Acte III
De com Gerència i el president sortint i el president entrant de la JPF es conjuren per a fer unes oposicions A2 “adhoc” per a les places C/B
La JPF anterior va negociar les oposicions a l’escala A2 del 2016 en base a una única convocatòria on es van incloure tant les places vacants, les ocupades interinament, com les catalogades com a C/B. Com a totes 
les oposicions va haver-hi persones que les van superar i altres que no. Els candidats que les van superar van ser nomenats a l’escala A2. Els que no les van superar que eren administratius continuaren a les seves places, els que ocupaven places A2 interinament se’ls va assignar plaça de l’escala administrativa, i els ocupants de les places C/B van restar a la seva plaça. A tots se’ls va comminar a participar de les properes oposicions. Fins aquí tot anava sobre el previst.
Però tot comença a canviar amb la negociació que la nova JPF enceta amb la Gerència de cara a la nova convocatòria oposicions a l’escala A2. Curiosament la Gerència, CCOO i UGT coincideixen en proposar que hi hagi 2 processos diferenciats: un per les places A2 en general i l’altra per a les places C/B. Proposen que el procés general sigui similar a l’oposició anterior i el destinat a les places C/B només comporti fer un projecte i una entrevista. Els CAU es manifesten contraris a aquesta darrera proposta per ser discriminatòria entre administratius i de recurs fàcil. Davant la pressió dels CAU, finalment la Gerència i la JPF acorden que seran 2 processos separats però amb les mateixes bases de convocatòria. Es presenta a assemblea, que referenda l’acord.
A partir d’aquí comencen a succeir una sèrie de fets que van confirmant l’afirmació d’oposició adhoc:
- La composició del tribunal
- Dels 5 membres, la presidenta és la vicegerent de persones, els vocals son el president sortint (CCOO), el president entrant (UGT) de la JPF (favorables a una oposició de projecte i entrevista), l’administrador de centre de l’Escola d’Enginyeria (centre on hi ha més places C/B) i com a secretària una tècnica de l’Àrea de Selecció.
- Que dir de la composició d’aquest tribunal?
- Que hagués estat millor que no en formés part per possibles incompatibilitats el president sortint de la JPF, doncs un dels candidats és part demandant en la sentència que condemna a la UAB, causa on el president sortint i d’altres es van personar. Segons algunes visions jurídiques, si el candidat demandant supera les actuals oposicions i assoleix el nomenament a l’escala A2 poden decaure els efectes de la sentència i evidentment això pot afavorir directament als candidats personats a la causa, entre ells el president sortint. Vist i tot això i desprès que els CAU comentessin aquestes possibles incompatibilitats al plenari de JPF del 27 de març, el president sortint ha comunicat que es retira del tribunal.
- La nova JPF ha acceptat allò que l’anterior JPF refusava per a evitar possibles incompatibilitats, que en formés part del tribunal un cap directe de les candidates. En aquest cas l’administrador de centre de l’Escola d’Enginyeria és cap de prop de la meitat de les candidates.
- La nova JPF ha donat el vist i plau a que les tècniques de l’àrea de Selecció tornin a ser membres de tribunals d’oposicions mentre que l’anterior JPF sempre va defensar i va aconseguir que el seu paper fos el d’assessores del tribunal per a mantenir més nítidament la independència i autonomia del tribunal respecte a l’Àrea de PAS.
Però la conjura no s’acaba aquí, una mostra més es troba a la sessió del tribunal del dia 11-3-19 que estipula en que consistirà el supòsit pràctic a l’oposició de les places C/B:
- El supòsit pràctic de l’àmbit de gestió consistirà en la realització d’un projecte relacionat amb les funcions i els coneixements necessaris per desenvolupar el/s lloc/s de treball convocat/s.
Et voilà, tornem al començament: que volien Gerència i CCOO i UGT per a aquesta oposició? Que els candidats fessin un projecte i una entrevista i ho han aconseguit. No els hi ha preocupat que es pugui interpretar aquest fet com una presa de pèl als companys i companyes que van assistir a l’assemblea on se’ls va dir que aprovaven 2 oposicions separades però iguals, per no entrar en d’altres situacions qüestionables i criticables.
Però hi ha un ball de dates del que es pot desprendre que no s’ha actuat amb tota la bona fe que se li suposa a un tribunal. Mentre la decisió del tribunal és del 11-3-19, la data en que aquesta es fa pública a través de la seu electrònica és la del 8-4-19. Us preguntareu, això té alguna importància? Doncs sí, el tribunal va decidir esperar a publicar aquesta decisió quan a l’altra oposició paral·lela (la de les places A2) ja s’hagués dut a terme el supòsit pràctic que, com tots sabeu, no va tenir res a veure amb fer un projecte. Entenem que així s’evitava l’enrenou que la seva decisió podria provocar entre les candidates d’ambdues oposicions. Tothom veuria com en un cas el supòsit pràctic era realitzar un projecte, clarament diferent a la que ha fet l’altra tribunal, una prova escrita presencial.
Amb tot aquest seguit d’actuacions del tribunal es pot albirar quin serà el resultat de l’ oposició adhoc.