L’actual protocol contra l’assetjament sexual es va aprovar al marge de l’acord amb la representació de les persones treballadores. Les seccions sindicals ens vam posicionar en contra de separar el protocol d’assetjament sexual d’altres de laborals i en contra de la poca participació que ens permet. Cal re-avaluar aquest protocol i reforma-lo si escau. Cal també un gran pacte social de la comunitat UAB per desterrar les pràctiques de qualsevol tipus d’assetjament.
És evident que l’escàndol social que representa la publicació de casos d’assetjament sexual a la UAB no pot agradar a ningú. I és evident que, aquest casos, ens omplen a totes/s d’indignació, rebuig i fàstic (amb l’excepció d’alguns psicòpates). No es tracta doncs de fer-ne una competició per veure qui evidencia públicament amb més vehemència la seva incomoditat.
Es tracta, al nostre entendre, de fer una valoració i avaluació de fets amb l’objectiu d’evitar que situacions com aquestes, l’assetjament, sigui endèmic a la nostra comunitat. I veure també, com a comunitat, on podem haver-nos equivocat.
La primera sensació de la resposta institucional és que la UAB es ventava d’haver fet molt bé les coses per què “s’han aplicat els protocols”. Però intuïm que la majoria de la comunitat universitària no se sent gens satisfeta amb les actuacions i més, quan som conscients que, amb clares evidències delictives, s’ha deixat dins de la nostra comunitat, actuar lliurement un 
presumpte assetjador sense la més mínima cautelar. Cal preguntar-se què devia sentir la víctima cada vegada que el trobava a la cafeteria o en un passadís?
L’equip de govern UAB es venta d’haver aplicat un protocol i haver derivat el cas a fiscalia, com si això fos una heroïcitat (vaja, és que només faltaria): per presentar denúncia judicial no ens cal un protocol.
És evident que l’actual protocol (per prevenir i actuar contra l’assetjament sexual, l’assetjament raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, i la violència masclista, acord CG 7/11/18 i modificat 14/12/22) no ha complert les expectatives de la comunitat UAB, ha quedat lluny del que totes/s esperàvem i obliga a fer-ne una avaluació.
Cal considerar que les modificacions fetes al protocol el 2022 son mínimes, i van ser fetes quan la institució ja era perfectament conscient dels casos detectats a Ciències i Lletres (i d’altres casos que estan apareixent). Tot i el deure de confidencialitat, la institució UAB no va aprofitar les modificacions del 2022 per fer propostes per corregir les deficiències que, durant aquest període, és poguessin haver detectat.
En el seu moment, el protocol d’assetjament sexual del 2018, es va fer al marge del consens amb els organismes unitaris de les persones treballadors: aquest protocol es va aprovar des de les majories del Consell de govern, on la representativitat de les persones treballadores és mínima.
També en el seu moment, la representació sindical, ja es va posicionar clarament per a què l’assetjament sexual no seguís una via separada de qualsevol risc psicosocial. Els assetjament sexuals (per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, i la violència masclista) poden fàcilment derivar en assetjament laboral (mobbing, estres, violència ocupacional, lideratges tòxics, vampirisme social, burn out…) o, en el cas específic estudiantil, bullying.
Des dels organismes unitaris es va considerar que, l’actual protocol, era extremadament garantista amb els assetjador i poc compromès amb la defensa de les víctimes: es va fer la crítica de què el protocol sembla destinat a protegir a la UAB (com a institució) de possibles demandes de danys i perjudicis dels presumptes assetjadors.
Es va detectar també la problemàtica de que les denúncies només podien venir de les víctimes d’assetjament, i que no hi havia voluntat d’investigació davant d’evidències denunciades des de l’entorn. Tot això implica la indefensió de la víctima que, moltes vegades, és incapaç del necessari empoderament que exigeix una denúncia, així com de la incapacitat executiva de la solidaritat de l’entorn.
L’article 5 del reglament, òrgans i unitats responsables, no engloba aquells de la UAB que representen a les persones treballadores o estudiants: ni comitè d’empresa i juntes de personal i encara menys dels estudiants (de qualsevol cicle). Els òrgans son: rector/a, secretariat general i CTA (Comissió tècnica assessora).
Aquest mateix article delega les funcions del protocol en el CTA integrada per la direcció de l’Observatori de la igualtat, la persona responsable del servei jurídic UAB, la persona cap de l’Àrea de prevenció i assistència i, exclusivament, una persona treballadora designada pels organismes unitaris:
O sigui, que mentre altres aspectes relacionats amb els riscs laborals segueixen la via d’òrgans col·legiats paritaris (com el Comitè de seguretat i salut) l’assetjament sexual segueix una via on, dels 6 membres que la constitueixen, 5 son de la part institucional (tenen el cul llogat), només 1 de la part de les persones treballadores i cap de la part estudiantil.
És evident que la necessària capacitat de control de la part de les persones treballadores, des de la via dels organismes unitaris i les seccions sindicals, és mínima. I la de les persones estudiants és cero, pero zero patatero. No hi ha contra-poder que, des de la part de les persones treballadores (o estudiants), pugui equilibrar l’interès institucional versus el del col·lectiu de la comunitat UAB.
Tot lo anteriorment exposat, i la magnitud del fets, implica que cal una re-avaluació del protocol i que, sobretot, cal polítiques institucionals clares d’intervenció que actuïn davant de qualsevol ombra de dubte.
Però és imprescindible, també, una gran pacte social de la comunitat UAB per desterrar les pràctiques de qualsevol tipus d’assetjament de la nostra comunitat, unes pràctiques fins ara instaurades, tolerades i fins hi tot, potenciades des de determinats àmbits de “poder” institucional.
Podeu veure també l’article: Assetjament “PARADISE” a les universitats publicat al web de la IAC (9/4/18)