L’arc de triomf…

Consolidar l’error

Aquesta addenda no corregeix l’acord del 2024: el legitima, el consolida i n’amplifica els problemes.

CCOO ha posat a votació al Comitè d’empresa la modificació d’un acord que mai no ha estat aprovat formalment en cap plenari del Comitè. De fet, el mateix secretari del Comitè, responsable de la documentació, ja havia certificat que aquest acord no havia estat formalment presentat.

Més enllà de les irregularitats formals, que hauran de seguir la via administrativa corresponent, el problema és el contingut. La proposta de modificació de “l’acord” signat CCOO-UGT amb Gerència no resol cap dels problemes detectats; al contrari, els agreuja.

Pel que fa a la classificació professional, l’addenda amplia el nombre de categories possibles i, per tant, incrementa la fragmentació potencial del sistema. Les combinacions entre grup, categoria i especialitat creixen de manera significativa, i això té una conseqüència directa: es redueix l’espai real de mobilitat interna per trasllat directe. Com que el Conveni vincula el trasllat al mateix grup, categoria i especialitat, com més caselles es creen, més fàcil és que cada lloc quedi tancat en una classificació massa específica i amb menys places equivalents a les quals poder optar. Una classificació professional tan atomitzada no facilita la mobilitat; la dificulta.

En l’àmbit de les categories, l’addenda substitueix les categories C1-C4 per missions M1-M6, però ho fa a partir de verbs massa genèrics: dur a terme, coordinar, organitzar, assessorar, supervisar, desenvolupar, planificar o impulsar. Això no resol el problema de fons: una categoria professional no pot dependre només de com estigui redactada la missió del lloc.

Si la categoria depèn de la missió, però aquesta no recull fidelment les funcions efectives, encara que sí que apareguin descrites en l’apartat de funcions del perfil, la classificació pot néixer errònia d’origen. Sense un procediment previ d’al·legació, contrast funcional i justificació individualitzada, la missió pot acabar actuant com un filtre unilateral que consolidi categories inferiors a les responsabilitats realment assumides.

Però el més preocupant és que les categories passen a definir-se a partir de la “Missió” del perfil del lloc de treball. Aquest concepte mai no ha estat consensuat adequadament i, tal com queda formulat, pot acabar responent més a criteris organitzatius i retributius que no pas a les funcions realment desenvolupades.. En definitiva, aquesta pseudoaddenda deixa massa marge a l’àrea de persones per determinar la categoria professional, consolidant l’arbitrarietat que ja ha caracteritzat fins ara la relació entre categoria, missió i complement.

Les objeccions que se’ns han traslladat sobre la proposta del CAU evidencien el fons del debat: classificar bé exigeix mirar els llocs de treball amb detall. Se’ns qüestiona que proposem evidències, anàlisi lloc per lloc i criteris funcionals més precisos; però això no és cap defecte, és una garantia. Si classificar bé exigeix mirar lloc per lloc, el problema no és la metodologia; el problema és voler classificar sense mirar prou els llocs. Podem millorar la proposta amb exemples, criteris de frontera i procediments d’al·legació; però no acceptarem que la “facilitat” substitueixi el rigor.

Pel que fa a les especialitats, tampoc no s’aborden les nombroses coincidències funcionals. L’addenda millora parcialment l’àmbit TIC, però manté definicions massa àmplies i sense criteris clars d’exclusió. Expressions com analitzar les necessitats de l’organització, dissenyar solucions, crear o mantenir programari, integrar eines complexes o donar suport tècnic poden continuar encaixant en més d’una especialitat. Lluny d’aclarir del tot el sistema, la proposta manté zones d’indefinició.

L’únic element aparentment positiu és el compromís de gerència d’informar cada persona treballadora de la categoria i especialitat que li correspon. Tanmateix, aquest compromís queda condicionat a la prèvia actualització de la relació de llocs de treball (RLT). A més, el text parla d’informar, però no garanteix un procediment previ d’al·legacions, contrast funcional, justificació individualitzada ni revisió paritària efectiva.

L’addenda demostra, doncs, que aquell acord entre el sindicalisme institucional i la institució, presentat per alguns com una solució immillorable, no resolia els problemes de la classificació professional. I aquesta modificació tampoc no ho fa. No ve a corregir l’acord del 2024: ve a legitimar-lo, consolidar-lo i ampliar-ne els efectes sobre la RLT.

Per això cal dir-ho clar: no ens oposem a revisar la classificació professional; ens oposem a fer-ho malament. Cal una negociació real, amb criteris objectius, transparents i verificables, basada en les funcions efectives dels llocs de treball, i no en verbs genèrics, missions redactades unilateralment o classificacions que acabin condicionant la mobilitat interna del PTGAS laboral.

Una classificació professional ha de servir per ordenar, reconèixer i garantir drets. Aquesta addenda, en canvi, pot acabar fent més difícil entendre on és cadascú, amb qui es pot comparar i a quines places es pot traslladar.

Per això fem públiques les nostres propostes: perquè oposar-se a aquesta addenda no és quedar-se en el no, sinó defensar una alternativa rigorosa, transparent i negociable.

Documents relacionats:

• Proposta juny 2026 CAU-IAC de categories del PTGAS laboral clica
• Proposta juny 2026 CAU-IAC d’especialitats del PTGAS laboral clica
• Addenda (pendent de signatura) clica