Art-6 butlletí electrònic setembre 2010 – La gran odissea de la Roba de treball

La gran odissea de la Roba de treball

Després de molts entrebancs i, després de fer les coses tant malament com els hi ha estat possible, ens han arribat els vals per a la roba de treball: però això només ha estat el començament d’una altra Odissea.

L’antic vestit grec, era un vestit solt. Consistia simplement en un tros de tela, que embolicava el cos i només el sostenia en alguns casos un cinturó o alguns punts de costura.
Els homes no portaven roba interior sota de la túnica. El model més senzill de túnica era l’exòmida, peça que deixava una espatlla en descobert; era el vestit de treball per excel·lència dels esclaus, i sembla que per aquí anem amb la problemàtica de la roba de treball. Sembla, doncs, que la Gerència de la UAB vol tornar a l’antiga Grècia, i que els treballadors de la UAB tornin a la vestimenta del segle IV a. C.

Han passat uns quants mesos des de l’acord de la roba de treball i l’únic que està clar, a hores d’ara és la odissea que ha de passar el personal per poder bescanviar els vals de roba. Qui decideix la roba que un pot triar? Dons no podia ésser de un altra manera, uns grans magatzems, i no contents amb això i pensant el la salut dels treballadors de l’Autònoma, organitzen una gimcana on el premi final és tornar  al  començament, ja que segurament la roba escollida no s’ajusta al estàndard Grec que des de la Gerència s’ha encomanat a aquest proveïdor.

La comissió de treball es va reunir en diverses ocasions, abans de totes les queixes, per establir la manera de fer efectives les quantitats, segons l’acord signat. Es va decidir optar per la fórmula dels vals, car això permetia que els treballadors pugessin gastar la quantitat que volguessin a qualsevol dels tres proveïdors actuals. Tanmateix s’acordà que durant l’octubre o novembre, coincidint amb el val d’endarreriments  s’obriria el ventall a nous proveïdors. Des de la comissió hem demanat que la entrega del talonaris fos el més dinàmica i rapida possible, ja que tenen caducitat a final d’any.

La realitat ens ha demostrar que la fórmula es bona. Però la gestió ha estat pèssima: la minsa informació sobre quins centres d’aquests grans magatzems validen el talonaris, el descontrol  i els pocs dies per poder recollir els talonaris, l’arbitrarietat de la Gerència que posa en mans dels venedors del Corte Inglés la decisió sobre quina roba pots adquirir, etc.

Finalment, no hem d’oblidar que hi ha roba de treball que l’empresa ha de fer arribar a alguns treballadors  -tècnics de manteniment, laboratoris, etc.-  i que encara no s’ha fet arribar. Tot plegat un cúmuls de despropòsits que un malpensat diria fets a posta  per dilatar-ho lo més en el temps, a veure si així caduquen els talonaris i ens estalviem una mica de caler dels treballadors, total amb tros de roba, un cordill i una placa identificativa, n’hi ha prou per adequar-nos al segle IV a. C., on sembla que ens trobem, a nivell de gestió.

Darrera actualització de dilluns, 27 de setembre de 2010 09:47