Dijous 17 de juliol CCOO, des de la seva majoria absoluta, va fagocitar tots els càrrecs del Comitè d’empresa del PTGAS UAB al sindicalisme sistèmic, marginant al sindicalisme alternatiu dels CAU-IAC i la CGT, impossibilitant el treball unitari dins del Comitè i obligant a la construcció d’una oposició proactiva.
Aquest fet és similar a la situació a la Junta on, també des de CCOO, està intentant deixar el sindicalisme alternatiu al marge de capacitat operativa.
Aquesta situació no és una novetat, doncs des de CCOO ja es va trencar la unitat sindical el 20 de setembre del 2024 amb la signatura d’un acord de classificacions professionals al marge de Comitè d’empresa i de la valoració de les assemblees. Aquest fet ha obligat als CAU-IAC a denunciar la usurpació de funcions del Comitè d’empresa que s’està fent des del sindicalisme sistèmic: no només converses directes i paral·leles de la gerència amb algun sindicat si no, a més, acords al marge del Comitè… 
El més lamentable d’això és que aquesta actitud suposa un èxit de l’estratègia de la gerència actual: el “divide i vencerás”. El sindicalisme sistèmic, en aquest cas, està retornant a les formules clientalistes i al “que hay de lo mío” abandonat els principis de la negociació col·lectiva i de classe; una situació igual que la que tenim a la Junta… En aquesta situació ja comencem a ser conscients de com, unes minories molt pròximes al sindicalisme sistèmic obtenen beneficis, mentre la majoria de classe treballadora no millora… Una NO MILLORA que en una economia capitalista significa retrocedir.
L’actual gerència és molt conscient d’aquesta situació, i des de les eleccions del 7 de novembre ha treballat per privilegiar unes minories de la plantilla, vinculades al sindicalisme sistèmic, amb l’objectiu de domesticar i convertir aquest en la primera trinxera gerencial. No ens cal fer un recordatori de les portes giratòries entre el sindicalisme sistèmic del PAS i PDI amb els càrrecs gerencials, és prou conegut.
L’actual situació obliga a la cohesió del sindicalisme alternatiu, a desmarcar-nos clarament de la línia “oficialista” i marcar línia pròpia des d’un treball sindical que defineixi l’oposició dins del Comitè d’empresa. El fet d’estar lliure de càrrecs en els organismes unitaris ens facilita aquesta tasca d’oposició, de vigilància i de denúncia.
Subscriu-te al Telegram dels CAU-IAC