Art-7 butlletí electrònic 29 gener 2010 –

I desprès del Claustre, que?

El Claustre de la UAB, en un dia molt trist per a la seva història, es va negar a obrir un espai on els membres de la comunitat universitària poguessin dir la seva, veure la viabilitat de les propostes i aprovar-les per consens.

Tots vosaltres sou conscients que, el 18 de desembre de 2009, es va celebrar un Claustre Extraordinari a la UAB. No farem cap esment sobre tot el que va passar fins aquell dia, perquè vareu rebre molt correus al respecte i perquè podeu trobar tota la informació a:

http://blogs.uab.cat/claustreextraordinari

El que si que creiem necessari és donar la informació del que va passar durant el mateix Claustre,  i a partir de llavors.

Al Claustre es van presentar tres documents: un sobre la política d’externalitzacions, un altre sobre mesures per fer front a la crisi, i un tercer sobre la recuperació democràtica i el foment de la participació. La proposta fou crear comissions (una funció que la normativa contempla com decisió del Claustre) formades per tots els estaments que conformen el Claustre, per tractar els temes proposats i recollir-ne els suggeriments i modificacions. Veure, també, conjuntament amb el Gabinet jurídic, la seva adaptació a la normativa vigent i presentar al següent Claustre un informe per tal que, si es considerava escaient, s’aprovés. És a dir, parlar, consensuar, recollir opinions: fer les coses amb coherència.

La votació per a la creació de la primera comissió es va perdre per un vot (61 vots en contra i 60 a favor), la segona per un marge encara més ampli, la tercera es va considerar que no valia la pena ni fer-la. El Claustre de la UAB, en un dia molt trist per a la seva història, es va negar a obrir un espai on els membres de la comunitat universitària poguessin dir la seva, veure la seva viabilitat i, si tothom hi estava d’acord (i no entrarem a valorar les majories del Claustre), aprovar-ho.

El Claustre de la UAB, amb tot l’equip de govern al capdavant (tots van votar en contra) ha triat el camí que, precisament, denunciàvem: fer la seva sense donar explicacions. Tot hauria valgut la pena si, com a mínim, hagués estat un toc d’atenció, i el tarannà de l’equip ara fos diferent. Res més lluny de la realitat, un exemple més de la manera de fer potser la tindrem amb el Plus Conveni del PAS Laboral; tot i ser un fet contemplat des de la signatura del V Conveni al desembre de 2008, tot fa indicar que, unilateralment i d’amagat, la Gerència no ho pagarà.

Diem que sembla ser perquè, tot i que han estat preguntats molt concretament per aquest tema, no volen contestar. ¿Quina credibilitat por tenir per negociar aquell que, tot i signat, no compleix un acord?

Darrera actualització de divendres, 29 de gener de 2010