Art3-Full informatiu Quincacau – 10 – Desembre – 2015 – Conflicte col·lectiu del personal de Capítol VI

Conflicte col·lectiu del personal de Capítol VI:

Crònica d’una marató

Aquest desembre, entre totes hem aconseguit arribar a la primera fita d’aquesta cursa de fons que mantenim des de la Plataforma del Capítol VI: el judici del conflicte col·lectiu del personal de suport a la recerca no estabilitzat.

Una primera meta que es materialitza en la celebració d’un judici però que es tradueix en un seguit de moviments (de totes les parts) que per sí sols, ja són més del que històricament s’ha assolit mai com a col·lectiu.
En primer lloc (diguem-ne també avituallament), la “problemàtica del Capítol VI” surt a la llum tant per la part institucional, que es veu obligada a respondre sobre la situació de prop de la meitat del PAS laboral de la Universitat; com per la part social, que és abocada a prendre part en els debats al voltant dels drets del personal de Capítol VI. La nostra situació és portada als Claustres, som un punt de l’ordre del dia de les reunions del Comitè d’Empresa, etc. Al·legòricament, hem sortit de l’armari.
Un cop que tenim nom i rostre, a ningú se li escapa que la situació és grotesca però alhora, sobretot a aquells que poden ser assenyalats com a responsables directes, els fa feredat. El personal que és acomiadat indiscriminadament (com a solució al ‘problema’) comença a guanyar els judicis. Col·lectivament, decidim engegar un procediment de Conflicte Col·lectiu perquè volem una mesura pre-acomiadament. De sobte, la Gerència pren consciència de l’amenaça i el Comitè d’Empresa, al nostre entendre, no sap molt bé com reaccionar a aquesta contundència.

Una cosa és clara per tothom: som un ”problema” i cal posar fil a l’agulla. Es posa en marxa la “Comissió d’anàlisis del PAS de suport a la recerca finançat pel Capítol VI”, altrament anomenada Comissió d’Anàlisi del Capítol VI, integrada tant per la part institucional com la social. I així arribem al segon avituallament perquè no se’ns escapa que aquest espai paritari es crea com a conseqüència de la pressió a uns i altres que exerceix el conflicte col·lectiu.

Continuem avançant en paral·lel a la comissió perquè com a Plataforma no estem sent interlocutors en cap suposada negociació. La pressió per uns i l’amenaça pels altres continua sense desaparèixer. En ple debat sobre l’estructuralitat, s’intenta gestionar les misèries de la precarietat i la Gerència estabilitza a 110 persones. Alguns ho llegeixen en clau d’èxit. Per nosaltres és només el tercer avituallament. Encara queda cursa.
És en aquest moment que la institució, en un típic gest testosterònic de marcar paquet, respon amb el més absolut silenci davant la demanda de continuar amb l’anàlisi del Capítol VI per part del Comitè d’Empresa. Estratègia premeditada segurament. Així els de baix es barallen sobre qui està impedint més o menys que continuïn les ‘negociacions’ i no es donen compte que l’immobilisme és de la Gerència. Però vés per on! Es fa pública la data del judici del conflicte col·lectiu i ràpidament, hi ha una nova convocatòria per dita comissió paritària. Som al quart avituallament.
Arriba el desembre i se celebra el judici. Som conscients que correm una cursa de resistència i que som lluny encara de la meta final però quan mirem enrere i repassem els avituallaments, ens adonem que hi han pogut ser gràcies a la resistència i la perseverança que la Plataforma ha posat en córrer la cursa. És innegable que hem estat un agent imprescindible en l’assoliment del que altres vendran com a èxits particulars. Sigui com sigui, una cosa tenim clara: juntes som més fortes!
Plataforma Capítol VI

Darrera actualització de dimecres, 16 de desembre de 2015 11:45