Art-1 butlletí electrònic octubre 2013 – I ara què? ….. només resten les engrunes

Estem assistint, per part dels sindicats dits majoritaris, a la renúncia de la defensa de les nostres condicions laborals prèvies a la “la crisi”i, tal i com enfoquen la seva tasca, a la gestió de les engrunes que resten després del naufragi. Aquesta forma de fer es constata a diferents àmbits, estatal, autonòmic, local, i evidentment també a la nostra universitat. Des dels CAU denunciem aquesta situació insistint novament en que no negociarem -i creiem que no s’han de negociar- retallades de les nostres condicions laborals, ni les engrunes que ens posen sobre la taula.

Després de 5 anys ininterromputs de greu empitjorament de les condicions laborals i salarials dels treballadors de l’estat espanyol, executades de la maneta pels governs estatal i autonòmic, els sindicats dits majoritaris no parlen de protestes ni de mobilitzacions si no que proven d’estar asseguts a les taules de negociació (claudicació) en tots els àmbits on poden.

(La mateixa forma d’actuar es trasllada a la UAB).

A la UAB tenim diversos exemples. El més paradigmàtic és el que ens està portant a un caos organitzatiu i a una discriminació cada vegada més profunda entre els propis treballadors. Ens referim als acords: sobre la flexibilització de la jornada de treball i el d’establir una oferta formativa i fomentar el teletreball del PAS de la UAB, que van ser recolzats per CCOO i UGT, i que es van signar amb l’empresa.

Els CAU es van manifestar clarament en contra dels mateixos. La nostra argumentació era, i és, que s’acceptava de facto l’aplicació de les 37,5 h. de treball setmanal, a canvi d’unes engrunes en forma de teletreball, compensació horària per formació, i ampliació de la flexibilitat horària. Els acords van ser ratificats en assemblea on els CAU van preguntar a CCOO i UGT si la signatura dels acords significava la seva renúncia a mobilitzar-se per recuperar les 35h. de treball setmanal, i van dir que no es renunciava a res. Passat més de mig any de la signatura dels acords no em tingut cap proposta de mobilització per les 35h. de treball setmanal d’aquests dos sindicats.

Pels CAU es imprescindible continuar reivindicant el manteniment del nostre poder adquisitiu (salari, plus campus, ajuts, etc…), el manteniment de la nostra jornada laboral (35h. setmanals), i com no podia ser d’altra manera, el manteniment dels llocs de treball. Aquestes reivindicacions ha de partir de l’exigència de la recuperació d’allò que ens han “robat” i no pas de la negociació d’engrunes.

Però quina és la situació una vegada s’estan implementant els acords? La primera i més clara és la discriminació que aquests estan provocant entre els treballadors.

Exemples:

  1. Flexibilitat horària: la reducció de jornada al juny i al setembre ha estat un caos i ha provocat que alguns treballadors la gaudeixin i d’altres no, provocant enfrontaments entre treballadors i responsables i en algun cas entre treballadors.
  2. Teletreball. S’ha iniciat un pla pilot amb uns 30 treballadors (els que han volgut els caps), aproximadament un 1,5% de la plantilla, que no garanteix la seva continuïtat una vegada finalitzat. Una ínfima part dels treballadors s’estan beneficiant del teletreball i acabat el pla pilot no sabem tindrà continuïtat, i en cas de fer-ho no sabem a quans treballadors afectarà. En resum un percentatge ínfim de treballadors l’estan gaudint i l’àmplia majoria no.
  3. Compensació horària per formació realitzada: Estem assistint a la primera tongada de sol·licituds de compensació dels treballadors que han fet determinades formacions, activitats esportives i col·laboracions amb UAB solidària. Encara no coneixem quina incidència tindrà en el global de la plantilla però, en resum, uns treballadors tindran compensació horària i d’altres no.

Aquest sindicalisme gallinaci ens està portant a la discriminació i desunió dels treballadors, on cadascú s’ha espavilar amb el seu cap per qüestions horàries, de teletreball i de formació. No hi ha uns acords on tothom es pugui veure reflectit si no que ha de fer el seu propi recorregut en solitari.

La guinda final es una proposta d’acord que corre pel campus que proposa reduir la jornada laboral a partir dels 50 anys. No seria millor reivindicar per a tothom les 35h. com s’ha aconseguit a altres universitats, mitjançant el calendari laboral? (tal i com es fa a la UB) i deixar-se de marejar la perdiu? Per què discriminar els treballadors entre els menors i majors de 50 anys? La salut pot ser un argument per demanar la reducció de jornada pels majors de 50, però igualment pot ser també un argument que els menors de 50 anys tenen més problemes de conciliació familiar, doncs és l’època on s’ocupen dels fills petits? Deixem de fer propostes de curta volada, que enfronten uns treballadors amb altres, i fem propostes que afectin al global dels treballadors.

Pot semblar un contrasentit, però a més d’un se li ha de recordar que des dels sindicats estem perquè tots els treballadors tinguin condicions laborals iguals, o com a mínim similars, i no per a fer propostes de favoritisme que cada vegada ens discriminen entre nosaltres.

Els CAU continuarem proposant als òrgans unitaris, JPF i Comitè, per tal que aquests, com a representants dels treballadors, encapçalin mobilitzacions per a la recuperació de les nostres condicions de treball, perquè no acomiadin cap treballadora, i perquè el desenvolupament de la formació per a tot el PAS sigui un dret per a tothom.

Darrera actualització de dimecres, 16 d’octubre de 2013 07:28