Les seccions sindicals dels CAU-IAC i la CGT considerem que la proposta d’acord Addenda II a l’Acord entre l’Equip de Govern, la Gerència i el Comitè d’Empresa del PAS de la Universitat Autònoma de Barcelona per a la regulació del personal laboral no fix, de 17 de desembre de 2018 és perjudicial als interessos del col·lectiu i que ens hi hem de posicionar en contra. La signatura d’aquesta proposta d’acord implica facilitar l’acomiadament, normalitzar l’explotació laboral i perpetuar el frau de llei.
Anàlisis del document:
- Es reconeix implícitament el frau de llei en els contractes temporals anteriors al 17 de desembre de 2018, però no es dona cap solució efectiva per a la consolidació de la fixesa, ni es contempla cap compensació ni voluntat clara d’eradicar aquesta pràctica.
- Es reconeix que el frau de llei s’ha mantingut durant més de 15 anys, molt més enllà del límit legal de 3 anys establert pel Tribunal Suprem.
- L’acord només contempla una part del col·lectiu en situació de frau de llei, excloent les persones amb contractes posteriors a aquesta data, tot i que també podrien estar en situació irregular. A més, no es garanteix que la gerència deixi de reproduir aquestes pràctiques en el futur.
- Es manté la pràctica de vincular la retribució del PTGAS laboral no fix al finançament del projecte i no a les tasques reals que s’executen, perpetuant una situació injusta i precària.
- Es normalitza l’acomiadament de personal que ha estat durant anys en situació de frau de llei. Aquesta normalització dificulta la possibilitat de reclamar l’acomiadament improcedent davant dels tribunals laborals.
- L’article 52.e està pensat per a entitats privades sense ànim de lucre o del tercer sector, no per a administracions públiques. Aplicar-lo a la UAB suposa un abús normatiu que vulnera els principis de l’ocupació pública i facilita acomiadaments improcedents, especialment quan s’utilitza per fer fora personal en situació de frau de llei, cosa que és jurídicament qüestionable i socialment inacceptable.
- L’acord només inclou el personal que figura a l’annex 1, deixant fora altres persones en situació de frau de llei. Aquesta exclusió no només no resol el problema estructural de la temporalitat abusiva, sinó que el consolida i l’agreuja, obrint la porta a nous acomiadaments i perpetuant la inseguretat laboral.
Cal recordar que:
Segons l’Estatut dels Treballadors (art. 15.5): si una persona ha estat contractada durant més de 24 mesos en un període de 30 mesos, amb un o diversos contractes temporals per la mateixa funció o lloc, el contracte és automàticament indefinit.
Tribunal Suprem (STS 649/2021, de 28 de juny): en l’àmbit públic, tres anys és el màxim admissible per mantenir un lloc temporal sense convocar la plaça. Si no es fa, hi ha frau de llei i el contracte es considera indefinit no fix.
El contracte temporal ha de justificar clarament:
- El projecte o activitat a què s’associa.
- El període de temps previst.
- La financiació concreta (projecte europeu, estatal, etc.).
Si la persona treballadora realitza funcions estructurals o cobreix necessitats habituals del servei, encara que dins d’un projecte, no es pot justificar la temporalitat.
En l’àmbit públic, si es manté una mateixa persona durant anys sense convocatòria pública (oposició o concurs), es considera abús de temporalitat, en línia amb la jurisprudència del TJUE (assumpte C-726/19).
El molts casos, el PTGAS de suport a la recerca, ha estat encadenant contractes de projecte sense convocatòries.
Si el lloc ha estat cobert per la mateixa persona i no hi ha hagut cap tipus de rotació, canvi ni convocatòria, s’entén que s’està fent servir un contracte temporal per cobrir un lloc estructural, i per tant en frau de llei.