De vergonya

Els CAU-IAC de la UAB considerem insuficients les explicacions respecte a les actuacions, referents als actuals casos d’assetjament sexual mediatitzats, donades per l’equip de govern al Claustre de la UAB: volem responsabilitats polítiques.

L’escàndol mediàtic de l’assetjament sexual es va tractar com a punt 8 (i final) de la sessió de Claustre del passat 3 de maig. Després d’una llarguíssim intervenció de la secretaria general, sense cap proposta concreta, el debat sobre l’aplicació del Protocol per prevenir i actuar contra l’assetjament sexual, l’assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, i la violència masclista va començar a 3 quarts de dues de la tarda, després de gairebé 5 hores de sessió, i quan la presència de claustrals, sobretot entre els estudiants, havia disminuït substancialment.

La Mesa del Claustre va negar la paraula a la representació de la Secció sindical de la CGT, tot hi haver sol·licitat formalment assistència la sessió, en una decisió inèdita per la deriva antidemocràtica que suposa: mai s’havia negat paraula en un Claustre, fins hi tot, en moments en que aquesta s’havia imposat des de l’acció directa. Davant d’aquest fet, el portaveu de la Secció sindical dels CAU-IAC va intentar resumir la posició del CGT, des d’un missatge enviat via Telegram.

En el seu torn de paraula, un portaveu dels CAU-IAC, va qualificar la censura de la Mesa com vergonyosa. El portaveu va qüestionar l’aplicació de l’actual protocol, ja que no s’ha donat cap informació al respecte, ni s’ha respost a la bateria de preguntes enviades a la Secretaria general abans del Claustre. També es va acusar a l’equip de govern de corporativisme.

Els CAU-IAC també van recordar el seu posicionament contra l’actual protocol, compartit en el moment de la seva redacció pels membres del PAS del Comitè de seguretat i salut, per ser garantista amb els assetjadors, poc proteccionista amb les víctimes i prioritzar els interessos institucionals (+info).

La majoria d’intervencions del PDI van ser molt fluixes, és va constatar una molt més gran preocupació per les mobilitzacions estudiantils contra l’assetjament que no pas per la conducta, impropia, masclista i delictiva, d’alguns membres del professorat.

La intervenció de la CGT tenia la intenció de demanar cessaments per inhibició, durant un any, en un cas d’assetjament sexual amb implicació de menors.