art-2 Abril 2017 – UN BON ACORD? UNA ‘ARTIMAÑA’? FINS QUAN EL MERCADEIG?

Ens fan arribar unes reflexions oportunes sobre la passada assemblea conjunta del Pas Funcionari i Laboral, i sobre la vinculació de determinats acords al Calendari Laboral.

A la darrera assemblea, a l’hora de defensar l’acord de la Junta Personal Funcionari i del Comitè d’Empresa amb l’ equip de Govern, se’ns va dir que era un bon acord perquè se’ns donarien 35 hores a canvi de fer una formació que en realitat no hauríem de fer (un dels membres de la mesa ho va definir d’ “artimaña “ legal i necessària per poder justificar les 1.462 hores).

A priori sembla un bon acord, ens regalen 35 hores a canvi de res.
Però racionalment crec que el que s’ha fet és un engany que a la llarga ens pot perjudicar – i molt- i que èticament no té per on agafar-se:

  • No se’ns reconeix l’horari que teníem abans de les retallades. És a dir acceptem les 37,5 hores setmanals
  • Desvirtua i menysprea la formació. Per acceptar que farem una formació que en realitat no haurem de fer ens donen 35 hores . I en aquest sentit hom reflexiona que si nosaltres mateixos menyspreem la formació, com podrem reivindicar una carrera professional basada principalment en la formació permanent?
  • Com es pot pair que l’equip de govern d’una universitat pública i els sindicats que representen als seus treballadors no valorin la formació (per una altra banda raó de ser de la pròpia universitat) i que la facin servir com a moneda de canvi per arribar a acords?
  • un cop aprovat aquest “mercadeig” d’hores per “ no formació” com goseu a dir-nos que ens hem de mobilitzat per reivindicar tot el que ens han pres aquests darrers anys?

A quantes hores de “no” formació es cotitza recuperar el fons d’acció social? (per posar un exemple)

Darrera actualització de divendres, 7 d’abril de 2017 08:07