Art-5 butlletí electrònic maig 2014 – El judici per a la impugnació de l’ERO a Panrico: una historia de lluita

El judici per a la impugnació de l’ERO a Panrico: una historia de lluita

Amb 7 mesos de duració, la vaga indefinida a Panrico ja ha superat en temps a l’acampada dels treballadors de Sintel a la Castellana de Madrid i ja és la vaga més llarga a l’estat espanyol des de la caiguda de la dictadura franquista. Sorprèn la poca atenció que aquesta lluita ha rebut per part dels grans mitjans de comunicació, públics i privats. Aquest fet diu molt d’aquest món de la comunicació (ràdio, televisió, premsa…), en molt poques mans i amb un consens compartit de silenciar tot allò que molesta i pot ajudar a trencar la “pau social”.

D’aquest exemple de resistència obrera que ha esdevingut la vaga de Panrico, passem a explicar un dels seus últims episodis. Es va produir el passat 10 d’abril. Uns 130 treballadors i treballadores, afiliats i afiliades de CCOO, van participar a la reunió a què havien estat convocats per la federació d’Agroalimentària. L’objectiu de la direcció del sindicat era forçar una votació perquè se’ls autoritzés a “negociar” una sortida. El resultat de la negociació, els agradés poc o gens als vaguistes, l’haurien d’acceptar. Una companya, a l’endemà, quan explicava com havia anat l’assemblea, es lamentava de veure a companys seus, en qui havia confiat durant molts anys, participant en un festival d’amenaces i desqualificacions als vaguistes per aconseguir el seu objectiu. Breument, el que els dirigents de la federació van dir als afiliats i afiliades de CCOO de Panrico-Santa Perpètua va ser que no se saben conduir i que si continuaven sense fer-los cas tot aniria infinitament pitjor. I com que aquest argument tampoc feia efecte, també van llençar l’amenaça de retirar la impugnació de l’ERO. Mai s’haguessin imaginat els treballadors i les treballadores de Panrico – Santa Perpètua, la majoria afiliats a CCOO, que serien tractats així, amb amenaces i pressions, per part de la direcció del sindicat, perquè abandonessin la lluita abans d’esgotar tots els recursos al seu abast per defensar els seus drets. Els i les vaguistes es van oposar fermament a fer aquesta votació, rebutjant estendre un xec en blanc a la direcció del sindicat. Finalment, la vista del judici a l’Audiencia Nacional es va fer el passat 6 de maig. Els advocats de CCOO i CGT van defensar la impugnació de l’ERO, mentre que la representació d’UGT va fer costat a l’empresa, defensant la legalitat de l’expedient de regulació (pel qual més de 2/3 de la plantilla de la fàbrica vallesana serien acomiadats).

L’actuació de les cúpules sindicals de CCOO i UGT ha posat de manifest fins a quin punt estan compromeses en mantenir la pau social i la seva política de negociació i acceptació submissa d’acomiadaments i retallades.

Fem una crida a continuar donant suport a la vaga indefinida a Panrico, fent aportacions a la seva caixa de resistència. L’experiència de la seva lluita és un exemple clar de la necessitat d’un sindicalisme combatiu i amb mètodes democràtics.

Última hora: Ahir mateix, 19 de maig, va sortir la sentència de l’Audiència Nacional. La decisió del tribunal ha estat avalar els 154 acomiadaments de la planta de Santa Perpètua (que deixa la factoria amb només 70 llocs de treball: ni tan sols es pot garantir que es pugui mantenir una línia de producció). La sentència no es pot interpretar més que com una “sentència política” de càstig “exemplar” a l’única planta que es va atrevir a plantar cara i enfrontar-se a l’ERO. En una assemblea prevista per dimecres, les treballadores i treballadors de Panrico decidiran sobre la vaga i la continuïtat de la lluita.​

Compte corrent caixa de resistència Panrico: 2100 3161 38 22000 94458

Darrera actualització de dimarts, 20 de maig de 2014 10:29