Art-1 butlletí electrònic 24 novembre 2016 – 35 hores per a repartir el treball

35 hores per a repartir el treball

A l’Autònoma tornem a parlar de jornada i tornem a parlar de formació, grups de millora, teletreball… La sensació és de cosa viscuda. Ja ho vam passar tot això. Tornem a ser en el mateix punt? Hauríem d’abordar el tema de la jornada des de la perspectiva del repartiment del treball. Com és possible que, amb les taxes d’atur més elevades de la UE, donem per bo que ens incrementin la jornada?

A l’Autònoma tornem a parlar de jornada i tornem a parlar de formació, grups de millora, teletreball… La sensació és de cosa viscuda. Ja ho vam passar tot això. Tornem a ser en el mateix punt? Una valoració compartida als CAU és que, en general, el que es barreja amb aquesta qüestió acaba patint una distorsió considerable. Posem, per cas, el tema del teletreball: mal favor li fem a la gent que l’està exercint o que voldria fer-ho si introduïm un element de teletreball-fake o devaluat amb l’únic objectiu de compensar hores. El mateix fins a cert punt passa amb la formació o els grups de millora. Són qüestions que tenen (o haurien de tenir, si ens les creiem mínimament) la seva importància per elles mateixes, amb els seus objectius i finalitats. Barrejar-hi la qüestió de la jornada només serveix per acabar pervertint una cosa que té un sentit diferent. I què podem dir dels períodes de tancament per estalvi energètic? Fins quan podríem mantenir la política de tenir uns espais i uns equipaments en desús amb l’excusa de l’estalvi energètic quan precisament es vol fer activitat durant tot l’any?

Aviat farà 5 anys del cop de decret del govern PP pel qual es va incrementar la jornada dels empleats públics a 37,5 hores setmanals. Al febrer d’aquest any, el govern basc ja va acordar retornar la jornada de 35 hores als treballadors i les treballadores del sector públic. Fa pocs dies el parlament andalús va aprovar el mateix. I a la UAB continuem debatent mesures per anar compensant l’increment de jornada? D’altra banda, amb un equip de govern nou, tan receptiu (almenys durant la campanya) a les demandes del PAS, personal acadèmic i sindicats, no ens atrevim a reclamar-los que ens restitueixin allò que ens van prendre? No és hora de plantejar que volem la jornada de les 35 hores i prou?

D’altra banda, hauríem d’abordar el tema de la jornada des de la perspectiva del repartiment del treball. Com és possible que, amb les taxes d’atur més elevades de la UE, donem per bo que ens incrementin la jornada? O que ens apugin l’edat de jubilació. És el mateix.

Des d’aquesta perspectiva, convé recuperar els clàssics. Com Marx, que per referir-se a la llarga lluita durant tot el segle XIX per escurçar la jornada de treball, va escriure que es tractava d’una “guerra civil prolongada i més o menys oculta entre la classe capitalista i la classe obrera”. Subratllava així l’antagonisme de classe que contenia aquesta qüestió. En els inicis del capitalisme, una obra publicada el 1770 a Londres expressava l’interès dels industrials per estendre al màxim la jornada de treball: “Hi ha un consum molt gran d’articles de luxe entre els pobres treballadors d’aquest regne; particularment entre el populatxo manufacturer; a més, consumeixen també el seu temps, el consum més fatal de tots”. Anys més tard, quan el parlament anglès, el 1833, va reduir la jornada de treball a les fàbriques a 12 hores per als nens de 13 a 18 anys, semblava que havia arribat el dia del judici final de la indústria. La jornada setmanal dels treballadors tèxtils a Sabadell en el període 1858-1873 era de 69 hores setmanals (12 hores per cinc dies i 9 hores el dissabte).

No ha estat el pas del temps el que ens ha permès avançar socialment en molts aspectes, sinó la lluita “prolongada i més o menys oculta”. Malauradament, fruit de les reformes laborals i les facilitats donades per a l’acomiadament, al sector privat no és difícil trobar avui jornades pròpies del segle XIX. Potser va sent hora de dir prou. Que volem fer la setmana de 35 hores perquè és la manera de repartir el treball. Que volem les 35 h. per al sector públic i per al privat, per al conjunt de la classe treballadora. Recuperar la jornada setmanal de 35 h. a la universitat es pot emmarcar, així, en la lluita per la jornada de 35 h. per llei i per a tothom.

Darrera actualització de dijous, 24 de novembre de 2016 10:21