A la UAB s’han començat a detectar casos de violència ocupacional. La prevenció d’aquest risc psicosocial passa per la formació i per protocols d’actuació. El compromís de la comunitat universitària és la clau per evitar-la…
En els últims anys s’han començat a detectar casos de violència ocupacional entre el PAS que afecta, especialment, als espais d’atenció als usuaris i als coneguts com a front office.
El concepte de violència ocupacional es va començar a desenvolupar en l’àmbit del treball sanitari per recollir els casos en què els professionals de la sanitat resulten ser víctimes dels usuaris i els seus familiars, degut a la relació de proximitat que s’estableix entre uns i altres i degut a la tensió que afecta als segons. Aquesta mateixa problemàtica es pot detectar, també, en espais d’atenció a l’usuari de la funció pública.
Tot i que no hi ha una definició consensuada del concepte violència ocupacional, aquesta es refereix a aquelles situacions de tensió i violència que poden derivar en riscos físics i psicològics per als professionals que fan atenció directa a l’usuari… Els casos registrats a la UAB es deriven de mobilitzacions socials, sindicals o polítiques, i dels seus efectes, normalment colaterals, sobre les persones treballadores.
Podem pensar que l’estat de salut emocional de la comunitat universitària permet pràcticament descartar les agressions físiques com a risc derivat de la violència ocupacional, però no les agressions verbals i emocionals ni, malauradament, les derivades de posar en risc la seguretat a la feina.
Entre els exemples que tenim de les situacions recents podem citar la de les mobilitzacions en l’àmbit de Treball Campus, que van generar risc en l’evacuació; les derivades dels piquets de vagues, que poden generar enfrontaments verbals amb riscos emocionals; les tancades d’edificis, que poden generar riscos en el plans d’evacuació per emergències (especialment als laboratoris i espais similars), o el més recent de la Gestió Acadèmica de Lletres, en què es va fer ús de material pirotècnic en un lloc tancat, amb riscos d’intoxicació i altres. Els riscos psicosocials derivats de la violència ocupacional poden generar, també, ansietat, trastorns del son, estrés posttraumàtic, pànic, agorafòbia, etc.
És evident que la millor prevenció possible és evitar generar aquestes situacions. És per això que des dels CAU-IAC apostem sempre per les mobilitzacions en l’àmbit de la no-violència que tinguin com a prioritat la seguretat de les persones, però també el seu respecte i dignitat. Tot i que, segurament també hem comès errors en aquesta línia i no volem fer-nos exemple de res ni per ningú, entenem que aquesta hauria de ser una posició de consens a tot el campus.
Malgrat això, i com que “nobody is perfect” és necessari, a nivell institucional, treballar en la prevenció d’aquests riscos. Sabem que des de l’Àrea de Prevenció i Assistència s’ha començat a treballar en el disseny de protocols per fer front a situacions d’aquest tipus i ho celebrem. Però també pensem que és necessària una formació específica en aquest camp pensada especialment per donar eines a les persones dels front office per poder fer front a situacions imprevistes i poder-les gestionar amb la màxima correcció possible per evitar-ne els riscs derivats tant a nivell físic com a nivell psicosocial.