Art-5 butlletí electrònic novembre 2010 – Caps intermitjos: “Líderes o villanos”

Denúncia d’una situació que comença a ser preocupant

Caps intermitjos: “Líderes o villanos”

S’està generalitzant un tipus de cap a la Universitat, que actuen amb total impunitat no només contra els membres del seus equips, també contra els interessos de la institució si aquests  es contraposen amb els seus interessos personals.

Des d’aquest escrit adreçat a la gerència i a la comunitat universitària, en general, volem reflectir un greu problema de lideratge entre alguns responsables, que està empitjorant les condicions laborals del personal de la Universitat.

Hem tingut coneixement que des de la Gerència s’han organitzat  reunions amb diferents col·lectius de la Universitat, entre ells el PAS, per  escoltar diferents opinions, analitzar els problemes i buscar consensuar solucions que facin que la nostra Universitat continuï sent capdavantera a Espanya i avanci dins del context europeu.

Malauradament, i tant de bo ens equivoquem, moltes d’aquestes opinions,  iniciatives i propostes de millora que facin els nostres companys i companyes, no prosperaran i no, precisament per manca de ganes i compromís del personal administratiu.

Senyor gerent i equip gerencial, en moltes ocasions els problemes de motivació estan ocasionats pels caps intermedis i caps superiors,  que amb actuacions arbitràries generen situacions de confrontació, greuges comparatius i tensions innecessàries, amb la finalitat de generar un clima de por, que els permeti continuar amb les seves “prebendes” i  amb les seves actuacions discrecionals i, fins i tot, despòtiques.

Són aquests responsables,  els que a vostè o als membres del seu equip li rendeixen vassallatge, mentre el personal que treballa al seu càrrec els tracta segons l’ànim amb que s’hagi llevat aquell matí. Són també aquells que s’apropien de idees dels altres, exposant-les com a pròpies i que s’apunten medalles que li corresponen al seu equip i que busquen responsables –ells no ho són mai- entre els membres del seu equip, quan hi ha problemes o alguna cosa, més o menys important, ha sortit malament.

Vostè, senyor gerent, es podria preguntar: “com és possible que aquestes fets passin  a la UAB?” o ser una mica més innocent i preguntar-se “com és possible que ni jo ni el meu equip tinguem constància d’aquestes situacions?

Doncs, molt senzill, el personal té por i el té perquè aquests mateixos responsables són els que decideixen, amb els seus informes, el personal interí que es queda i el que marxa, perquè aquestes persones estan als tribunals dels concursos, perquè són els qui decideixen per tu si pots o no fer formació, els que poden coartar el teu dret a gaudir dels dies de lliure disposició, horaris, etc. I, el més trist de tot, és que això ho fan amb el beneplàcit, ni que sigui per desconeixement, de la gerència que vostè representa.

Davant d’aquests fets, que des d’aquest article volem denunciar, vostè pot optar per pensar, que això són situacions aïllades i que no cal afrontar; o ser valent i, posar en marxa noves iniciatives i elements que facilitin la denúncia dels abusos de poder, la discrecionalitat i les males maneres en les actuacions de determinats responsables.

Estem convençuts què qualsevol iniciativa d’aquest tipus contribuirà a que els fets que en aquest escrit es posen de manifest es redueixin de manera dràstica.

I sap per què? Perquè aquests responsables que se senten tan valents dins la “seva” unitat o servei, tenen tanta o més por -que el personal que maltracten-  d’una gerència que simplement els demani  explicacions -informació objectiva-, d’alguna decisió que hagin pres de manera arbitrària.

Li posarem un exemple que ha arribat a la nostra secció sindical que visualitza moltes de les actuacions que abans s’han descrit i, que són més comuns del què ens pensem:

Es tracta d’una companya administrativa que treballa a un departament  gran d’una gran Facultat. Li han denegat l’horari Generalitat que havia sol·licitat per poder conciliar –ja que té fills- la seva vida familiar, sense cap motivació ni justificació per escrit (això incompleix, alguna normativa, no?). No li han donat cursos d’anglès, amb la justificació què “no es el moment de fer-los perquè estem en un període de grans canvis a organitzatius” (això no és obstacle perquè la seva cap –organitzadora d’aquests grans canvis- sí que pugui fer aquests cursos d’anglès). Quan li ha preguntat per aquest fet, la resposta: “si no t’agrada el que hi ha, la Universitat és molt gran”.

“La Universitat és molt gran” dit en la boca de segons quin responsable, hauria de ser  ofensiu no només per la persona a la que se li diu, sinó també per a una gerència verdaderament compromesa amb el seu personal, amb la veritat i amb la millora de les condicions laborals, que com bé sap influeixen decisivament en la motivació dels treballadors.

El que aquí es detalla no es pot generalitzar a tots els càrrecs i responsables de serveis i unitats, ja que a banda d’injust seria fals. Però vostès tenen les eines i, com sempre diuen “la capacitat per a decidir millores organitzatives” i tractar de canviar una estructura que manca de veritables líders capaços d’integrar, formar, cohesionar i fer créixer als integrants dels seus equips de treballs.

És responsabilitat de vostè, senyor gerent, i del seu equip, implementar mesures per aturar aquest tipus d’actuacions, que no ajuden gens a “l’excel·lència en la gestió universitària”.

Nosaltres, com a secció sindical, animem a totes i a tots aquells companys que s’hagin vist reflectits en aquest article, que es posin en contacte amb la secció sindical o amb la Junta de PAS-Funcionari. Farem les gestions necessàries i traslladarem les situacions d’injustícia als responsables de la Universitat, per tal que prenguin mesures davant d’aquests tipus de greus incidències.

Secció sindical del CAU

 

Darrera actualització de dimarts, 23 de novembre de 2010 11:35