Intervenció Claustre 22N/2017

Companys del Claustre, membres de la mesa, rectora…

Permeteu-me que en aquesta intervenció vagi, com a mi m’agrada, de lo més general a lo concret…

Parlem del comunicat del Consell de govern del 16 de novembre respecta a la situació política a Catalunya…

Permeteu que mostri la meva decepció: “democràcia” significa, segons el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, “govern del poble” (segur que el dr. Carbonell ens pot il·lustrar en aquest sentit).

D’aquí el meu astorament. Segons el comunicat del Consell de govern: apel·lem als nostres representants polítics a fer tots els esforços necessaris per reconduir el conflicte per la via de la negociació i el diàleg i a intentar trobar una solució que pugui obtenir el màxim consens.

Consens, consens?

De quin consens es parla?? Per que el que sembla que era (o és) de consens, en el nostre país, segons sembla el del 80% de la ciutadania, es el de celebrar un referèndum per a que “el poble” pogués escollir la forma de govern bàsica de la nostra nació: monarquia o república… Aquest és el consens, un referèndum. El problema que tenim és que hi ha una minoria de persones, que utilitzen i amenacen amb la violència, per evitar que la solució de consens sigui aplicable…

Amb el comunicat del Consell de govern el que sembla insinuar-se es que el “consens” no ha de venir de la consulta al poble per a que esculli el seu govern (democràcia). Si no d’un consens entre classes polítiques, dirigents i poders econòmics “de facto” per a que trobin una “solució de consens” que sigui satisfactòria pels seus interessos, “els seus” s’entén… I això no es democràcia, això es “oligarquia”.

Sembla, també, que el nivell de consens entre el consell de govern per a aquest comunicat de consens demanant consens, ha estat molt difícil… Vaja, que es de poc consens demanar consens a esquenes de la ciutadania. Com diria en Joan Tardà: aquest comunicat és una merda, ho sento però algú ho havia de dir…

Repressió

I tot això en un moment en que tenim una repressió política brutal… Amb 2 membres de PDI de la nostra universitat a la presó: delicte?? Intentar aplicar la democràcia…

I la UAB de perfil, en una posició d’equidistància entre els del les urnes i la “partida de la porra”, demanant “consens entre democràcia i vandalisme institucional.

Deixem, si us plau, de confraternitzar amb la repressió.

Rectora, ara mateix vostè te la oportunitat de desmarcar-se de la repressió.

Marga, de tu per què només faig servir el vostè amb la gent que no em mereix confiança i que NO son els meus amics. Marga, renuncia a la demanda de responsabilitat civil contra els 27 i més.

Això li dona ales a la fiscalia.

Ara mateix, mentre la UAB no entre no renuncia, el que fa, es apuntar responsabilitats, que es demanen directament a persones que no en tenen cap de responsabilitat en aquest tema.

Ara mateix, m’ho demanen a mi.

Si, el jutjat ja m’ha exigit consignar el valor d’aquesta responsabilitat civil, i en qualsevol moment podria iniciar els processos d’embargament.

Parlem d’aquesta responsabilitat…

Resulta que en època del rector Sancho aquest s’apuntava com d’uns 380.000€… Resulta, però, que ara mateix la UAB només en pot justificar una mica menys de 12.000…

És una diferència considerable! Si feu números veureu que el diferencial és del 97%. O sigui, que de les acusacions llençades contra les 27 persones que ens trobem imputades amb peticions de penes de més de 300 anys de presó (entre 11 i 14 anys per barba) només se’n poden justificar el 97%… I el que queda del 97%, es un 3%…

“Toma ya”, el 3% apareix de nou… Sembla que el nivell de “no es mas cierto que” de l’equip de Farran Sancho és d’un 3%…

Si a això hi afegim que l’advocat que va idear tota aquesta conxorxa judicial, Cristobal Martell, es també l’advocat de Pujol, Messi, Neimar i tota la trepa oligarco-delictiva, doncs sembla que lo del 3% formi ja part d’una determinada xacra de la societat catalana…

Sembla doncs que les acusacions de l’equip de Sancho no tenien fonament, o eren directament fruit d’una imaginació delirant, com a mínim en una 97% de la seva magnitud.

El dr. Ferran Sancho és a la sala?? Si no és així callaré per què hi ha coses que s’han de dir directament a la cara.

Rectora, renuncia a la demanda de responsabilitat civil contra els 27, per la pròpia salut i “bon nom” d’aquesta universitat… Per la seva pròpia imatge pública, que és la de totes les persones aquí presents. Renúncia, i qualsevol problema el podrem abordar de forma col·lectiva, i amb complicitats. Però renúncia, fes un pas endavant decidit i ferm. Renuncia.

Anem a coses més concretes…

No estem d’acord amb els sistemes de seguiment de la vaga, i menys en un moment de repressió com el que tenim en aquest moment. No és justificable que els vaguistes s’hagin d’apuntar a llistes… I és molt perillós. No ho permetrem.

Ara mateix em preocupa, i comparteixo aquesta opinió amb moltes persones del meu entorn, la manca de projecte que s’intueix en l’equip de govern. Molts tenim la sensació de que l’equip de govern està corrent “como pollo sin cabeza”…

I em sento molt legitimat en fer aquesta crítica per que jo mateix vaig confiar en aquest equip, i hi vaig depositar moltes esperances.

En algunes àrees hi ha indefinició del projecte empresarial o, que potser és pitjor, manca de comunicació del projecte…

No passa així amb allò que prové directament de la rectora; aquí potser el que hi ha és un excés de definició!! Ho dic amb estima Marga.

Però des dels vicerectorats i comissionats, la sensació és de manca de projecte empresarial. Vaja, que no es veu clar cap a on anem… I això el que genera és una gran sensació d’arbitrarietat… I, ara per ara, no ens queda gens clar el “per què” es fan les coses.

Concretant encara més…

Parlem de l’escola postgrau, que passa??

Des de la representació sindical no parem de rebre queixes del PAS de l’Escola de postgrau!

Totes les queixes apunten a una mal clima laboral, que fa que després, cada petita incomoditat o disfunció s’amplifiqui per què les persones del PAS no estan a gust, hi ha molta infelicitat en els seus llocs de treball.

Podem parlar dels clàssic riscs psicosocials en el lloc de treball: ansietat, estres, assetjament, Burnout, “vampirisme social”, lideratges tòxics, etc.

Les dades de vigilància de la salut son especialment alarmants…

Tot això després d’haver-se fet una tasca d’avaluació dels riscs psicosocials (via Àrea de Prevenció i Salut) i haver-se introduït tota una sèrie de mesures correctives, en època del rector Sancho. La situació va millorar de forma satisfactòria fins el canvi de lideratge amb l’actual equip. A partir d’aquí s’introdueixen canvis que fan, que les mesures correctives no sigui eficaces o, que es deixin d’aplicar.

Personalment la meva opinió es que el canvi de lideratge no deixa treballar de forma normalitzada l’estructura orgànica del PAS. Es el que podríem definir com una invasió de competències entre estructura orgànica i funcional…

Això no passa, per exemple, a les facultats: on els degans saben quin és la seva funció i els administradors i caps de servei, també…

El PAS està molt molest. Resumiré algunes dels comentaris rebuts:

  • La gent, en general, està preocupada i sorpresa per canvis que no entenen.
  • Assistim a canvis subtils i constants de funcions.
  • En sentim insegurs per què no ens escolten.
  • Constantment hem de justificar que estem “treballant”, es dubte de la nostre dedicació i professionalitat
  • Temor constant de que es prenguin decisions que afectin directament a la conciliació laboral i personal/familiar.
  • Se’ns fa assistir a reunions on es parla de pintura, canvis d’ubicació, mobiliari i aspectes que, la majoria de les vegades, no tenen a veure amb la gestió de la feina.
  • Patim per la continuïtat dels nostres llocs de treball i ens sentim exposats a l’acomiadament.
  • La situació és insostenible.

Aquests comentari no venen d’un nivell determinat, és una sensació general de l’escala orgànica del PAS de l’Escola, … de tota.

Es per això que, via Portal de la Transparència, hem començat a demanar la informació necessària per a fer una avaluació de què és el que passa a l’escola. Quan la tinguem, i l’haguem estudiat, vindrem a aquest Claustre a demanar explicacions concretes de tot allò que ens sembli desajustat.

Rectora: des de la nostra representació sindical no volem tornar a sentir queixes del PAS de l’Escola, per què ja s’han disparat totes les alarmes. Deixeu a la gent ser feliç, i treballar tranquil·la.

Respecteu l’estructura orgànica del PAS i dediqueu els esforços a la millora de la direcció política de la UAB. Com ja he dit abans: marqueu clarament i diàfana projecte empresarial i seguirem el vostre lideratge.

Però no molesteu a les persones del PAS, perquè es com llençar sorra a una mecànica de precisió: rebenta! Maquinària ben engreixada roda millor. Es cacen més mosques amb mel que amb pebre.

Marqueu línia i us farem costat en fer rodar i créixer la institució, que es vostra, nostra i de tots. I que és un objectiu compartit i de CONSENS, aquest si!