Presentació del projecte CAU-IAC al debat organitzat per UAB per la república (UABxR) el 15 de maig de 2019, a la Sala cinema de la plaça Cívica de la UAB
El 1987 es creen llistes electorals de persones treballadores disconformes amb el sindicalisme institucional de CCOO i UGT, que constituiran les CUT i les CAL.
El 1990 aquestes llistes s’uneixen i constitueixen el sindicat CAU. Ideològicament s’identifiquen amb els moviments de renovació de l’esquerra (recordem que avui és 15M), amb el pacifisme, el feminisme, l’aternativisme, l’objecció de consciència (avui és el dia internacional de l’objecció de consciència) però, especialment, els principis de l’assemblearisme.
El 1997 es forma la IAC unint diferents sindicats sectorials: CATAC, CATAC-CTS, CAU i USTEC. Actualment la Intersindical està formada per set sindicats amb la integració de FAA, FTC i SF. Ser part de la Intersindical ens assegura de no caure en la temptació de convertir-nos en un sindicat corporatiu, cosa molt allunyada dels nostres orígens ideològics.
El nostre objectiu és treballar per la línia d’un sindicat nacional de classe. Nacional, per que treballem a nivell català, i de classe per que treballem amb base al concepte de “classe treballadora”.
El 2007 el Congrés de la IAC aprova la resolució a favor del dret d’autodeterminació dels pobles, inclòs Catalunya, per unanimitat: és la única resolució amb cap vot en conta i cap abstenció.
Però nosaltres NO SOM un sindicat independentista: per que aquest no és el nostre objectiu. El nostre objectiu és la defensa dels interessos de les persones treballadores des d’una perspectiva de classe: desenvolupar un model de treball sindical alternatiu dins l’àmbit català. Però ens definim com un sindicat amb compromís polític i social, especialment en la defensa de les llibertats individuals i col·lectives: donem suport a molts moviment socials, com el feminista, el moviment per l’habitatge, la defensa del territori, la lluita contra el racisme, el moviment antiglobalització, el moviment “aturem la guerra” i molts d’altres. I, aquest últims anys, compromís total amb el procés d’autodeterminació de Catalunya i el compromís antirepressiu: però des de la perspectiva de no posicionar-nos per un projecte polític concret. Tot això va permetre que, al tenir molt calara la nostra posició ideològica i els nostres objectius, haguem pogut convocar i participar de les vagues generals antirepressives (3 octubre, 8 novembre 21 desembre, 21 febrer), liderar la Plataforma 3 d’octubre i, al mateix temps, plantar cara a les polítiques neoliberals del govern de la Generalitat de Catalunya i convocar-li mobilitzacions o vagues (com la densenyament de demà…).
Això facilita la nostra independència de qualsevol projecte polític, i no ens fa subsidiaris de cap línia política. El sindicalisme l’entenem com un enfrontament constant amb la patronal, des d’un punt de vista de defensa de interessos confrontats, que han de generar l’equilibri via negociativa, i per això pensem que no ens podem casar amb ningú.
Ara mateix, per exemple, estem veient com, el govern de la UAB d’origen d’afiliació de CCOO, i les majories absolutes de CCOO a comitès i juntes de personal funcionari, generen una sinèrgia on, els interessos de CCOO, acaben passant per sobre dels interessos de la persones treballadores de la UAB. Això no és bo…
No és bo que patronal i persones treballadores siguin la mateix organització; què és una cosa que podria, també, generar riscs a nivell de govern nacional. No és bo que el sindicat més rellevant d’un país sigui, políticament, el mateix que el govern nacional. Per què això porta a pactes, o reformes laborals, que son més d’interès partidista que de classe treballadora. I no oblidem, que quan els interessos partidistes, o el “interclassisme” esdevé objectiu prioritari, la classe treballadora SEMPRE perd, i el gran empresariat SEMPRE guanya. Aquesta és una lliçó que vàrem aprendre, de forma especialment sagnant, durant la primera meitat del segle XX, des de les propostes del nacionalisme social, o dels estalinismes, que no podem oblidar i que, ara mateix, des d’algunes propostes polítiques, arrisquem de ressuscitar.
Ara mateix, i de cara a les eleccions que tenim al Comitè d’empresa del PAS, l’objectiu de la Secció sindical dels CAU-IAC a la UAB és molt clar: acabar amb la majoria absoluta de CCOO i possibilitar un Comitè d’empresa que s’enfronti amb fermesa a l’actual equip de govern, i al que vindrà d’aquí un any, per defensar els interessos de les persones treballadores que representem, i també col·laborar amb la defensa de les altres: ja siguin del PDI (on no tenim representació) o persones treballadores de les empreses privades del Campus: neteja, manteniment, restauració, reprografia, etc…
Koki Gassiot
15 de maig de 2019