Art-5 butlletí electrònic octubre 2009 – Acord govern-sindicats per a la funció pública en el marc del diàleg social 2010-2012

Anàlisi, comentaris i què suposa “l’Acord govern-sindicats per a la funció pública en el marc del diàleg social 2010-2012” 

El divendres 25 de setembre de 2009, el Ministeri d’Administracions Públiques i els sindicats CCOO, UGT i CSIF han arribat a un acord que contempla una sèrie de qüestions socials i econòmiques contra els empleats i les empleades del sector públic de tot l’Estat per al període 2010-2013. El Govern central i els sindicats signants de l’Acord pretenen utilitzar altra vegada la retallada salarial a les Administracions públiques com a exemple de referència i contenció salarial en el món laboral. Un altre cop es pretén compensar una part del dèficit públic a costa dels salaris, de la limitació de l’oferta pública d’ocupació, de la reducció de contractacions i del no cobriment de les substitucions de personal. 

Consideracions i resum d’allò que creiem més destacable d’aquest acord: 

Semi-congelació salarial: 

– Per al 2010 s’estableix un augment del 0,3% de la massa salarial bruta.

– Per al 2011 i 2012 no se signarà cap increment. El MAP i els sindicats signants faran una proposta (¿¿??).

– L’Administració es compromet a fer efectiu durant el primer trimestre del 2012 la desviació que s’hagués pogut produir entre els increments del 2010 i 2011 i la inflació produïda aquests anys.

– Durant el primer trimestre del 2013, l’Administració farà efectiva la desviació produïda l’any 2012 entre l’increment i la inflació. 

No obstant això, l’Acord matisa que a efectes del manteniment del poder adquisitiu també s’hauran de tenir en compte: l’evolució pressupostària de l’increment de l’IPC, la previsió del creixement econòmic, la capacitat de finançament dels Pressupostos Generals de l’Estat i la valoració de l’augment de la productivitat de l’ocupació pública derivada d’accions o programes específics.

Aquesta és la línia principal d’un mal acord, que suposa una pèrdua de poder adquisitiu de les empleades i dels empleats públics per al 2010 (es preveu una previsió d’inflació de l’1,5%) i que posa les bases per continuar perdent poder adquisitiu el 2011 i 2012 amb l’esperança d’una recuperació condicionada el 2012 i el 2013. 

S’ha bescanviat la pèrdua de poder adquisitiu real per una hipotètica clàusula de revisió salarial que queda subtilment condicionada a diversos factors i que els signants de l’Acord no poden garantir que el govern que hi hagi al capdavant de l’Estat el 2012 complirà. I si ho compleix, serà perquè haurà estalviat els diners en amortitzacions de llocs de treball i, per tant, en reducció de l’ocupació, la qual cosa encara és pitjor. 

Fons de pensions: 

L’Administració aportarà el 0,3% el 2010, el 0,5% el 2011 i el 0,7 el 2012. És a dir, una mitjana del 0,5% per any com venia fent fins ara.

Aquests increments dels fons de pensions serveixen de molt poc a cada empleada i empleat públic, però que conjuntament i ben invertits donen bons guanys a les empreses inversores, de les quals –com en el cas de l’empresa de pensions del BBVA- CCOO i UGT tenen el 15% de les accions. 

Altres aspectes 

La resta de l’acord respon a declaracions d’intencions i compromisos de negociació, dels quals, entre altres, destaquen: 

– Potenciació de la formació contínua en les AAPP, vinculant-la també als processos d’avaluació que comporten tant la carrera professional com el desenvolupament del lloc de treball. Aquesta potenciació que, si es porta a terme, suposarà una major participació dels sindicats signants en la intermediació i realització de cursos, millorarà els seus beneficis actuals. 

-Els acords de formació contínua no es negociaran a la Mesa General de la Funció Pública, sinó a la Comissió General per a la Formació Contínua. 

– Es promourà en les Administracions la normativa de Qualificacions Professionals. 

– En un termini de 12 mesos s’hauran de buscar les fórmules que permetin compensar l’absència de cotitzacions per formació professional dels funcionaris no acollits al règim general de la SS. 

– S’impulsarà la negociació de l’Estatut del Personal Docent No Universitari. 

– Es manté la declaració d’intencions amb compromís de negociació del desplegament normatiu de la Llei 7/2007 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i dels aspectes que se’n derivin. 

– Així mateix es pretén introduir canvis, sense concreció, en la normativa que regeix la situació d’incapacitat temporal, adaptar també a les Administracions la jubilació parcial i a més crear un grup de treball per a estudiar la revisió normativa del règim de classes passives. 

– Es limitarà en l’àmbit del MAP la taxa de reposició d’efectius i per tant l’oferta d’ocupació pública, llevat de les forces armades, sanitat i educació i extinció d’incendis i emergències. 

– Es creen les meses de negociació sectorial amb caràcter estatal de sanitat, ensenyament, universitats i justícia. 

– Es vol, a més, que el Govern negociï amb els signants de l’Acord canvis (sense especificar) en la normativa que regeix les eleccions sindicals. 

La centralització de la negociació col·lectiva, que exclou de la negociació a una part important dels sindicats representatius en els àmbits estatals i autonòmics, i la negociació encoberta del desplegament de l’Acord a través de la comissió de seguiment que permetrà portar a la Mesa de negociació tot pactat i poder marginar així del procés els altres sindicats presents a l’esmentada Mesa.  

Els CAU denunciem públicament aquest Acord que afebleix les possibilitats de millora de les condicions de treball de les empleades i empleats públics i que es converteix en un sostre per limitar la negociació col·lectiva.  

Darrera actualització de dilluns, 26 d’octubre de 2009 22:29