Art-1 butlletí electrònic juny 2012 – Posem preu a les retallades

Posem preu a les retallades

Molts de nosaltres no som conscients del que estem “pagant” els treballadors per aquestes retallades. Aquí teniu un petit anàlisi.

Darrerament estem constatant, a la UAB, una davallada del nivell de protesta davant les retallades. L’assistència a les assemblees i a les mobilitzacions han minvat considerablement. Es pot considerar un procés normal, donat el gran número de convocatòries en un curt espai de temps, cosa que ha provocat el que vulgarment es coneix com “cremar-se”.

Malauradament és una mala noticia, si bé és cert que els sindicats i els òrgans unitaris potser hem fet un ús, de vegades, poc seriós d’aquestes convocatòries, també és cert que mai com ara els atacs havien estat tant greus i nombrosos.

També cal fer notar amb preocupació els indicis d’acceptació i resignació que comencen a aparèixer, a nivell de la població en general. Les continues noticies sobre rescats, primes de risc i altres invencions econòmiques causen l’efecte desitjat: la sensació que cal estar agraït per tenir feina, que cal que acceptem la nostre responsabilitat a l’hora de crear aquesta “crisi”, que cal el nostre sacrifici, ….

Els anomenats “mitjans d’informació” estan aconseguint que, a força de repetir un missatge, aquest assoleixi la categoria de veritat absoluta.

Per tal que tothom pugui parar un moment a reflexionar, just en el moment que es “materialitzen” els diners dels rescats a les entitats bancàries, del nivell del nostre sacrifici, hem fet un petit quadre sobre el que representa la crisi per a un treballador de l’administració pública.

A aquest exemple, sobre un salari de 1200€ de l’any 2009, li hem aplicat les successives retallades de llavors ençà.

Estant contades les més que anunciades del 5% d’aquest any i el canvi de 35 a 37,5 hores setmanals.

No estan contemplades, en canvi, altres retallades indirectes i variables com: els ajuts al transport, a la matrícula, roba de treball… ni les que vindran com ara els ajuts al menjador.

Tot plegat vol dir, ras i curt, que, a finals d’aquest any estarem patint una retallada d’un 20% del salari en comparació amb el 2009. Aplicat al nostre exemple, vol dir uns 250€ mensuals, és a dir: més de 3000€ l’any. Però el personal interí o amb contractació precària, encara patirà més aquestes retallades, tant pel que suposa a nivell econòmic com per la seva estabilitat i vulnerabilitat contractual.

A banda d’aquestes quantificacions econòmiques cal tenir en compte quelcom tant o més important: les pèrdues de drets i llibertats que està comportat la reforma laboral, i la pèrdua de dignitat que implica renunciar, fins i tot, a l’ànim de lluitar i protestar.

Com a treballadors de l’administració pública tenim una gran responsabilitat amb nosaltres mateixos i amb la societat: hem de denunciar públicament tot el què està passant i no deixar-nos trepitjar; hem de trencar amb la pau social; el nostre objectiu és augmentar el grau de conflictivitat per caminar cap a unes mobilitzacions generals de tots els sectors. Hi ha molts motius per continuar protestant, lluitant.

Darrera actualització de dimarts, 26 de juny de 2012 10:18