Art-1 butlletí electrònic novembre 2010 – 29S: la vaga de la Señorita Pepis, i ara, què?

29S: la vaga de la Señorita Pepis, i ara, què?

Encara retronen les remors dels eslògans i megàfons de la passada vaga general, i assistim estupefactes a noves sessions negociadores sobre l’aplicació de la Reforma Laboral; entre aquells que ens van cridar a acompanyar-los rere les pancartes i els mateixos que ens culpen de la crisi, alhora que ens espremen per provar d’eixugar el dèficits dels especuladors.

El 29 de Setembre milions de persones de tot l’estat, així com gran part del sindicalisme alternatiu, varem donar confiança i estendre la mà a les dues grans centrals sindicals, en la seva crida, tardana, tàctica i desmotivada, a la Vaga General. I ho vam fer a consciència, tot i saber el pa que s’hi donava, car l’atemptat contra els drets de totes les treballadores i treballadors era (és) prou greu com per permetre’ns fer un pas enrere.

Va ser tard; tres mesos després d’aprovar-se la llei que causava la convocatòria, i va ser de joguina, com una mena de “jugar a no fer-se mal”, un intent de pacte tàcit entre el partit al Govern de l’Estat i el sindicalisme “majoritari”.

L’endemà mateix d’aquella data històrica, els màxims dirigents dels sindicats majoritaris s’asseien cofois amb el Govern de l’Estat a la recerca de nous pactes… El sindicalisme dels “grans” s’ha fet subsidiari d’interessos polítics i s’ha convertit en gestió professional de la lluita pels drets de les treballadores i els treballadors, a la recerca d’ingressos i subvencions. Quan s’està tan a la vora dels que manen, compartint taula i estovalles amb el poder, es fa palès el perill de perdre de vista quins interessos es defensen. Només així s’expliquen fenòmens tan paranormals com el fet que un antic dirigent d’un d’aquests sindicats, present en primera fila d’una manifestació, hagi esdevingut Ministro de Trabajo ben pocs dies després.

La Vaga General va ser un clam al carrer per a la rectificació de la Reforma Laboral, i no pas un gest de “marcar paquet” per negociar en millor posició la seva aplicació. Tanmateix, l’objectiu de la vaga fou aturar les noves mesures antisocials del Govern: retallada de pensions, de la seguretat social, de la negociació col·lectiva i etc. I aquest objectius només s’assoliran amb una campanya intensa, sostinguda i transversal, de base popular, que faci entendre els governants que els interessos socials han d’estar per sobre del benefici de l’economia especulativa. Des de la nostra perspectiva de sindicat “petitet” alternatiu i independent, no ens cansarem d’insistir-hi a tota la societat, als nostres governants, i als grans sindicats.

No podem permetre que ens tornin a vendre, els nostres drets han d’estar per sobre dels seus beneficis.

Darrera actualització de dimarts, 23 de novembre de 2010 11:27