Malgrat els indults de fireta als presos polítics del govern Puigdemont la repressió a Catalunya continua desfermada, des de diferents fronts i contra multitud de sectors.
Com ja és tristament habitual aquesta repressió afecta molt especialment la comunitat universitària amb multitud de casos oberts, alguns des del front repressiu del gobierno i d’altres des del front repressiu del govern.
Entre aquests casos citar, de nou, i per no oblidar-los, els de les sol·licituds de penes de presó a les 13 persones estudiants de les mobilitzacions per la defensa de la universitat pública (8 anys i mig de presó per a cada un), les 27 de les mobilitzacions del 2013 (325 anys de presó en total), els 18 anys de presó per un activista informàtic, la persecució als CDR o les acusacions a activistes d’un terrorisme inexistent.
Entretant, el neofranquista Tribunal de Cuentas assumeix el lideratge de la repressió econòmica, provocant la ruïna dels que s’han atrevit a implementar algunes de les seves promeses electorals: una situació inèdita en el regim del 78 (el d’acompliment de promeses electorals…).
Encara no sabem com afectarà a les persones represaliades políticament la seva continuïtat en la places del PDI, però preocupa pensar en un futur de professorat sotmès a la por a l’hora de generar propostes de futur pel nostre país; situacions pròpies de països totalitaris.
Aquesta repressió també s’incrementa a nivell social (i sindical) com ha constatat la limitació (i persecució) del dret de protesta en temes com l’habitatge, la defensa dels serveis públics o la de la llibertat d’expressió.
Des de la Secció sindical, des dels CAU i des de la IAC tenim molt clar el nostre posicionament antirepressiu i ens fem solidaris amb totes les víctimes d’aquesta repressió.
Així doncs, ens unim al clam social de posicionament antirepressiu que demana al govern de la Generalitat desvincular-se de les acusacions particulars contra activistes, desmuntar l’estructura repressiva dels Mossos d’Esquadra (responsable de seguiments i espionatge a activistes) i molt especialment la dissolució de les unitats d’ordre públic, actual avantguarda de l’estructura repressiva de l’estat.
Al Gobierno de l’Estat espanyol li fem una tant exigent com inútil nova crida a la radicalitat democràtica i a l’abandonament de la via de la imposició, la repressió i l’autoritarisme.