En el context de la incertesa de la pandèmia del COVID19 i de la transformació dels formats de docència i investigació, el personal de les TIC de la UAB s’enfronten, un cop més, a un pla tecnològic de futur dissenyat, de nou, sense escoltar, i pensant més en les màquines que en les persones.
El Comissionat de la Rectora per a les TIC va reunir fa unes setmanes (per videoconferència i, per primer cop en més de quatre anys) a tot l’staff tècnic de les TIC de la UAB per tal de presentar el pla que ha elaborat per al futur de les TIC a casa nostra.
És tracta d’un pla que possiblement és necessari, però que arriba tard (amb el mandat expirat), que sembla més inspirat en un model d’empresa privada que no pas per a una universitat pública, que aprofundeix en la separació (tan atàvica com perjudicial) entre els serveis centrals i els territorials, que gosa anomenar el personal tècnic com a “matèria primera”, i que tristament no recull les noves dinàmiques de treball derivades de la pandèmia de la COVID19.
En definitiva un pla molt més centrat en les màquines que en les persones, un pla que (com el mateix comissionat va reconèixer durant la seva presentació) s’ha dissenyat de dalt a baix, sense escoltar els que estan dia a dia acompanyant a les usuàries i als usuaris, els que coneixen de primera mà les problemàtiques que se’n derivaran dels efectes de la pandèmia sobre la docència i la investigació.
La història dels serveis informàtics de la UAB és llarga i coneguda, i ha passat per diverses etapes: des de antics directors del Servei d’Informàtica que anomenaven els tècnics com a “pastors d’ordinadors”, fins a auditories d’empreses externes (molt ben remunerades) que, curiosament, arribaven a la conclusió que la solució per a les TIC de la UAB fóra que el cap dels auditors es quedés com a nou director del servei (i així ha estat durant molts anys), passant per l’eterna separació, malgrat les denominacions canviants, entre els serveis centrals (APSI, SI, etc.) i els serveis territorials (SIDs, departaments, etc.). Més endavant, alguns equips de govern han implementat una nova figura: la del Comissionat per a les TIC. Es tractaria d’algú de confiança de la rectora que treballés colze a colze amb el Director de les TIC, durant el mandat de l’equip, en l’execució de les línies estratègiques en infraestructures TIC per a la docència, la recerca i la gestió, les eines, serveis i plataformes TIC per a la comunitat universitària, i que esdevindria també responsable tecnològic de l’àmbit de la comunicació i la promoció. Dos alts càrrecs amb les mateixes funcions (un de ‘tècnic’ i un altre de ‘polític’, molt ben remunerats també s’ha de dir…) és, malauradament, quelcom massa comú a la nostra universitat
Una altra cosa és l’efectivitat d’aquesta bicefàlia, cosa que no analitzarem en aquests paràgrafs. Però val a dir que és en aquesta situació on ens ha enganxat la pandèmia, el confinament, el canvi en el format de la docència, l’explosió del teletreball, la desescalada, etc. Les tècniques i els tècnics de l’àmbit de les TIC han treballat de valent (com tants altres companyes i companys) per a fer front a totes aquestes casuístiques: durant el confinament donant suport i solucions a la docència virtual, resolent incidències de connectivitat, acompanyant i estant a la vora de l’usuari, sovint amb jornades de teletreball maratonianes (majoritàriament sense ‘desconnexió digital’) i disponibilitat absoluta emmarcada en el context i la improvisació inherent a la crisi per part dels nostres dirigents. Aquest esforç ha estat agraït amb algun copet a l’esquena per part de la rectora, per felicitacions per part dels usuaris, i pel silenci absolut per part del Comissionat. Tant és: les tècniques i tècnics dels serveis TIC de la UAB saben quina és la seva feina, i la fan bé.
I, si el confinament ha estat complicat, encara més ho està sent la tornada: la multiplicitat de formats de la docència, dels actes, etc.; la conjuminació entre presencialitat i virtualitat, les implementacions tècniques de càmeres i so (amb invents d’equips que han quedat en dos dies obsolets com per exemple els MiniPC…, i carregant el patiment d’aquest baix rendiment de maquinari a tècnics dels SIDs i a docents): un doble esforç per al baix rendeixin d’aquestes eines! El suport ingent a incidències pendents durant tot el temps de confinament, la manca d’homogeneïtzació tant dels dispositius i aparells de les aules com les directrius o criteris i lideratge clau en les directrius del servei, la incertesa sobre la salut i la seguretat al lloc de treball… Però, malgrat tot, insistim: les tècniques i tècnics dels serveis TIC de la UAB saben quina és la seva feina, i la fan bé.
I en aquest context, i amb el mandat de l’equip de Govern expirat des de fa mesos, ha estat quan el Comissionat per a les TIC va presentar el pla que ha elaborat per al futur de les TIC a casa nostra…, veurem com s’executa la implementació que ja neix amb peus de fang, però mentre tant, deixeu-nos insistir: les tècniques i tècnics dels serveis TIC de la UAB saben quina és la seva feina, i la fan bé.