La desigualtat entre el col·lectiu LGTBIA+ i la resta, és una realitat a la majoria de societats. També és cert, que durant les últimes dècades, s’ha produït una autèntica revolució amb les diferents reivindicacions d’aquest col·lectiu; però és evident que aquesta revolució no ha arribat en la seva totalitat als llocs de treball. S’evidencia una precarització, i les persones treballadores d’aquests col·lectius tenen por a la visibilitat: per l’efecte diana que es pot produir.
Passat el 8 de març (dia de la dona treballadora), el 26 d’abril (dia de visibilitat lèsbica), l’1 de maig (dia de la persona treballadora) i el 17 de maig (dia internacional contra l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia) no podem sinó reflexionar sobre els espais de treball inclusius amb l’orientació sexual, identitat i expressió de gènere.
Si fem una mirada cap al interior, qui no s’ha sentit incomprès en el seu lloc de treball? Quanta tristor resta després d’aquesta incomprensió? Quants vincles trencats per falta de respecte? Quants silencis rodegen aquest vincles trencats per la incapacitat de dialogar i acceptar a l’altre? … doncs aquesta sensació és la que permanentment té aquest col·lectiu, i, ha plogut molt des de l’any 2100 aC. a Babilonia, on ja s’acceptava la homosexualitat. Juli César era conegut per ser l’home de totes les dones i la dona de tots els homes…. És trist que després de més de 4000 anys encara no haguem trencat la incapacitat per dialogar i acceptar la diversitat en totes les àrees de la nostra vida, perquè ens acompanya des del nostres inicis.
Explorant aquesta situació silenciosa, de incomprensió i de neguit, ens adonem que, com a sindicat, només ens hem preocupat per les situacions de riscos psicosocials que es podien donar, activant protocols o instant a la formació de tota la comunitat UAB en temes de diversitat. En aquest sentit vam treure la “Guia per a treballar la diversitat afectiva, sexual i de gènere”, però no és suficient, el col·lectiu LGTBIA+ té un doble sostre de vidre que hem de trencar, amb el més violent soroll: el soroll del silenci.
Estudis recents asseguren que el 60% del col·lectiu LGTBIA+ encara “no ha sortit de l’armari” als llocs de treball, i per nosaltres com a sindicat, és fonamental treballar perquè la UAB sigui un crit de llibertat i d’acceptació de la diversitat en l’orientació sexual, identitat i expressió de gènere. Per això treballarem per:
- Col·laborar amb els estudis sobre LGTBIA+ fobia i moving per raó d’orientació e identitat sexual en l’àmbit laboral a la UAB.
- Proposar plans de formació de primers nivells per superar els estereotips laborals i la promoció de la igualtat en els llocs de treball.
- Incloure, en els plecs de les condicions per la contractació d’empreses el reconeixement de la diversitat d’orientació sexual i identitat de gènere així com els drets de les parelles de fet (del mateix sexe, o no) als treballadors de les empreses adjudicatàries.
Des dels CAU volem col·laborar en trencar amb el doble sostre de vidre, fomentar l’acceptació i els espais inclusius amb la diversitat sexual i de gènere.