Art-3 butlletí electrònic juliol 2014 – Capítol VI

Companyes i companys,

Aviat farà un any des que es va crear una comissió formada per la Gerència i els sindicats anomenada “d’anàlisi del capítol VI”. Per si no ho sabeu, aquesta comissió té per objectiu estudiar les diverses situacions del nostre col·lectiu, així com elaborar un mapa de places per estabilitzar, estructuralitzar o amb “data de caducitat”. Aquesta comissió ha començat a reunir-se de forma periòdica fa tres mesos.

Hem mantingut silenci al voltant d’aquest tema, ja que, com deveu saber, se’ns va negar participar-hi (o simplement assistir-hi) i això fa complicat accedir a la informació i fer-la pública.

Fem notar l’absurd d’aquesta absència, doncs no creiem faltar a l’objectivitat si afirmem que la mateixa existència de la comissió és, en part, fruit de la tasca de visibilització que hem fet i que la urgència amb la qual ara sembla “avançar” està motivada pel conflicte col·lectiu que estem tirant endavant.
Però pensem que ha arribat el moment de trencar el silenci que hem mantingut al voltant d’aquest tema, per informar-vos sobre aquesta comissió:
Ara farà tres mesos, la nova Gerència va presentar una anàlisi on es reconeixia l’estructuralitat (dit d’una altra manera “la necessitat de crear places de capítol I”) per a 89 treballadores de les 620 que es comptabilitzaven el mes de febrer. Aquesta estructuralitat anava lligada a la tipologia del centre de treball (serveis centrals, recerca o serveis de suport a la recerca) al qual estem adscrits. Vam llegir-ho amb incredulitat, atès que considerem que són uns criteris molt pobres que no reflecteixen l’estructuralitat real d’una plaça.

D’altra banda, la Gerència considerava que les 220 persones restants amb aquest tipus de contracte (sense comptar 14 persones amb contractes de pràctiques) serien personal “estabilitzat” (o sigui “indefinit no fix”). Tot i així, de les 220, només 111 estan reconegudes com a tals. Finalment, afirmava que la resta del col·lectiu (297 treballadores) era “personal temporal real”.

Com a Plataforma Capítol VI vam considerar un avenç important el reconeixement de  places estructurals, però ens preocupen els criteris que es van utilitzar i s’utilitzen per decidir l’estructuralitat, l’estabilització o la temporalitat de cada plaça.

El que ens va semblar alarmant llavors i ara és el retrocés que significa l’amenaça que plana sobre quasi la meitat del col·lectiu (297 sobre 620). Vol dir això que si l’empresa ens considera “temporals reals”, no podrem tenir contractes a partir del tercer any i anirem al carrer? Ningú vol respondre a aquesta pregunta.

Amb aquest punt de partida, els sindicats han sol·licitat informació sobre els contractes de les treballadores afectades i estan realitzant els seus propis estudis per rebatre i definir uns criteris d’estructuralitat i estabilització més amplis.

Cal aclarir que l’estudi de l’empresa no preveu consultar la treballadora sobre la feina que fa, sinó que es basa únicament i exclusivament en l’anàlisi dels contractes. No preveu una cosa  tan coneguda per totes nosaltres com les discrepàncies entre les “tasques realitzades i les tasques de l’objecte de contracte”. A més, només es revisen contractes de tècnic de suport a la recerca (TSR) i s’ignoren contractes previs de becari de suport a la recerca (BSR), on la pesona feia les mateixes funcions però contractada de forma encara més precària.

La llista és molt més llarga i a ningú no se li escapa que la majoria d’aquests contractes estan desfasats o simplement són erronis. Sens dubte, aquest és un estudi fet a corre-cuita per “sanejar” el col·lectiu abans que un jutge pugui dir el que totes sabem: que els nostres contractes estan en frau de llei i cal esmenar-ho.

Des de la Plataforma, creiem que l’empresa ha d’assumir responsabilitats en el perjudici que ha causat i causa a les treballadores amb contractes de capítol VI, per la qual cosa ha d’obrir places de capítol I per a “qualsevol treballadora que es trobi en frau de llei” [1] i valorar cas per cas la resta del col·lectiu.

Però l’empresa no sap ni explica com pensa “estructuralitzar” [2] les, de moment, 89 treballadores amb contractes de capítols VI, de les que SÍ que en reconeix l’estructuralitat. L’argumentari deu ser el de sempre: tenim les mans lligades i ho farem quan sigui possible…
Llavors, podríem fer un vot de confiança i preguntar: si no podeu estructuralitzar-nos ara mateix (fer-nos fixos), què us impedeix d’estabilitzar-nos (fer-nos indefinits)?

I davant de la petició per a les 220  persones que ja es reconeixen com a “estables”, la UAB respon que primer cal derogar l’acord d’estabilització del 2003.

En aquests moments hi ha damunt la taula més de 90 peticions d’estabilització que no han estat ateses, en flagrant incompliment de l’article 15a de l’Estatut dels i les treballadores i de l’acord del 2003 i del 2006.
Però, per què és tan important aquest acord per a la UAB? Doncs sobretot perquè aquest acord estableix que “la UAB es farà càrrec de les despeses en cas de rescissió dels contractes laborals indefinits”. La UAB vol que, en demanar els projectes, es faci una reserva econòmica per als possibles acomiadaments, cosa que es tradueix en una reducció d’hores del contracte en disposar de menys pressupost, d’una disminució de la categoria laboral, etc. Diguem-ho clar: “volen que ens paguem el nostre propi acomiadament”.
Sempre hem defensat que els acords d’estabilització són clarament insuficients per a la lluita contra la precarietat del nostre col·lectiu; però, arribats en aquest punt, ens veiem obligats i obligades a demanar no només que NO es deroguin, sinó que s’apliquin. Tot i distar del que necessitem, es presenta com una prova més de la responsabilitat que té la UAB (i no els projectes) envers les treballadores.

En resum: la comissió segueix el seu curs, amb una gerència enrocada en uns criteris d’estructuralitat extremament rígids, fent silenci al voltant dels “temporals reals” i negant als sindicats dades fiables sobre les quals fer un estudi seriós.

I nosaltres, recollint l’acord de l’última assemblea general del capítol VI, seguim endavant amb el conflicte col·lectiu.
Tot i així, en la mesura del que ens resulti possible i, en tant que pot afectar els interessos de les treballadores amb contractes de capítol VI, seguirem informant del que succeeix en aquesta comissió.
Continuem amb la lluita !!

Plataforma Capítol VI

———

  • Si teniu dubtes, podeu fer-los arribar a la llista de distribució o al punt d’informació més proper.
  • Si voleu donar suport a la iniciativa, us esperem a les assemblees que fem cada dimarts i esperem les vostres aportacions econòmiques tal com s’explica aquí.
  • Per últim, us animem a respondre l’enquesta sobre el Capítol VI amb l’objectiu de  poder mostrar dades reals sobre la tasca que desenvolupem a la Universitat, ja que, recordem, l’estudi que es realitza des de la Gerència només té en compte el que posa als nostres contractes: ¡Error! Referencia de hipervínculo no válida.

———

[1] http://capitol6.precarietat.net/sites/default/files/noticies/AccionsLegals-v1.0.pdf apartat “Motius del frau”.
[2] “Estructuralitzar” vol dir convertir els nostres contractes temporals en contractes “indefinits no fixos” i obrir una plaça a la qual poder optar per tenir un contracte fix. Les places estructurals formen part de l’RLT (relació de llocs de treball) i estan pressupostades per la UAB (per tant, no subjectes a les inclemències dels projectes subvencionats). És la figura contractual més estable.
[3] “Estabilitzar” vol dir reconèixer el caràcter no temporal d’un contracte temporal i convertir-lo en “indefinit no fix” (sí, sembla un oxímoron tret d’una película dels germans Marx). En cas d’acomiadament, un contracte indefinit millora la teva indemnització.

Darrera actualització de divendres, 4 de juliol de 2014 07:42