Art nº2 butlletí electrònic 2009 – CARTA OBERTA AL GERENT

Fa uns dies que el nou gerent, Santiago Guerrero, va adreçar una carta a tot el PAS, per explicar-nos quins són els principis que ell creu que han de regir l’administració de la nostra universitat.

 

Des de els CAU voldríem fer algunes consideracions:

 

Efectivament, compartim amb ell la opinió que expressa el privilegi de treballar en una institució com la nostra, orientada al servei de la societat, en un entorn protegit de les inclemències econòmiques com les que ara vivim. Si bé és cert que la tria personal que ens du a prestar serveis a la administració pública ens resulta en una certa estabilitat laboral, no és menys cert que igualment ens afecten aquestes “inclemències econòmiques” –i d’altres pretèrites, amb congelacions salarials incloses-, car la major part de nosaltres no hem estat escollits per lliure designació, com en el seu cas, Gerent de la UAB, amb un sou aproximat de 114.000 € anuals, remuneració la qual, al nostre parer, garanteix i protegeix la supervivència davant d’aquesta i de qualsevol crisi. Tanmateix potser el nostre nou gerent oblida la realitat del país, les constants retallades a l’educació, el deute històric que la administració té vers la universitat pública –i la seva descarada aposta pel foment de les universitats privades-, a banda de les dificultats, cada dia més paleses, de la majoria dels ciutadans per a accedir als estudis superiors.

 

Segurament no estigui en mans del nostre nou gerent solucionar tota aquesta problemàtica, però potser si que ho estigui el fet de no denominar com a entorn protegit a una universitat com la nostra, on existeix una quantitat desproporcionada de personal temporal, quan no precari, sense cap protecció del seu lloc de treball i amb condicions laborals no equitatives amb la resta de personal.

 

Potser si que estigui a les mans del nostre nou gerent contemplar el mal que fan les privatitzacions de serveis, tan freqüents com nombroses,  com és de magre l’aixopluc que ofereix la penetració de l’empresa privada a la UAB, i com, tot plegat, no suposa cap mena de privilegi ni de protecció per al personal al qual va adreçada la seva missiva: ans al contrari, el que realment suposa és un detriment, tant de la qualitat dels serveis, com de les condicions laborals d’aquells que tenen la mala sort de veure, d’un dia per l’altre, i a causa d’una decisió arbitrària, forà del que el nostre gerent anomena entorn protegit. Efectivament, apostar en temps de crisi pel reforçament de les estructures públiques, apostar per aprofitar ara les aptituds i actituds del PAS de la UAB, dotant-lo d’eines formatives i organitzatives adients, apostar per reconèixer la seva tasca, si que, probablement, estigui en mans del nostre nou gerent.

 

Resulta, si més no, curiós que la única paraula de tota la seva carta que apareix en negreta, imaginem que a manera d’idea central del seu discurs, sigui el concepte de meritocràcia. No buscarem pas ara etimologies ni dobles significats, només voldríem considerar que, si bé ens sembla correcte reconèixer les aportacions personals, el mèrits i l’esforç, caldria que hom tingués ben clar com de propers són els llindars de la meritocràcia i la medallologia: i quan diem “medallologia” volem expressar el costum, tan estès a casa nostra, d’atribuir-se mèrits que no corresponen, de penjar-se, en una paraula, medalles que corresponen a d’altres, fins i tot, dut a l’extrem, d’inventar-se o generar medalles les quals penjar-se, sense cap altra finalitat que la medalla mateixa. La meritocràcia és una forma de govern basada en el mèrit, gairebé tan liberal com el darwinisme social, però segur que el nostre nou gerent coneix que mèrit deriva del llatí mereo (merèixer, obtenir). Ras i curt: estarà bé si premiem a qui de debò ho mereixi. El que no sabrem mai, per allò de la lliure designació, és si realment ens “governa” qui ho mereix. Més enllà, si ens permeteu la broma, encara no sabem si mereixem qui ens governa.

 

Si són el mèrit, el treball i l’esforç les idees principals de la nova Gerència, des de els CAU volem dir-li que la immensa majoria del PAS de la UAB hi estarà d’acord amb ell, car la majoria del pas té aquestes idees presents en el desenvolupament de la seva feina. Però trobem a faltar d’altres conceptes com ara diàleg, transparència i compromís: tal vegada potser només sigui perquè qualsevol d’aquest conceptes és diametralment oposat a la proliferació de càrrecs de lliure designació, decisions unilaterals, reclassificacions a dit, accés restringit a la formació, clientelisme, endogàmia, etc.

 

Des de els CAU saludem, doncs, amb un cert escepticisme al nostre nou gerent, alhora que li oferim la nostra millor voluntat vers el diàleg. Per nosaltres, malgrat tot, continua sent un veritable privilegi treballar a la UAB.

 

Darrera actualització de divendres, 17 de juliol de 2009 07:17