La tragèdia de les oposicions

Acte II
De quins escenaris obre la sentència contrària a la UAB

Tots sabem que la justícia en aquest país és impredictible i que el dret no és una ciència exacte. Després d’assessorar-nos jurídicament podem visualitzar alguns escenaris en base a que se’ns diu que es probable que el recurs de cassació de la UAB sigui simplement un intent de guanyar temps i no prosperi. 

  • La sentència retrotreu l’oposició al moment de la realització del supòsit pràctic, és a dir, a “la segona fase: fase de concurs”. Totes les actuacions posteriors quedarien sense efecte i s’haurien de repetir.
  • La sentència no explicita a qui se li ha d’aplicar. Està oberta a interpretacions: únicament al demandant, a totes les opositores?. Potser la resolució al recurs de cassació interposat per la UAB ho aclareixi, però una aplicació restrictiva podria generar noves demandes davant dels tribunals.
  • Què pot passar amb les opositores que van ser nomenades a l’escala A2 al final de l’oposició?. Una interpretació possible és que s’hauria d’anul·lar el nomenament. Una altra interpretació és considerar-les “tercers de bona fe”, és a dir, que els nomenats no son promotors de les irregularitats detectades, per la qual cosa no se’ls pot perjudicar. Cal tenir en compte la possibilitat que les nomenades que es van personar a la causa, per aquest mateix fet de personar-se, podrien perdre la condició de “tercers de bona fe” ja que s’han implicat en el procediment judicial.
  • Respecte a si per fer efectiva la sentència el demandant ha de requerir “l’aplicació de sentència” es pot interpretar que sí, però per sobre podria estar el “sotmetre’s a la llei” de qualsevol administració pública. En aquest precepte encaixaria l’aplicació automàtica de la sentència. Seria irònic que la UAB, estant condemnada i sent coneixedora de la sentència, no la complís per que no li reclama el demandant.

En resum, la UAB, davant la situació creada per la sentència no vol avançar solucions si no que s’estima més guanyar temps i “embolica que fa fort”.

 

Acte I   Acte III