Art2-Full informatiu Quincacau – Maig – 2016 – Sancho “el Ponderado”, arremet contra els molins del Parlament

“¡No son molinos Sancho, son diputados!”

Sancho “el Ponderado”, arremet contra els molins del Parlament

Fa pocs dies els diputats del Parlament de Catalunya varen rebre aquesta carta, que els va adreçar Ferran Sancho actual rector de la UAB, i que volem fer pública pel seguit de despropòsits i per la mala imatge que dona de la figura de rector de la UAB.

Aquesta carta està motivada per la moció 15/XI sobre la disminució d’inscripcions d’estudiants a les universitats i la precarietat laboral del personal docent i investigador i del personal d’administració i serveis presentada pel grup parlamentari de Catalunya Si Que es Pot. En ella Sancho es queixa de la necessària actuació de control de les institucions públiques que és pròpia del parlament, i necessària. Sancho oblida les seves obligacions com a representant de tota la comunitat universitària i la necessària protecció i defensa que necessiten les persones treballadores més desprotegides de la nostra comunitat: els que es troben ens situacions contractuals de precarietat tant en el PAS (laboral i funcionari) com en el PDI.

Sancho s’oblida de qualsevol autoavaluació o autocrítica que el toc d’atenció del Parlament fa necessària… Tal i com es va oblidar dels tocs d’atenció del mateix Claustre de la UAB. Sancho continua ignorant, des de l’autoengany, la seva ponderació fruit del poc suport de la seva pròpia comunitat universitària. Sancho oblida que són gegants, i no molins, els que marquen les fites de les equivocacions del seu camí…

Sancho oblida que el que més afecta al bon nom de la UAB és l’alt nivell de precarietat laboral existent. Només en el personal d’administració i serveis (PAS) tenim un interinatge de més de 300 persones i més de 600 contractes de falsos “d’obra i servei” (capítol 6); aproximadament el 44% de la plantilla del PAS. I això sense tenir en consideració el personal docent investigador…

Sancho oblida que la majoria de contractes de capítol 6 es troben en situació de “frau de llei” per què no s’explicita la data de finalització d’aquest contractes, la majoria dels quals correspondrien a places estructurals. Oblida, també, que la gerència s’ha negat a lliurar les còpies bàsiques d’aquests contractes de cap. 6 quan les seccions sindicals les han demanat per a defensar els drets de les persones treballadores. Els CAU-IAC hem hagut de reclamar aquesta documentació per la via de la denúncia a la inspecció de treball i només amb la intervenció d’aquesta s’ha aconseguit l’accés, que per dret ens correspon, a aquesta informació.

Sancho oblida que la UAB (i altres universitats) ha abusat de la temporalitat utilitzant aquesta via per a la contractació de persones treballadores en llocs de treball que cal definir com a estructurals. Amb l’objectiu den “l’estalvi econòmic” (de la institució); això sí, però a costa del decrement salarial dels contractats pel capítol 6 (comparats amb els de capítol 1) i de la inestabilitat temporal implícita en  aquest tipus de  contractació. Al nostre entendre aquesta pràctica te tant legal, però èticament, reprovable com és tenir el patrimoni econòmic al Panamà.

Sancho oblida, o calla prevaricant, que la majoria de persones de “capítol 6” estan contractades com a tècnics especialistes bàsics (LG3, i algunes fins hi tot LG4) però que fan tasques pròpies de tècnics superiors i que se’ls exigeix nivell de llicenciatura o fins hi tot de doctorat. Calla quan sap que a moltes d’elles se’ls encomanen tasques pròpies de la docència o de la recerca. Sancho calla però no oblida QUI s’embutxaca aquesta plusvàlua que de forma il·legítima s’espolia de les remuneracions de la plantilla del capítol 6.

Sancho oblida que els tribunals laborals estan donant la raó a les persones treballadores que estan presentant “reiterades denúncies”, bàsicament per acomiadaments improcedents. No fa esment ni del cost dels serveis jurídics externs ni de les quantitats amb els que la UAB està pagant les indemnitzacions a les que condemnen aquests tribunals (que es podrien dedicar a eixugar dèficit, per dir res positiu…). En quant a la demanda 46/2015 que tan bé sembla conèixer Sancho, oblida que aquesta va ser presentada per una Secció sindical (la dels CAU-IAC) per mandat del l’assemblea de treballadors de Capítol 6 de la UAB, i sufragada amb els recursos econòmics del mateixos treballadors. Sancho oblida (o vol oblidar) que la desestimació del TSJC és deguda no al seu contingut sinó a un defecte de forma, doncs el TSJC considera que aquesta ha de seguir la via de la reclamació individual i no la de la col·lectiva. El TSJC en cap moment considera que, respecte a aquests contractes, la UAB no estigui en situació de “frau de llei”, tal i com Sancho assegura…

Sancho oblida que el presumpte procés de negociació iniciat el 20 de maig del 2014 no ha arribat a cap acord, i que sembla realment creat amb la màxima aquella de “si vols dilatar-ho en el temps perquè no vols negociar, crea una comissió”.

Sancho oblida que el fet que 250 contractes d’obra i servei hagin passat a indefinits no ha sigut per cap acord entre els agents socials, sinó per imperatiu legal; doncs ja havien superat els 3 anys de contracte que, per llei, fa indefinits els “obra i servei”, cosa que la UAB s’ha negat repetidament a reconèixer. Complir amb la legalitat no hauria de ser motiu de negociació ni d’enorgulliment.

Quan parla d’autonomia universitària en la política de gestió de personal Sancho oblida que durant la perpetració del seu mandat com a rector ha imposat TOTES les mesures de retallada salarial i de drets de les persones treballadores, afegint-hi alguna més pel seu compte: al marge del conveni, dels acords amb la Junta de funcionaris i de la mateixa negociació col·lectiva.

Sancho oblida que davant de la comunitat universitària, no hi ha cosa més ridícula que continuar sent rector després de rebre el vot negatiu del Claustre al seu informe de gestió…, i ser incapaç de presentar una dimissió. Sancho oblida el dany irreparable que ha fet la seva gestió, i el seu equip, al bon nom de la Universitat Autònoma de Barcelona: seria cansar al lector fer-ne una llista però podeu mirar el document presentat per diferents persones a l’últim Claustre. Sancho oblida que si la UAB està al número 12 (rànquing  Times Higher Education d’universitats joves de menys de 50 anys) es gràcies al treball i esforç de TOTA la comunitat universitària i MALGRAT la seva gestió.

I Sancho oblida…, oblida tant! En l’últim paràgraf de la carta oblida quina és la relació que ha de tenir un rector d’universitat pública amb la màxima representació electa del país; el parlament i els seus diputats. Oblida que el comportament d’un rector no s’ha de confondre mai amb el comportament d’acoquinació i amenaces propi d’un pinxo perdonavides de taberna portuària …

Sancho oblida que, fa quatre anys, es va presentar a les eleccions a rector com el candidat “moderat”, però que passarà a la història com a Sancho “el Ponderat”.

Sancho oblida, oblida, oblida, oblida moltes coses. Però a la majoria de la comunitat universitària ens costa oblidar, tenim memòria i mai l’oblidarem. I el proper 19 de maig recordarem, … i celebrarem!

Darrera actualització de dimecres, 18 de maig de 2016 07:40