Art-2 butlletí electrònic desembre 2011 – Ens estan retallant: ens estem retallant.

Ens estan retallant: ens estem retallant.

Totes les retallades passades, les que tenim a sobre, i les que vindran, tenen com a principal objectiu la destrucció del19 sistema públic i la seva entrega a mans privades. És a les nostres mans permetre-ho o aturar-ho: la pitjor de les retallades és la del nostre coratge a l’hora de fer-los front.

Els atacs a les nostres condicions laborals són, a hores d’ara, completament intolerables. Les excuses que avui ens tiren per la cara els nostres governants per destrossar d’una tacada tot els drets socials que tant de temps i esforç ens ha costat d’aconseguir, són aterridores.

Observem al nostre voltant com la sanitat pública es desintegra a mans d’un conseller que encara no fa un any era el president de la patronal catalana d’hospitals privats. Veiem com la universitat pública depèn de la conselleria d’economia, dirigida per algú interessat directament en l’èxit de la universitat privada. Assistim impàvids al desmuntatge sistemàtic i a la transferència de tot allò que sigui públic cap a mans privades, com a única solució per a pal·liar la crisi. Ens esgarrifem en veure que l’economia financera –tan improductiva com culpable de la situació actual – condiciona tots els governs, absorbeix els esforços dels ciutadans i buida les arques estatals, tot repartint-se els guanys.

A la nostra Universitat, la qual fou puntera en els moviments reivindicatius pels drets socials des de la seva fundació, l’equip de Govern, segurament format per alguns participants d’aquelles heroiques revoltes estudiantils, se’ns vol fer creure que la única solució és baixar el cap i assumir les retallades, prova de fer recaure el pes de la tisora entre els més febles,  per preservar els privilegis de les elits de l’acadèmia. Duen tants anys als alts despatxos que han oblidat defensar tots els principis que han de regir una universitat pública i de qualitat. Fa tant de temps que no trepitgen el carrer, que no se n’adonen que han esdevingut allò mateix que de joves –si es que mai ho feren- van provar d’enderrocar.

Ens estan retallant per totes bandes. Però abans de fer-ho amb els drets laborals, els avantatges socials, o els nostres salaris, han dut a terme una tasca de retallada de la que no semblem ser conscients: ens han retallat una bona part del nostre coratge. Ens han convençut que no podem canviar res, que tot està fet i que res del que fem ajudarà a evitar que tirin endavant. Aquesta és la pitjor de les retallades, la que nosaltres mateixos ens fem. Només quan prenguem la consciència que és possible, quan deixem de retallar-nos a nosaltres mateixos, serem prous i serem prou forts per fer-los entendre que no ens deixarem retallar més.

Més val que no fem tard.

Darrera actualització de dilluns, 19 de desembre de 2011 13:18