Art-2 butlletí electrònic març 2012 – Aturem els acomiadaments a la UAB amb unitat i solidaritat

El CAU de la UAB ha fet molts escrits, articles i valoracions sobre el què representa la precarietat a la UAB.

Creiem interessant fer públic aquest article, escrit per una treballadora precària i acomiadada que treballava a l’Escola de Postgrau, és el reflex del què està succeint arreu.

Aturem els acomiadaments a la UAB amb  unitat i solidaritat

Regina Martínez Pascual.

Tempesta de retallades, atac als serveis públics, atur desorbitat, increment de la pobresa. Aquesta és la situació que vivim milions de treballadores, amb la desesperació de no trobar absolutament res o de l’amenaça d’acomiadament. I per moltes tot és context. Però arriba i el tens al davant, ve al teu cap, reps una carta o et truquen de recursos humans i ja ets una més a les cues de l’atur.

En el meu cas, és un conflicte que tenim una altra companya i jo, com a PAS de la UAB. Treballem a l’Escola de Postgrau, i des de fa un parell de mesos ens amenaçaven amb l’acomiadament a la meva companya o a mi abans que finalitzés l’any 2011. La nostra reacció immediata va ser posar-nos en contacte amb els sindicats, amb el Comitè d’Empresa i amb la Plataforma Capítol VI, un espai de treballadors i treballadores de la UAB amb el contracte més precari i que des de la mobilització i la solidaritat estan fent un treball impressionant.

La Direcció ens va indicar que el conflicte era irresoluble i van concertar una reunió per acomiadar-nos, però després d’una mobilització a la porta del nostre centre de treball i una altra d’urgència del Comitè d’Empresa amb Gerència per demanar explicacions de l’acomiadament, ens diuen que cap de les dues no anirà al carrer, que tot plegat ha estat un malentès (comprometent-se davant del Comitè). La veritat és que, el mateix dia de la mobilització, la Direcció decideix parar l’acomiadament per evitar que s’estengui cap a d’altres col•lectius amenaçats per les retallades, com els laborals i interins. Prefereixen que no hi hagi soroll en un moment com aquest, més quan el nostre contracte és tan barat. Va estar una victòria molt petita i temporal i la nostra situació no es va estabilitzat, van tirar la pilota fora momentàniament

Al mes de gener hem tingut el segon termini de matriculació, una de les etapes de feina més altes de la nostra unitat. Just finalitzat el termini, el passat 15 de febrer, em criden de Direcció per comunicar-me que m’acomiaden, que finalitzen el meu contracte el 30 de març. El compromís s’esfuma.  Volen a més que l’acomiadament sigui procedent, al·legant que retallen certes línies del programa que jo realitzava, sense considerar que la meva jornada comportava principalment l’execució de moltes tasques que continuaran al programa.

El mateix dia de l’acomiadament, realitzant-se l’Assemblea de treballadors al rectorat després d’aturar exitosament el Consell de Govern on es pretenia acomiadar a l’esgarrifosa xifra de 300 professors, explico el meu cas, així com ho fan altres persones acomiadades que son Capítol VI. En comencem de nou a moure per denunciar i lluitar contra aquest degoteig d’acomiadaments que succeeix a la UAB, i que donada la precarietat i l’aïllament dificulta de vegades colpejar plegades. Per això es crucial que tothom s’informi el més aviat possible de les seves condicions i acudeixi al comitè d’empresa i a les plataformes que donen suport, com ho fa la Plataforma Capítol VI, ja que quan t’acomiaden tens poc temps i estàs més indefensa. No podem esperar, hem d’estar preparades.

Volem aturar les retallades i la precarització ja, no podem donar-los més oportunitats d’inventar i aplicar noves formes de constrènyer les nostres vides. En aquest moment estem en un pols, on la retrògrada Reforma Laboral és el seu últim cop d’efecte que empitjora més les nostres condicions laborals.

Tal i com s’ha mostrat en les últimes victòries aconseguides: l’informe de la rectora rebutjat, la crisi de govern, els consells de govern ajornats, …, és importantíssim que els col·lectius de la comunitat universitària estiguem plegats per poder aturar la destrucció de la universitat pública. Esperem que la primavera arribi també a la UAB.

Per part dels CAU, res a afegir, però de ben segur que continuarem analitzant, denunciant i fer propostes per aturar aquesta situació en què es trobem una gran part del personal que treballa a la UAB.

Darrera actualització de dimecres, 14 de març de 2012 12:48