Sense ficció i Sense excepció: Ara ja qualsevol treballador pot demanar canvi de torn, flexibilitat horària o teletreballar.
La mesura ve recollida en el reial decret llei 6/2019, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’ocupació i l’ocupació.
Aquest text va modificar un apartat de l’Estatut dels Treballadors, l’article 34.8, fent que a partir del passat 8 de març qualsevol empleat tingui dret a l’adaptació de la seva jornada laboral i a sol·licitar flexibilitat horària, canvi de torn o fins i tot teletreball sense haver de reduir les seves hores de treball ni salari.
Abans, en la majoria dels casos aquestes peticions estaven lligades a cura de fills menors o a una sol·licitud de reducció de jornada per guarda legal, la qual cosa solia traduir-se en una rebaixa del salari proporcional a la jornada sol·licitada. Però aquesta realitat ja ha canviat: el dret d’adaptació laboral es fa extensiu a tots els treballadors.
1. “Adaptació davant de reducció”
La gran novetat d’aquesta mesura és que preval el dret de l’adaptació de la jornada dels treballadors sobre la reducció d’aquesta. És a dir, cerca que un empleat no es vegi obligat a rebaixar les seves hores de treball i, en conseqüència, el seu sou per a poder conciliar la seva vida familiar i professional.
Ja es pot sol·licitar a l’empresa que adapti la jornada, ja sigui en termes de flexibilitat horària, canvi de torns o, fins i tot, treball a distància, sense necessitat de tenir fills menors.
“Es podrà demanar l’adaptació horària sempre que s’al·leguin “necessitats” que la justifiquin, tant si es té fills com si no”
És un dret que correspon tant als treballadors que no tenen fills a càrrec seu però que al·leguin “necessitats per a sol·licitar adaptacions de la durada i de la distribució de la seva jornada”, com a aquells que sí que tenen fills menors de 12 anys i “necessiten fer efectiu el seu dret a la conciliació de la vida familiar i laboral”.
Això sí, les adaptacions de jornada que demani el treballador deuran en tot cas “ser raonables i proporcionades” respecte a les seves necessitats i amb les de l’empresa.
El treballador o treballadora podrà a més demanar totes les adaptacions que precisi, sense límits. Però amb totes i cadascuna d’elles haurà de justificar les concessions que sol·licita a l’empresa. A més, no hi ha límit de temps per a gaudir d’aquesta flexibilitat, excepte en els casos que es basin en la cura de fills menors: només es podrà efectuar fins que els nens compleixin 12 anys.
2. Com demanar l’adaptació?
Segons el reial decret llei 6/2019, serà en la negociació col·lectiva on s’estableixi el mecanisme pel qual els treballadors poden exercir aquests drets enfront de les empreses, de tal forma que es garanteixin l’absència de discriminació entre persones d’un i un altre sexe.
Però, mancant negociació col·lectiva, l’empleat pot fer una sol·licitud (preferiblement per escrit). Des de la seva presentació, tal com estableix la norma, empresa i treballador tindran un màxim de 30 dies (més o menys un mes) per a negociar.
Quan acabi el termini, com tard, l’ocupador haurà de o acceptar la petició del treballador; o plantejar una alternativa que faciliti la seva necessitat de conciliació; o denegar la sol·licitud. Qualsevol de les tres respostes haurà de ser per escrit.
Si l’empresa rebutja, la petició del treballador haurà de justificar-lo degudament, amb “raons objectives”, segons estableix actualment l’Estatut dels Treballadors. I si l’empleat creu que no ho són, podrà recórrer davant un jutge.
Així mateix, si la companyia dóna el ‘vistiplau’ a l’adaptació de la jornada del treballador, la nova norma també recull el seu dret a demanar la volta a la situació anterior sense que hagi acabat el període acordat amb l’empresa, sempre que s’hagi produït un canvi en les seves circumstàncies personals que el justifiqui.
Des del CAU-IAC iniciarem les gestions necessàries perquè a partir de ja la UAB apliqui Sense ficció i Sense excepció que qualsevol treballador pugui demanar canvi de torn, flexibilitat horària o teletreballar i poder gaudir d’una conciliació de la vida personal, familiar i laboral de la persona treballadora sense restriccions subjectives.