Art2-Full informatiu Quincacau – Juny – 2016 – Des de la Dignitat, contra la repressió sindicaL

28M, mobilitzacions Marxes de la Dignitat

Des de la IAC vàrem participar activament en les mobilitzacions de les Marxes de la Dignitat (treball, sostre i pa) enfatitzant especialment el rebuig a la repressió social i sindical. Les mobilitzacions varen començar el dia 27 a les 15h amb un dejuni de 24h.

El dejuni de 24 hores ha estat una iniciativa col·lectiva per donar suport a la vaga de fam iniciada el passat 16 de maig per exigi
r
la immediata excarceració d’Andrés Bódalo (SAT) condemnat per les mobilitzacions dels jornalers andalusos.

Però aquest no ha estat l’únic motiu per a sumar-nos al dejuni reivindicatiu, són molts els casos de repressió que precisen denúncia i solidaritat. A Barcelona continua empresonat Sidil Moctar del “sindicat de manters” (Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes, SPVA). Hem de recordar també el casos com els dels estudiants Ismael i Dani de la UB i tants d’altres que han destruït carreres i vides senceres com la de Patrícia Heras. La “in-Justícia” dels estats neoliberals s’evidencia devant la desproporció entre les duríssimes condemnes als activistes per un món millor i la impunitat paternalista amb que són tractats els abusos i agressions policials (exemple: casos Benitez i Quintana).

La repressió no és només una xacra de les grans ciutats. A Cerdanyola hem conviscut amb la intensa fortor de muntatge policial del cas Andrea i Àlex i la persecució penal contra 27 activistes, socials i sindicals, de la comunitat universitària UAB, per les mobilitzacions de la primavera del 2013. Recordem, però, l’actuació exemplar de l’ajuntament de Cerdanyola posicionant-se clarament en contra de la repressió, tant en el cas Bódalo com “A i A” i els del campus universitari.

Actualment, la repressió dels estats neoliberals segueix un patró comú que té com a objectiu la “descapitalització” individual i col·lectiva dels moviments que qüestionen l’actual sistema. Aquesta descapitalització s’aconsegueix tant amb condemnes com exculpacions, seguint la lògica kafkiana “del procés”: el procés judicial és un càstig en si mateix (la llei “Mordassa” n’és el més clar exponent). Sobre acusacions falses, desproporcionades o directament muntatges policials s’acusa els activistes que, per una banda han de passar a lluites reactives contra la repressió i, per l’altra, es veuen forçats a despeses econòmiques en costes legals desproporcionades. L’objectiu és la destrucció econòmica, moral, organitzativa i personal dels activistes: una “re-invenció” de l’assetjament legal conspicu. Això sí, a costa de l’erari públic i en benefici d’una minoria privilegiada. Aquesta mateixa tàctica és la que ha intentat l’equip de govern de Ferran Sancho a la UAB contra la legítima oposició del Campus a les polítiques d’austeritat.

Com s’està clarament demostrant els atacs de la repressió es superen només des de la solidaritat de classe en la lluita antirepresiva; al marge de l’origen i diferències entre organitzacions. Potser per això, a la manifestació de la Marxa de la Dignitat de Barcelona, el crit amb més seguiment va ser el de “nativa o estrangera, la mateixa classe obrera”.

El dissabte 28 de maig al Passeig de Gràcia de Barcelona, el gran aparador del “pijisme” barceloní, es va omplir de manifestants que varen unir l’esperit de Gràcia i de la Plaça de Catalunya, marxant per la Dignitat! Contra el TTIP, denunciant el “Maremortum”, contra la repressió i els desnonaments, contra les privatitzacions i el neoliberalisme. I a favor del papers (per tothom!), la pau, el treball, el pa i alguna cosa més per omplir-lo! Solidaritat treballadora en marxa un dia més!!

Darrera actualització de dimecres, 1 de juny de 2016 10:55