Art2-Full informatiu Quincacau – 10 – Desembre – 2015 – El TTIP que ve

El TTIP que ve

El TTIP o Associació Transatlàntica per el Comerç i la Inversió és un tractat que s’està negociant entre EEUU i la Unió Europea. En cas que s’aprovi tindrà una forta repercussió en 820 milions de persones, afectant en la seva protecció com a consumidors i treballadors, al sistema sanitari, educatiu, cultural i en el medi ambient.

Les negociacions del TTIP, s’estan portant amb un secret hermetisme, i amb un tarannà poc democràtic, on la Comissió Europea intenta aconseguir que els parlaments nacionals dels estats membres no hagin d’aprovar l’acord. Igualment, cal tenir en compte que aquest tractat serà irreversible, ja que només es podria canviar si totes les parts donessin el seu vist i plau.

La integració econòmica dels països que formaran part d’aquest tractat pretén reduir els aranzels i el lliure comerç entre ambdós unions permetrà que les empreses multinacionals puguin desenvolupar-se més enllà del atlàntic i amb una regulació que serà reglamentada per tribunals que estaran formats per persones vinculades a les pròpies empreses. D’aquesta manera serà possible que amb la signatura d’aquests tractats tinguin més poder les resolucions d’aquests tribunals d’arbitratge que la pròpia reglamentació de cada país de la UE o EEUU.

Els aspectes negatius d’aquest tractat es divideixen en tres grans grups:

1-: Dumping

Ens el volen vendre com un tractat que crearà llocs de treball per aquest països que hi formen part, però el que no ens diuen és que això serà a costa de reduir el nombre de empreses locals i afavorir el monopoli de les empreses multinacionals.  Tot i que en un principi es crearan llocs per acollir les noves empreses a la llarga el dumping farà tancar moltes empreses locals que no podran competir amb aquestes.

El principi d’igualtat es perd entre les relacions de poder, ja que en protegir les inversions d’empreses estrangeres es protegeix més a les transnacionals que a les empreses locals.

Els inversors nacionals no podran rebre ajudes de l’estat que els posi en millor posició que l’inversor estranger, és a dir, el que es doni als nacionals s’haurà de donar també a les transnacionals.

2-: Pèrdua de drets laborals al equiparar a la baixa amb altres estats membres.

Un altre efecte pels estats que formin part d’aquest tractat, veuran reduïts els drets laborals per equiparar-los als països com EEUU on aquests drets protegeixen menys als treballadors. Si mirem el nombre de ratificacions de convenis de la OIT veurem que hi ha molta diferència i que per tant aplicaran el mínim comú en quant a drets laborals:   Espanya  ha ratificat 133; França, 125; Alemanya, 85; y EEUU, 14, entre els convenis  relatius a la llibertat sindical.

Per citar uns exemples, en alguns estats de EEUU no es permet fer vaga o si es fa en períodes de negociació es poden contractar treballadors temporals, o el número de dies laborables de vacances anuals on són de 14 enlloc dels 22, on no es garanteixen les vacances pagades o les baixes per maternitat.

3-: Tribunals d’arbitratge regulats per les pròpies empreses.

Els inversors podran demandar als estats mitjançant uns tribunals arbitrals creats per resoldre els conflictes entre inversor i estat (ISDS). Això vol dir que, per exemple, el modificar el salari mínim interprofessional en un estat pot contravenir aquests convenis i per tant que l’oligarquia d’aquestes empreses passi per davant dels interessos dels treballadors dels estats membres.

Conclusions:

Els efectes negatius pels treballadors són evidents, s’afavoreix el comerç transnacional enfront del local, provocant una pèrdua de llocs de treball relacionats amb les petites i mitjanes empreses locals i la precarització dels llocs de treball que sorgeixin de les noves empreses. Això, permet afavorir que els preus pugin i els salaris baixin, perquè són poques les empreses que han de posar-se d’acord per fixar els preus. Per altra banda els sindicats es trobarien indefensos per fer front als abusos d’aquestes corporacions.

L’oferta de béns i serveis es concentra en uns pocs, desapareixen la competència en favor dels oligopolis i els  estats es quedarien amb les mans lligades al no poder regular el dumping per afavorir el comerç local i protegir-lo dels interessos oligàrquics de les empreses transnacionals vinculades al tractat, i tampoc els estats es podrien desvincular unilateralment del tractat.

Resumint: Aquest tractat seria el triomf del capitalisme més depredador i ens abocaria a ser esclaus dels oligopolis internacionals que fixarien els preus del mercat i els drets dels treballadors, aquests tractats legitimen el transvasament de recursos econòmics de la ciutadania a les grans multinacionals, mitjançant les indemnitzacions multimilionàries imposades als estats receptors de la inversió, en detriment de la salut pública, l’educació, i altres despeses públic socialment necessaris com potser la universitat pública, els recursos que hi destina l’estat i la privatització i precarització dels seus treballadors.

Darrera actualització de dimecres, 16 de desembre de 2015 11:43