Art-6 butlletí electrònic 29 gener 2010 – El mandat de l’actual Junta de Personal Funcionari arriba al seu final

El mandat de l’actual Junta de Personal Funcionari arriba al seu final

Majoria absoluta = fracàs absolut.

En pocs mesos, l’actual Junta de Personal Funcionari (JPF) acabarà els 4 anys de mandat pels quals va estar escollida. En aquest context, creiem que ha arribat el moment de fer un balanç de quina ha estat l’actuació de l’actual JPF.

Resulta necessari recordar que la JPF sortida de les eleccions de 2006 ha estat una junta composada per 19 membres, amb majoria absoluta del sindicat CC.OO. amb 10 delegats, per 5 del CAU, 3 d’UGT i 1 del CSIF.

Amb aquesta majoria absoluta, la secció sindical de CCOO a la UAB ha actuat amb total llibertat per fer i desfer tot allò que ha volgut al sí de la JPF.

Al llarg d’aquests 3 anys i mig, la JPF no ha convocat cap assemblea o cap consulta decisòria als treballadors, on aquests hagin pogut decidir o confirmar la seva actuació. Per tant, sembla evident que la responsabilitat per l’actuació de la JPF al llarg d’aquest temps correspon absolutament al sindicat CC.OO.

Què ha passat en aquests 3 anys i mig?

En poques paraules, el que ha passat és que en els dos temes principals en que l’actual junta va centrar el seu treball i les negociacions amb la gerència de la UAB, a saber: horaris i plantilla, no es va arribat a cap acord i la gerència anterior va aplicar unes mesures que, globalment considerades, estaven molt per sota de les expectatives que la pròpia JPF havia creat.

Això no seria motiu de crítica si aquests resultats haguessin estat conseqüència exclusivament del posicionament intransigent de la gerència. Però, com veureu, no és el cas.

Si part important del fracàs dels processos de negociació és imputable a la gerència, creiem que han hagut altres elements, que es poden imputar a l’actuació de la junta,  i que han influenciat directament en la no obtenció d’acords més favorables al PAS-F. Aquests elements han estat la manca de voluntat real del sindicat CCOO de mantenir i potenciar la mobilització i la participació decisòria dels treballadors en la defensa de les seves reivindicacions i, per altra banda, una actuació sindical marcada per la defensa aferrissada dels interessos d’un col·lectiu concret de treballadors. per sobre dels interessos generals de tot el PAS-F de la UAB.

Concretarem els fets en que ens basem per fer aquestes dues afirmacions són:

A proposta de CC.OO. acceptada per tots els sindicats, el febrer de 2007 es convocà una concentració de treballadors del PAS Laboral i Funcionari que reuní més de 300 persones al Rectorat. L’objectiu de la concentració fou manifestar el descontent dels treballadors per la situació existent en aquell moment, i acumular forces de cara a les negociacions ja encetades amb la gerència.

Posteriorment, i a malgrat l’estancament d’aquestes negociacions i els compromisos públics de mantenir les mobilitzacions, la secció sindical de CC.OO., aprofitant el seu control de Junta i Comitè, decideix aturar tot el procés sense donar cap explicació convincent, ni a treballadors ni a la resta de sindicats, respecte a les raons d’aquest canvi de posicionament.

Al juliol de 2007, aquesta desmobilització facilita a la gerència de la UAB el rebuig de la pràctica totalitat de les propostes sobre millora d’horaris que la JPF havia presentat a la negociació.

Òbviament, l’altre procés de negociació obert, el de plantilla, resta igualment estancat fins el febrer de 2008 quan el rector manifesta la seva voluntat de negociar una millora important per a la plantilla del PAS-Funcionari, per tal d’evitar una nova situació de greuge comparatiu amb el PAS-Laboral que acabava de signar el seu Vè Conveni Col·lectiu i, sobretot, per deixar més o menys arreglat els temes de PAS abans de presentar la seva dimissió que es produirà passat l’estiu.

Entre febrer i juliol se succeeixen les reunions negociadores sobre plantilla. A cada reunió, CCOO planteja com a tema prioritari el problema dels administratius C22 sense titulació per accedir a places B. El juny, la gerència presenta un document de reclassificacions el qual tots els sindicats considerem insuficient, per que deixa fora a una part important de la plantilla i, sobretot, perquè no s’ha informat ni negociat els criteris generals que la gerència ha utilitzat per fer aquestes reclassificacions.

Després de molts estires i arronses, i sense que en tot aquest procés negociador la JPF hagi convocat als treballadors per decidir o ratificar les propostes a negociar amb la gerència, ni hagi intentat recuperar cap procés de mobilitzacions per donar força a les seves posicions negociadores, a finals de juliol de 2008, la gerència planteja una proposta de preacord que permet ampliar l’abast de les millores pel PAS-F (concretament, hi ha una disponibilitat de 2,5 milions d’euros per aplicar a l’acord) i continuar les negociacions dels temes pendents al mes de setembre. En  l’últim moment, contra la opinió de la resta de sindicats, i atenent més a interessos particulars que globals, la secció sindical de CCOO rebutja aquesta possibilitat d’acord.

Creiem que la no signatura d’aquest preacord ha estat molt perjudicial pel PAS-F, tal com s’ha demostrat posteriorment. Al juliol de 2008 hi havien suficients elements –els CAU ja ho denunciàrem al nostre butlletí d’aquell mes- com per veure que, tal com anava la situació econòmica, les coses anirien a pitjor: exactament com ha passat. Pensem que, en qualsevol cas, la JPF hauria d’haver convocat als treballadors del PAS-F, per tal que fossin els propis treballadors en assemblea o referèndum els que decidissin si se signava o no el preacord.

Res d’això es va fer.

Per totes aquestes raons, i algunes altres que en el seu moment farem públiques, no ens queda una altra que fer una valoració molt negativa de l’actuació de la JPF en aquests 3 anys i mig, o millor dit, no tenim més remei que fer una crítica molt dura sobre l’actuació del sindicat majoritari a la junta. Tal com hem manifestat en els nostres butlletins i en diverses assemblees, creiem que és necessària una autocrítica profunda d’aquest sindicat per la seva actuació per tal de recuperar una mica de la credibilitat sindical perduda en aquests anys. No fer-ho seria un nou error, molt greu, a afegir a la llista dels ja comesos.

Darrera actualització de divendres, 29 de gener de 2010 08:17