementació de mesures correctives i d’acompliment dels terminis d’implementació.

2.10.4. Compromís amb el treball negociat i l’acord en la Planificació Activitat Preventiva anual del CSS, en base a una descripció clara de tasques a realitzar i terminis.

 

  1. Equip de govern

3.1. La proposta de nou equip de govern no inclourà persones que s’hagin vinculat a l’equip de Ferran Sancho.

3.2. Incorporació de tres persones del PAS (acordades entre la candidatura i la Sec. Sindical) per ocupar càrrec en l’equip de govern, 2 comissionats més la gerència:

3.2.1. Gerència: la persona que assumeixi aquesta càrrec ha de ser una persona que defensi els interessos de tota la comunitat universitària davant de les pressions dels governs nacionals i estatals. Cal que NO s’hagi visibilitzat ni vinculat en l’aplicació de les retallades als treballadors, i que es comprometi de forma valenta en la defensa dels drets de la plantilla reconeguts en acords i convenis.

3.2.2. Creació del comissionat de Campus: s’encarregarà de la gestió de govern dels aspectes transversals del Campus: logística, medi ambient, transports, seguretat, arquitectura i manteniment d’Àrees comunes (no subjectes a las Adm. de Centre), neteja, etc..

3.2.3. Comissionat de serveis: s’encarregarà de la gestió de govern de les polítiques de serveis del Campus per a potenciar-les i coordinar-les de cara a una millora a l’usuari, tant dels de nivell S1, S2 com S3. Sense interferir en la seva autonomia però generat patrons comuns i unificats: laboratoris, granges, estabularis, SI-SIDs, AV-multimèdia, publicacions, etc.

 

  1. Estudiantat

4.1. Compromís de canvi radical en les polítiques del vicerectorat d’estudiants redirigint-les a marcs negociatius i fugint de les polítiques d’enfrontament. Generació d’un marc relacional basat en la “cultura del diàleg”.

4.1.1. Compromís de treball per a tancar el conflicte que ha enfrontat els estudiants “assemblearis” amb els últims equips de govern.

4.1.2. Compromís de treball per a generar els marcs, ponts, frontisses i espais de diàleg per a solucionar els conflictes cronicitats que enfronten els estudiants “assemblearis” amb els dels anomenats “consells”.

 

  1. PDI

5.1. Compromís, clar i inequívoc, amb la política d’acomiadament 0 en l’àmbit PDI.

5.2. Compromís de negociació i acord per a la “desprecarització” i el treball estable del PDI en base a les plataformes reivindicatives dels organismes unitaris de les persones treballadores del PDI.

5.3. Compromís amb la detecció, seguiment i eliminació (si escau) d’aquelles entitats d’estudi, recerca i/o desenvolupament creats amb l’únic objectiu del lucre personal.

5.4. Detecció, seguiment, control i gestió de determinades “dobles presències” generades per a l’assoliment de “dobles remuneracions” i altres actituds perverses d’algunes minories antisocials.

 

  1. PAS. Compromís en una política de PAS basada en la negociació real: negociació col·lectiva en base a les plataformes reivindicatives dels organismes unitaris.

6.1. Acomiadament 0, estabilització de TOTA la plantilla. Convocatòria d’oposicions d’auxiliars administratius (solucionar problemes “interinatge”) i compromís de resolució acordada del conflicte de “Cap. 6è”.

6.2. Compromís d’aplicació del Conveni de PAS (amb l’aplicació normativa corresponent en l’àmbit funcionarial) i dels acords amb el PAS-f, en base a l’esperit i filosofia del Vè Conveni. Compromís polític clar de no utilitzar el 6è Conveni com a escut normatiu per a la imposició de les “retallades” als drets col·lectius de la plantilla del PAS de la UAB:

6.2.1. Aplicació immediata de les mesures que afecten a la jornada laboral que potencien la conciliació de la vida laboral i personal.

6.2.1.1. 1462h anuals del conveni i retorn a les jornades de 7h (35 setmanals) com a base del calendari laboral amb el manteniment dels actuals nivells de flexibilitat horària.

6.2.1.2. Potenciació de les jornades intensives i del teletreball.

6.2.1.3. Desaparició dels torns de “vacances obligatòries” i compromís amb torns de vacances flexibles.

6.3. Compromís polític clar, diàfan i inequívoc, en la recuperació de tots aquells aspectes del personal relacionats amb la pèrdua de drets de les retallades: 5%, pagues extres, fons de solidaritat PAS, roba de treball, dies de lliure disposició, etc.

6.4. Desaparició immediata del sistema de selecció de personal arbitrari disfressat de “comissió de serveis”.

6.5. Transformació de les places de lliure designació en places de confiança: amb retorn immediat al lloc de treball d’origen i sense consolidació de sou un cop acabada la confiança.

6.6. Compromís amb l’estructuralització definitiva del Cap. 6è. Incorporació de tot el Cap. 6è al Conveni, inclòs el sistema de selecció.

6.7. Revisió a la baixa de les remuneracions dels alts càrrec del PAS que es troben fora del Conveni, especialment del de “gerent”.

6.8. Compromís clar amb la carrera professional del PAS en base a tres eixos: estructuració clara de l’organigrama de plantilla, perfils de llocs de treball i temaris de selecció. El model de carrera professional ha d’incorporar el Capítol sisè. Per altre part, estudiar mecanismes de transferència laboral/funcionari (i a l’inrevés) lligats a la carrera professional.

“NO SON MOLINOS, SANCHO, SON DIPUTADOS”. SANCHO «EL PONDERADO» ARREMET CONTRA ELS MOLINS DEL PARLAMENT.

Fa pocs dies els diputats del Parlament de Catalunya varen rebre aquesta carta que us enllacem, en Ferran Sancho, rector de la UAB els hi va adreçar, i la volem fer pública pel seguit de despropòsits i per la mala imatge que dona de la figura del nostre rector.

“¡No son molinos Sancho, son diputados!”

Sancho “el Ponderado”, arremet contra els molins del Parlament

Fa pocs dies els diputats del Parlament de Catalunya varen rebre aquesta carta, que els va adreçar Ferran Sancho actual rector de la UAB, i que volem fer pública pel seguit de despropòsits i per la mala imatge que dona de la figura de rector de la UAB.

Aquesta carta està motivada per la moció 15/XI sobre la disminució d’inscripcions d’estudiants a les universitats i la precarietat laboral del personal docent i investigador i del personal d’administració i serveis presentada pel grup parlamentari de Catalunya Si Que es Pot. En ella Sancho es queixa de la necessària actuació de control de les institucions públiques que és pròpia del parlament, i necessària. Sancho oblida les seves obligacions com a representant de tota la comunitat universitària i la necessària protecció i defensa que necessiten les persones treballadores més desprotegides de la nostra comunitat: els que es troben ens situacions contractuals de precarietat tant en el PAS (laboral i funcionari) com en el PDI.

Sancho s’oblida de qualsevol autoavaluació o autocrítica que el toc d’atenció del Parlament fa necessària… Tal i com es va oblidar dels tocs d’atenció del mateix Claustre de la UAB. Sancho continua ignorant, des de l’autoengany, la seva ponderació fruit del poc suport de la seva pròpia comunitat universitària. Sancho oblida que són gegants, i no molins, els que marquen les fites de les equivocacions del seu camí…

Sancho oblida que el que més afecta al bon nom de la UAB és l’alt nivell de precarietat laboral existent. Només en el personal d’administració i serveis (PAS) tenim un interinatge de més de 300 persones i més de 600 contractes de falsos “d’obra i servei” (capítol 6); aproximadament el 44% de la plantilla del PAS. I això sense tenir en consideració el personal docent investigador…

Sancho oblida que la majoria de contractes de capítol 6 es troben en situació de “frau de llei” per què no s’explicita la data de finalització d’aquest contractes, la majoria dels quals correspondrien a places estructurals. Oblida, també, que la gerència s’ha negat a lliurar les còpies bàsiques d’aquests contractes de cap. 6 quan les seccions sindicals les han demanat per a defensar els drets de les persones treballadores. Els CAU-IAC hem hagut de reclamar aquesta documentació per la via de la denúncia a la inspecció de treball i només amb la intervenció d’aquesta s’ha aconseguit l’accés, que per dret ens correspon, a aquesta informació.

Sancho oblida que la UAB (i altres universitats) ha abusat de la temporalitat utilitzant aquesta via per a la contractació de persones treballadores en llocs de treball que cal definir com a estructurals. Amb l’objectiu den “l’estalvi econòmic” (de la institució); això sí, però a costa del decrement salarial dels contractats pel capítol 6 (comparats amb els de capítol 1) i de la inestabilitat temporal implícita en  aquest tipus de  contractació. Al nostre entendre aquesta pràctica te tant legal, però èticament, reprovable com és tenir el patrimoni econòmic al Panamà.

Sancho oblida, o calla prevaricant, que la majoria de persones de “capítol 6” estan contractades com a tècnics especialistes bàsics (LG3, i algunes fins hi tot LG4) però que fan tasques pròpies de tècnics superiors i que se’ls exigeix nivell de llicenciatura o fins hi tot de doctorat. Calla quan sap que a moltes d’elles se’ls encomanen tasques pròpies de la docència o de la recerca. Sancho calla però no oblida QUI s’embutxaca aquesta plusvàlua que de forma il·legítima s’espolia de les remuneracions de la plantilla del capítol 6.

Sancho oblida que els tribunals laborals estan donant la raó a les persones treballadores que estan presentant “reiterades denúncies”, bàsicament per acomiadaments improcedents. No fa esment ni del cost dels serveis jurídics externs ni de les quantitats amb els que la UAB està pagant les indemnitzacions a les que condemnen aquests tribunals (que es podrien dedicar a eixugar dèficit, per dir res positiu…). En quant a la demanda 46/2015 que tan bé sembla conèixer Sancho, oblida que aquesta va ser presentada per una Secció sindical (la dels CAU-IAC) per mandat del l’assemblea de treballadors de Capítol 6 de la UAB, i sufragada amb els recursos econòmics del mateixos treballadors. Sancho oblida (o vol oblidar) que la desestimació del TSJC és deguda no al seu contingut sinó a un defecte de forma, doncs el TSJC considera que aquesta ha de seguir la via de la reclamació individual i no la de la col·lectiva. El TSJC en cap moment considera que, respecte a aquests contractes, la UAB no estigui en situació de “frau de llei”, tal i com Sancho assegura…

Sancho oblida que el presumpte procés de negociació iniciat el 20 de maig del 2014 no ha arribat a cap acord, i que sembla realment creat amb la màxima aquella de “si vols dilatar-ho en el temps perquè no vols negociar, crea una comissió”.

Sancho oblida que el fet que 250 contractes d’obra i servei hagin passat a indefinits no ha sigut per cap acord entre els agents socials, sinó per imperatiu legal; doncs ja havien superat els 3 anys de contracte que, per llei, fa indefinits els “obra i servei”, cosa que la UAB s’ha negat repetidament a reconèixer. Complir amb la legalitat no hauria de ser motiu de negociació ni d’enorgulliment.

Quan parla d’autonomia universitària en la política de gestió de personal Sancho oblida que durant la perpetració del seu mandat com a rector ha imposat TOTES les mesures de retallada salarial i de drets de les persones treballadores, afegint-hi alguna més pel seu compte: al marge del conveni, dels acords amb la Junta de funcionaris i de la mateixa negociació col·lectiva.

Sancho oblida que davant de la comunitat universitària, no hi ha cosa més ridícula que continuar sent rector després de rebre el vot negatiu del Claustre al seu informe de gestió…, i ser incapaç de presentar una dimissió. Sancho oblida el dany irreparable que ha fet la seva gestió, i el seu equip, al bon nom de la Universitat Autònoma de Barcelona: seria cansar al lector fer-ne una llista però podeu mirar el document presentat per diferents persones a l’últim Claustre. Sancho oblida que si la UAB està al número 12 (rànquing  Times Higher Education d’universitats joves de menys de 50 anys) es gràcies al treball i esforç de TOTA la comunitat universitària i MALGRAT la seva gestió.

I Sancho oblida…, oblida tant! En l’últim paràgraf de la carta oblida quina és la relació que ha de tenir un rector d’universitat pública amb la màxima representació electa del país; el parlament i els seus diputats. Oblida que el comportament d’un rector no s’ha de confondre mai amb el comportament d’acoquinació i amenaces propi d’un pinxo perdonavides de taberna portuària …

Sancho oblida que, fa quatre anys, es va presentar a les eleccions a rector com el candidat “moderat”, però que passarà a la història com a Sancho “el Ponderat”.

Sancho oblida, oblida, oblida, oblida moltes coses. Però a la majoria de la comunitat universitària ens costa oblidar, tenim memòria i mai l’oblidarem. I el proper 19 de maig recordarem, … i celebrarem!



COMISSIONS DE SERVEI, ENCÀRRECS DE FUNCIONS: ‘LO QUE MAL EMPIEZA, MAL ACABA’.

El jutjat contenciós administratiu No 17 de Barcelona, a la seva sentència 169/2016 (la qual us adjuntem), entre d’altres, declara la nulitat de tots els nomenaments de comissions de serveis i encàrrecs de funcions efectuats per la Universtat de Barcelona. La sentència és fruit de la demanda interposada per la Junta de Pas de la UB el passat 17/12/14.

 

El jutjat contenciós administratiu nº 17 de Barcelona a la seva sentència 169/2016, entre d’altres, declara la nul·litat de tots els nomenaments de comissions de serveis i encàrrecs de funcions efectuats per la Universitat de Barcelona. La sentència és fruit de la demanda, interposada per la Junta de PAS de la UB el passat 17/12/14.

Com ja sabeu, la JPF de la UAB, i molt particularment els CAU, des del moment (2010) en que la UAB va començar a utilitzar a nivell intern les provisions extraordinàries (comissions de serveis, encàrrecs de funcions, encàrrecs de gestió, etc.) es va manifestar totalment en contra. La JPF va denunciar que la UAB utilitzava i utilitza les adjudicacions de les provisions extraordinàries per a col·locar sense concursos de trasllat i/o promoció a qui vol a les places que estima oportú, és a dir, fent adjudicacions a dit. Sempre ho hem considerat un frau de llei i ara un jutjat ho reconeix.

El Contenciós administratiu considera via de fet sense fonament jurídic, irregularitat greu i perjudici de llibertats públiques els nomenaments fets per la via de

comissions de serveis i encàrrec de funcions.

La sentència 169/2016 dona per provada la via de fet en les comissions de serveis i encàrrecs de funcions, que considera que la UB utilitza de forma normal i ordinària. Estranyament a defensa de la UB es basava en la manca de llocs de Relació de llocs de treball (RLT); un aspecte, la RLT, que hauria d’estar al dia i ser transparent i públic a l’administració…

En els fonaments de dret es considera aquests nomenaments via de fet en base a la manca de fonament jurídic, comissió en l’execució material d’una irregularitat greu i el perjudici del dret d’una llibertat pública. Segons la sentència tampoc es pot justificar una actuació que es sostreu a les vies legals de provisió de llocs de treball (…). Aquesta actuació infringeix de caràcter constitucional … per no respectar els principis d’accés en igualtat a funcions públiques.

La declaració de nul·litat abasta tots els nomenaments efectuats que es troben vigents i la UB haurà de procedir al cessaments i convocatòria dels oportuns concursos (mèrits o oposició) per donar cobertura a aquestes places.

En el cas de les comissions de serveis  i encàrrec de funcions la UAB està en una situació similar a la UB.

Però la UAB va estar més hàbil que la UB en el cas dels encàrrecs de gestió i va buscar una sortida a les possibles demandes judicials. Va reconvertir a les persones adscrites a encàrrecs de gestió en gestor interins, un nou subterfugi per a vorejar la legalitat. Així aconseguia saltar-se el termini de sis mesos que és el topall normatiu per a poder consolidar en el temps unes adjudicacions provisionals i a dit.

La contundència de la sentència es fa més que evident en la imposició de costes. Vist, doncs, el claríssim toc d’atenció val a dir que: UAB, “cuándo las barbas de tu vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar”.

IAC-CATAC? ASSUMPTA, PRIMERA SECRETÀRIA GENERAL

El Vè Congres de CATAC-IAC, celebrat els 6, 7 i 8 de maig a Calella, escull Assumpta Barbens com a Secretària General de la organització. Barbens esdevé, així, la primera dona escollida com a màxima responsable d’un gran sindicat a Catalunya.

 

 

El Vè Congrés de CATAC-IAC, celebrat els 6, 7 i 8 de maig a Calella, escull Assumpta Barbens com a Secretària general de la organització. Barbens esdevé, així, la primera dona escollida com a màxima responsable d’una gran sindicat a Catalunya.

La proposta organitzativa, que incloïa a A. Barbens com a Secretària general, es va aprovar per àmplia majoria. Les diferents ponències també es van aprovar per àmplies majories un cop passat el corresponent procés de debat i esmenes.

La fase de discussió es va tancar amb les propostes de resolució en la que cal destacar la d’unificació cap a la IAC. Aquesta proposava el canvi de sigles en el nom del sindicat que, a partir de l’aprovació d’aquesta, passarà a anomenar-se IAC-CATAC. La proposta, molt ben acceptada per tots els presents (congressistes i convidats) es de gran transcendència doncs proposa fer-la extensiva als altres sindicats de la IAC.

Aquest Vè Congrés va ser també una oportunitat per fer un sentit i emocionat homenatge a l’ex-Secretari general, Sergi Berberide, mort sobtadament el passat 6 d’agost. Berberide havia esdevingut un referent en el sindicalismes alternatiu i era una persona molt apreciada en l’àmbit de la defensa dels drets de la classe treballadora. El congrés ha servit per ocupar la vacant deixada a la Secretaria general.

La Candidatura Autònoma de Treballador@s de Catalunya (CATAC-IAC) forma part, a l’igual que els CAU-IAC, de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC); que és una confederació nacional de sindicats. CATAC te presència en l’àmbit de l’administració pública, especialment Generalitat i ajuntaments, on és la segona força sindical.

 

Si vols més informació, posa’t en contacte amb nosaltres: tel. 93 581 1380 // mail: cau@uab.cat // web: http://www.uab.cat/cau